Biocombustibles i canvi climàtic

Des que és va assolir el pic del petroli convencional, és adir el que s’extreia en el continent i del que sempre ens imaginem una torre de perforació i el petroli brollant a raig, per tal de compensar la caiguda de producció s’han utilitzat diferents recursos. Entre ells las sorres asfàltiques (les tar sands) canadenques, el gas d’esquist, el petroli extret a gran fondària en plataforma marina, els liquats provinents de gas, petroli d’esquist, petrolis ultrapesants i biocombustibles. Tots aquests recursos, a banda de que sovint subministren menys energia per barril que el petroli convencional i tenen una tassa de retorn energètic (TRE; veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tasa_de_retorno_energético) baixa, també provoquen impactes mediambientals greus.

En el cas dels biocombustibles podem citar, a banda de que tenen pel general una TRE baixa, dos grans efectes. El primer  és que competeixen amb els aliments que necessitem per menjar. Estem canviant aliments per menjar per aliments per poder moure els nostres cotxes i camions. El resultat és, com ja hem tractat en altres posts, pujada de preus d’aliments i fam. El segon és que, com podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/cultivo-producir-biocombustible-contamina-gasolina_0_508149939.html), contribueixen al canvi climàtic ja que emeten més CO2 a l’atmosfera que la crema de gasolina o gasoil. El perquè d’aquest fet:

a. Les transformacions que es produeixen als sòls que fan que s’emeti més CO2 del que es fixa

b. Totes les activitats necessàries pel manteniment dels cultius (amb utilització de maquinària pesant i que requereixen molt transport) que son grans emissores de CO2.

Existeix un altre factor afegit que és la contaminació produïda pels fertilitzants químics i els pesticides que s’utilitzen en la seva producció i que provoquen grans danys ambientals.

En resum: El que se’n diu un negoci ruïnós. Però ja se sap que cal mantenir l’actual BAU sigui com sigui, encara que impliqui quedar-nos sense menjar per tal de moure el cotxe….. Continua la lectura de Biocombustibles i canvi climàtic

Per què ens fan més por les aranyes que el canvi climàtic (quan hauria de ser al revés)

En un article acadèmic publicat recentment, el professor de Psicologia de Stanford Llegeix Ross i un equip de psicòlegs, economistes i biòlegs suggereixen que el problema rau en la forma en què estan armats nostres cervells. Una amenaça que sorgeix de manera gradual,  les conseqüències arribaran recentment en el futur, no excita els nostres antics circuits mentals amb la urgència d’una aranya que s’escapoleix o terroristes a la televisió. Resideix en un punt cec de la ment.

Això podria ajudar a explicar per què l’ésser humà li costa tant veure l’amenaça del canvi climàtic, però no crec que sigui l’argument principal. També hi ha que pensen i per mi  tenen més raó, que la tasca més difícil, però potser la més important, és allunyar-se de la visió econòmica de creixement infinit. Com aquí hem dit més d’una vegada en un món finit no pot existir un creixement infinit. Continua la lectura de Per què ens fan més por les aranyes que el canvi climàtic (quan hauria de ser al revés)

L’agonia de Doñana

L’aigua és un recurs preuat, un recurs renovable (si no s’utilitza a major velocitat o en més quantitat de la que tornem a tenir) sense el qual no podem viure. La humanitat bàsicament utilitza, els que poden, les aigües superficials i subterrànies (Fig 1.)

Fig.1. Esquema on pot veure’s la distribució de l’aigua a la Terra. Cal fixar-se en que la humanitat tant sols utilitza, en aquells llocs on es pot, l’aigua superficial de fàcil accés i les aigües subterrànies.

Com a resultat de les nostres activitats aquestes aigües poden patir contaminació o bé sobreexplotació. En el cas de les aigües subterrànies tant un fenomen com un altre son greus ja que el seu període de renovació no es tant ràpid com el de les aigües superficials.

