Seixanta pesticides “legals” en Europa que fulminen les abelles

En un article publicat al diari “Rebelion” (https://www.rebelion.org/noticia.php?id=210634) ens parlen de la darrera troballa  de l’investigador polonès Tomasz Kiljanek. Els seus resultats, publicats a la revista Journal of Chromatography (veure http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0021967316300012), constitueixen una bona base per determinar els pesticides – de l’ordre de 57 – que afecten a les poblacions d’abelles europees.

Recordem que les abelles son insectes pol·linitzadors. En concret en Europa pol·linitzen més del 80% de conreus i de la flora silvestre. Per tant la seva salut és un afer important pels agricultors i per a tota la humanitat ja que la majoria d’aliments deriven de la seva acció. Una part important del benestar de la humanitat té a veure amb la seva activitat.

També hem comentat abastament com els pesticides derivats de la nicotina, els neonicotinoids, malmeten les poblacions d’abelles (veure http://www.ecologistasenaccion.org/article26279.html). Però no tant sols resten afectades les poblacions d’abelles sinó també les d’altres insectes pol·linitzadors. Resultat: greus pèrdues per a l’agricultura i per la humanitat. Pèrdues per una agricultura que ha apostat per un determinat model que cada vegada s’està veient com menys rentable i que menysprea a la natura. Un model basat en una agricultura intensiva que utilitza una gran quantitat de combustibles fòssils tant per la maquinària que utilitza, com pels fertilitzants i pesticides necessaris pel creixement dels cultius. Cultius que no poden créixer sense aquests fertilitzants i pesticides perquè el sòl sobre el qual creixen està greument afectat i pràcticament sense vida. I es aquesta afectació, la del sòl, la de l’aparell digestiu de les plantes, la que provoca que aquestes creixin malaltes i que per tant necessitin aliments artificials i pesticides per tal de guarir les malalties derivades de l’afebliment del seu sistema immunitari per una mala alimentació (veure http://www.frutossecosalcaniz.com/pub/libros/TeoriaTrofobiosis.pdf).

SOM EL QUE MENGEM i, per tant, cal tenir cura de TOT el que envolta als aliments. Sòl, abelles, plantes, comunitats de persones, medi ambient….. TOT està relacionat i per tant cal prendre una visió holística i canviar de manera de fer. Poder és ja hora de caminar cap a un model agroecològic i deixar de banda models que ja veiem on ens han portat. Continua la lectura de Seixanta pesticides “legals” en Europa que fulminen les abelles

El Hubble fotografia el centre de la nostra galàxia (vídeo)

Las imatges són impressionants. Probablement algunes estrelles de les quals veiem i ens arriba  la llum ja han mort …

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fotos-videos/20160401/40800139729/hubble-via-lactea-galaxia.html

El telescopio espacial Hubble ha tomado imágenes del centro de nuestra galaxia, en una zona de la constelación de Sagitario a 27.000 años luz de la Tierra. El núcleo está “abarrotado” por “numerosos objetos misteriosos” que rodean el agujero negro supermasivo central de la galaxia, describe en nota de prensa la Agencia Espacial Europea (ESA), responsable del telescopio junto con la NASA.

Los astrónomos han utilizado la visión infrarroja del Hubble para hacer visibles estos objetos ocultos, a través del oscuro polvo de espesas nubes en el corazón de la galaxia. Para mostrar la imagen “en todo su esplendor” los científicos asignaron longitudes de onda visibles al ojo humano.

Las estrellas azules de la imagen son las más cercanas a la Tierra, mientras que las rojas están en segundo plano y en contacto con polvo galáctico, incluso algunas incrustadas en él. Las nubes “extremadamente densas” de gas y polvo dibujan una silueta negra que contrasta con el brillo de las estrellas. Las nubes son tan gruesas que ni el Hubble las pudo penetrar. Los científicos estiman que hay unos 10 millones de estrellas en la imagen que no se observan.

Aparte de tomar esta fotografía del cúmulo de estrellas del centro de la Vía Láctea en alta resolución, los astrónomos también midieron sus movimientos durante un periodo de cuatro años. Los investigadores usaron esta información para inferir sus propiedades y analizar cómo se formó el clúster de estrellas.

La fotografía es un mosaico de nueve imágenes distintas tomadas en septiembre de 2011 por la cámara de gran angular WFC3, uno de los instrumentos a bordo del telescopio.