Dos cotxes del Grup PSA van de París a Amsterdam en mode «eyes off»

El passat dimarts, 12 d’abril, dos Citroën C4 Picasso van efectuar més de 300 quilòmetres en mode autònom per participar en un esdeveniment europeu a Amsterdam que va reunir una desena de constructors automobilístics i als ministres de transport de la U.E., actualment sota presidència holandesa.

Els dos vehicles del Grup PSA van sortir de Vélizy en mode “eyes off” (sense supervisió del conductor) per cobrir una distància de diversos centenars de quilòmetres per les vies autoritzades entre París i Amsterdam. Aquest mode correspon al tercer nivell de funcions de conducció autònoma*: el conductor no té cap necessitat d’intervenir i simplement ha de romandre atent als sistemes.

Aquesta nova etapa es va dur a terme amb motiu de l’esdeveniment europeu “The Experience” del 14 d’abril de 2016, inclòs en el programa d’una trobada informal dels ministres de transport de la Unió Europea a Amsterdam. Amb anterioritat, el consell de ministres va publicar una declaració en la qual es feia una crida a la col·laboració entre els fabricants i els diferents governs. L’objectiu és accelerar la investigació i el desenvolupament en el camp de la conducció autònoma i evolucionar tant els reglaments com les infraestructures.

El Citroën C4 Picasso autònom camí d’Amsterdam Foto: Citroën

Amb motiu de “The Experience”, organitzat pel Ministeri d’Infraestructures i Medi Ambient holandès i la ciutat d’Amsterdam, el Grup PSA va presentar els seus dos prototips autònoms de nivell 3 “eyes off”. Els ministres de transport de la U.E. van viatjar a bord dels vehicles autònoms posats a la seva disposició pels diferents fabricants durant un trajecte de diversos quilòmetres en condicions de trànsit reals.

El Grup PSA va ser el primer, al juliol de 2015, en obtenir les autoritzacions necessàries per a provar vehicles autònoms en carretera oberta a França. Els quatre C4 Picasso van efectuar més de 20.000 km en manera autònoma, sobretot en els trajectes París-Bordeus i París-Vigo (Espanya). A partir de 2018, el Grup PSA oferirà funcions de conducció automatitzada -sota control del conductor- i, a partir de 2020, funcions de conducció autònoma que permetran al conductor delegar completament la conducció al propi vehicle.

http://www.naciodigital.cat/motor/noticia/523/dos/cotxes/grup/psa/van/paris/amsterdam/mode/eyes/off

Quins països cultiven transgènics?

Els transgènics, ja ho hem comentat en altres posts, varen ser “creats” per solucionar la fam mundial, millorar les collites, minvar les malalties vegetals…etc. En resum: la gran promesa que ens havia de portar anys i anys de benestar. Ara be, és això cert?

En un article aparegut al diari “Público” (http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/paises-cultivan-transgenicos/20160417202702127464.html), ens parlen de quins països cultiven transgènics, quins son majoritàriament aquests cultius (sobretot soja i blat de moro) i quines les suposades avantatges. Sobre aquest darrer punt cal matissar que els transgènics estan dissenyats per ser tolerants amb els herbicides (aquí cal recordar el paper de Monsanto i el seu herbicida Glifosat que tant nefastes conseqüències està tenint i tindrà) que son necessaris per mantenir els monocultius pels quals l’agricultura convencional (basada en l’agronegoci de les transnacionals com Monsanto, Sygenta, Dupont i altres) aposta.

Però el més impactant de l’article, que també havíem ja comentat, és el fet que si comparem el rendiments mitjans per hectàrea – és a dir si entrem tant sols a valorar els aspectes econòmics que tant preocupen a l’agricultura tradicional – podem llegir que “Europa occidental ha superado también en rendimientos a la colza transgénica canadiense, lo cual sugiere que en condiciones similares, la combinación de semillas no modificadas y de prácticas de gestión de los cultivos que se realiza en Europa occidental es más propicia a incrementar la productividad que los sistemas de transgénicos”. Si a més d’aquesta preocupació tant sols econòmica, valorem el fet que els transgènics – amb tota la seva bateria de fertilitzants i pesticides associats – contaminen el medi ambient degradant-lo fins a deixar els sòls inservibles, la pregunta del milió és per a què son necessaris?. Donat que a més consumeixen gran quantitat de recursos fòssils (bàsicament petroli en la fabricació dels fertilitzants i pesticides que necessiten per poder créixer) i per tant també contribueixen al canvi climàtic, sembla que la resposta es clara: serveixen per mantenir el poder econòmic de una sèrie de multinacionals que han vist – des de fa molts anys – que l’alimentació és un gran negoci ( per ser una necessitat bàsica per a la humanitat) que cal controlar i dominar.

La nostra aposta, diferent de tot aquest sistema basat en monocultius intensius i en l’ús de recursos desaforat per produir aliments de baixa qualitat (tant recursos que al fer la taxa de retorn energètic aquesta surt molt baixa), és canviar a un model agroecològic on els aliments fossin produïts en petites comunitats, distribuïts a escala local (sense gran transport) i cultivats amb criteris d’agricultura ecològica.

Per acabar voldria recordar que les multinacionals estan presents en molts països a través d’empreses que  o bé son filials amb altres noms o utilitzen llavors seves però les “etiqueten” amb el seu nom. Aquest fet fa que la gent que no coneix el tema compri productes que no son tot l’ecològics que ells voldrien i que segons la propaganda de la empresa diu que son. Per això us poso un link a un article publicat ja fa un cert temps al diari “El País” sobre empreses “espanyoles” que incorporen dins de les seves llavors – especialment el blat de moro – modificacions genètiques procedents de la multinacional monsanto (veure https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://elpais.com/diario/2008/04/29/sociedad/1209420001_850215.html&prev=search). Curiosament dins d’aquestes empreses podem trobar a “Llavors Fitó”.  Recordem que les nostres accions, com triar els aliments que posem a taula o allò que sembrem, podem modificar i canviar moltes coses. SOM EL QUE MENGEM i cal triar i apostar per allò que vetlli pel benestar de les persones, comunitats i el medi ambient. En les nostres mans – com a consumidors i productors – està en part la solució. Continua la lectura de Quins països cultiven transgènics?