Donats els consums de moltes zones del món, les aigües subterrànies son el recurs al qual poden recórrer ja que no hi ha més aigua superficial. Aquest fet es particularment important en una zona com la península ibèrica on les precipitacions son irregulars i on els períodes de sequera poden ser importants. Però per la mateixa raó, el consum d’aquestes aigües subterrànies no pot ser fins l’infinit. Tenen un límit que és el de la capacitat de recarrega de l’aquïfer (formació rocosa on s’acumulen). Aquesta recarrega es produeix per la infiltració de les aigües de pluja dins dels materials permeables de l’aquïfer.

Doncs bé, en el cas de Doñana la mala gestió de les aigües subterrànies per un excés de regadiu als voltants del parc està portant a una sobreexplotació d’aquestes. Aquesta sobreexplotació  comporta una minva important del nivell freàtic (màxima alçada del aigua en el aquífer) i això posa en perill la mateixa existència de Doñana (que és una zona de maresmes, és a dir una zona on el nivell freàtic es tant alt que el terra resta inundat). Quina és la causa d’aquesta sobreexplotació: els camps de regadiu establerts, cada vegada en major quantitat, als voltants del Parc. El resultat: si  no s’actua aviat la degradació progressiva del `parc fins arribar a desaparèixer.

Davant de tot això, finalment, la comissió Europea ha decidit actuar i donar un ultimàtum al govern Espanyol per tal que arregli tot el problema. Si no ha fa, tal i com podem llegir en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-ultimatum-Espana-deterioro-Donana_0_510249691.html) portarà al govern – el de la marca “España” – davant del tribunal de justícia Europeu. Com sempre….. de pena. Ha sigut necessari que Europa recordi al govern Espanyol que Doñana es patrimoni de la humanitat. Ha sigut necessari que li recordin que és el seu deure protegir aquest espai únic i meravellós. Ha sigut necessari que li recordin que la natura, el que ens envolta i nodreix, és també necessària pel nostre futur. Fins i tot pels dels camperols que tenen els camps de regadiu, ja que si no es posa cap límit perdran ells també el seu medi de subsistència. Això és l’interès pel medi ambient que té el govern de la “Marca España”. PENÓS Continua la lectura de L’agonia de Doñana

Els múltiples beneficis de la quinoa que potser no es coneixen

La quinoa històricament és un aliment altament nutritiu, natural i ecològic, que en els temps dels inques es considerava sagrat, gràcies a la seva àmplia varietat de propietats i els enormes beneficis per a la salut dels que la consumien habitualment. És similar als cereals però no conté gluten. Els seus beneficis s’expliquen en aquest article. Continua la lectura de Els múltiples beneficis de la quinoa que potser no es coneixen

Les guerres pels recursos: Sudan del Sud

L’home com qualsevol ésser viu necessita energia per viure. En realitat els éssers vius son sistemes autopoieiètics moleculars que estan vius mentre estan en autopoiesi (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Autopoiesis). Tot i mantenir-se en desequilibri un organisme autopoiètic és capaç de mantenir una consistència estructural absorbint energia del seu medi.

Aquesta energia que l’home necessita la classifiquem en endosomàtica o energia interna i exosomàtica o energia externa. L’energia endosomàtica, aquella que necessita el nostre organisme per funcionar (mantenir una T constant, realitzar esforç físic, alguns fer un esforç intel·lectual, …etc), l’aconseguim mitjançant la nutrició. Aquesta energia pràcticament no ha canviat des de l’aparició de la nostra espècie. Pel general es calcula que necessitem consumir unes 1800-2100 Kcal diàries, variant aquesta quantitat en raó d’edat, pes, sexe i activitat física.

Però l’energia exosomàtica, aquella que necessitem per a mantenir la nostra civilització (transport de mercaderies, fabricació d’aparells, per viatjar i anar de vacances, per elaboració de roba…etc) si que ha variat i molt (veure Fig 1)

Fig 1. Consum (en wats/dia) d’energia exosomàtica des de l’home primitiu fins l’actual. Com es pot veure el consum d’energia ha augmentat molt. Continua la lectura de Les guerres pels recursos: Sudan del Sud

Un matí nou

Magic Leap: així imagina la realitat virtual la misteriosa ‘start up’ californiana. Arrenca la batalla de la realitat virtual
Nadella: “La realitat virtual canviarà la nostra visió del món”.Dimarts passat, Magic Leap va publicar un vídeo a YouTube de dos minuts i set segons sota el nom de “A New Morning” (“Un matí nou”). El vídeo, que segons l’empresa es va crear el 8 d’abril “sense efectes especials ni de composició”, mostra el que es podria veure si es posés el casc Magic Leap.

