En un post publicat al seu blog (http://casdeiro.info/textos/2016/04/04/una-amistosa-discrepancia-terminologica-con-jorge-riechmann-y-emilio-santiago/), Manuel Casdeiro (veure http://www.casdeiro.info/wiki/doku.php?id=curriculum_vitae) discrepa “amistosament” de les opinions de Jorge Riechmann i Emilio Santiago al voltant de la seva anàlisi sobre el colapse civilizatori (veure http://tratarde.org/). De fet tots tres, en funció de les dades que hi ha parlen obertament (més Casdeiro que Riechmann i Santiago) des de fa un temps sobre el fet que la nostra societat ha entrat en la fase (millor dit en la prefase) de col·lapse. La discussió, en aquest cas, rau en la tendència que adoptarà aquest col·lapse. Per Riechmann i Santiago, el col·lapse derivarà en un una nova societat industrial sostenible. Per Casdeiro el col·lapse derivarà en una nova societat neorural de tipus agrari.
Qui encertarà? És difícil de dir, però la tendència ens indica que les ciutats no seran precisament llocs “sostenibles” en funció de la poca disponibilitat energètica a la qual anem. Cal recordar que les ciutats son “forats negres” pel que fa al consum energètic i que el surplus energètic actual permet mantenir estructures d’elevada complexitat. En un món amb menys disponibilitat d’energia i amb un canvi climàtic cada vegada més intens – món amb una economia certament molt menor que l’actual – sembla que lo local i agrari tenen més possibilitats de ser sostenibles. Però cal tenir present que el futur s’escriu amb el que es fa en el present i que per tant és incert de preveure.
Per finalitzar us recomano la lectura, encara que faci temps que el va escriure, d’un bon article de Carlos Castro (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/colapso_civilizatorio-catarsis-desigualdades-nuevas_civilizaciones_6_325527463.html). Continua la lectura de Una amistosa discrepància