El vídeo mostra la utilitat que podria tenir l’eina de Magic Leap a l’escola ia l’oficina, per comprar i en moments de relax.

http://www.expansion.com/economia-digital/companias/2016/04/25/571e6098e5fdea3f6f8b45ca.html

La start up Magic Leap es una de las jóvenes empresas tecnológicas más misteriosas. Poco a poco, se van conociendo datos sobre una compañía que podría revolucionar el mundo de la realidad virtual, pero aún no está lista para explicar de qué forma funcionará su visión sobre la realidad aumentada y la tecnología portátil.

El pasado martes, Magic Leap publicó un vídeo en YouTube de dos minutos y siete segundos bajo el nombre de “A New Morning” (“Una mañana nueva”). El vídeo, que según la empresa se creó el 8 de abril “sin efectos especiales ni de composición”, muestra lo que usted podría ver si se pusiera el casco Magic Leap

El usuario que lleva el casco, al cual no se ve, echa un vistazo a su escritorio y luego baja la mirada hacia un bloc de papeles. En ese momento, aparece una lista de notificaciones de aplicaciones como Gmail, YouTube y Snapchat (si se está preguntando por qué aparecen tantos productos de Google en el vídeo, la respuesta es que éste supone uno de los inversores más importantes para la empresa).

Vemos un sol virtual escondiéndose detrás de una nube y las palabras “Puesta de sol 7:40”. Aparece un aviso: “Eh, papá, ¡echa un vistazo a mí proyecto Monte Everest!”. De repente, un mapa topográfico del Monte Everest se alza desde el escritorio, junto con un cronograma de escaladores famosos. El usuario también examina en Internet un par de zapatos que finalmente decide comprar. Por último, el usuario se ve inmerso entre un grupo de medusas.

El vídeo muestra la utilidad que podría tener la herramienta de Magic Leap en la escuela y en la oficina, para comprar y en momentos de relax. Éste es el tercer teaser(prelanzamiento) que hasta la fecha ha mostrado la empresa y en el que se muestra su visión más moderada y práctica de la realidad aumentada. Anteriormente, la compañía había lanzado un vídeo de un juego violento que ofrecía una interfaz de usuario similar a la de Minority Report. Después lanzó un segundo vídeo, en el que aparecía un sistema solar flotando en mitad de una oficina. Pero los vídeos de Magic Leap nunca explican la forma en la que los usuarios percibirán o controlarán estas proyecciones.

SU PROPUESTA DE REALIDAD AUMENTADA SE PUEDE APLICAR AL OCIO, Y TAMBIÉN PARA EL DÍA A DÍA

El vídeo del pasado martes coincidió con una publicación de la revista Wired en la que se contaba una larga historia sobre Magic Leap. El periodista Kevin Kelly ofrecía algunas claves sobre la tecnología óptica en la que está trabajando la start up: “El usuario ve el mundo a través de las gafas y los elementos virtuales se proyectan desde una fuente de luz situada en el borde de las lentes que se refleja en los ojos del usuario”. Magic Leap informó a Kelly de que su dispositivo era único en la forma en que proyecta la luz en los ojos del usuario, pero no entró en más detalles.

INVERSORES

Algunas de las mayores figuras de la tecnología y las finanzas se han interesado por Magic Leap. Además de la mencionada financiación de Google, la empresa ha recibido inversiones del gigante chino de Internet Alibaba, de Qualcomm y de las importantes firmas de capital de riesgo Andressen Horowitz y Kleiner Perkins Caufield Byers.

LA VALORACIÓN DE ESTA ‘START UP’ SE HA DISPARADO Y SE SITÚA YA EN 4.500 MILLONES DE DÓLARES

Morgan Stanley, JPMorgan, Fidelity Management and Research y Warner Bros también son inversores. En cuestión de meses, Magic Leap ha aumentado su valoración desde los 1.400 millones de dólares hasta los 4.500 millones, y en la actualidad cuenta con más de 500 empleados.

A pesar de todo esto, Magic Leap aún no ha hecho público ningún prototipo de hardware, no ha ofrecido a terceros ningún hardware para que ellos lo desarrollen, no ha indicado el tamaño, el peso ni el precio de sus cascos, y no ha señalado la fecha en la que los clientes podrían ver esta idea hecha realidad.

Su mayor competidor, HoloLens, de Microsoft, sí está favoreciendo el desarrollo, aunque su prototipo resulta pesado, incómodo y no ofrece proyecciones periféricas.

Visitem el no-res d’una ciutat sense vida (Vídeo)

Atrapats en el temps: 14 fotografies i un vídeo mostren com ha quedat Txernòbil després de l’accident de la central nuclear. Desprès de llegir l’anterior article sobre el llegat radioactiu de Txernòbil i veure aquestes imatges, no cal dir res més…

Foto: Adam Jarosz

Foto: Adam Jarosz Continua la lectura de Visitem el no-res d’una ciutat sense vida (Vídeo)

El llegat radioactiu de Chernobyl a Europa 30 anys desprès.

Penjo avui un article sobre els efectes de l’accident de Chernobyl a l’antiga Unió Soviètica publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/contaminacion_radiactiva-Chernobil-energia_nuclear_0_509199814.html).

Ja han passat 30 anys des de l’accident de Chernobyl. 30 anys des del pitjor accident nuclear que va deixar tota una zona d’Ucraïna contaminada per milers d’anys. L’accident ca succeïr el dissabte 26 d’Abril de 1986 a la central nuclear Vladimir Illich Lenin propera a la població de Prypiat. Des del primer moment les autoritats soviètiques van tractar de tapar i ocultar l’accident, cosa bastant habitual no tant sols a la Unió Soviètica sinó a tots els llocs del món on hi ha hagut accidents nuclears. Perquè si bé la energia nuclear d’ús militar llença una estratègia de la dissuasió cap a l’exterior, la energia nuclear d’ús civil imposa una dissuasió fèrria en el interior al comprometre a la societat – de manera irreversible – en la gestió de les seves instal·lacions i les seves deixalles. Aquesta dissuasió interna es manifesta sempre en el silenci – dels medis de comunicació controlats pels lobbies nuclears – davant dels accidents (com és el cas en l’actualitat de Fukushima) i per l’externalització dels costos derivats de la seva gestió.

En el cas de Chernobyl cal destacar la gran quantitat de gent, molts d’ells obligats a la força, que van haver de treballar per tal de pal·liar els efectes de l’explosió i posterior fusió del nucli de la central nuclear. Molta d’aquesta gent ha mort ja o bé està malalta sense que es reconegui la seva feina. Son els herois invisibles en molts casos, que com a Fukushima, treballen i moren perquè els demés puguin viure. A la central de Chernobyl van participar unes 600000 persones en les tasques de segellat i neteja de la central (en total el nombre d’afectats varen ser a banda dels 600000 de la neteja, 5000000 de persones que vivien en àrees contaminades i 400000 en àrees greument contaminades). Segellat que va comportar la construcció d’un enorme sarcòfag que va ser completat al any 2000. Aquest sarcòfag té com a missió aïllar tot el material fos del nucli que no va poder ser extret i que encara emet i emetrà radiacions altament contaminants. Degut a que el sarcòfag ha estat exposat a l’acció de la meteorització, s’ha anat degradant i en l’actualitat ja hauria d’haver-se construït un altre per tal de seguir aïllant totes les restes contaminades. El problema és el seu cost: més de 1000 milions d’euros a pagar entre tots els països europeus ( o sigui tots nosaltres). Abans de construir el nou sarcòfag s’haurà d’extreure tot el material fos del nucli que encara està dins del reactor afectat i dipositar-lo en un magatzem prèviament construït. (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Chernóbil).

Però la contaminació no va restar tant sols a Ucraïna, com la contaminació de Fukushima no s’ha quedat tant sols al Japó. La contaminació, principalment sota la forma de Cs-137 que va ser dispersat pel vent, va arribar a diversos països del nord d’Europa (veure Fig. 1)

Fig 1. Països nordeuropeus on va arribar la contaminació de la central nuclear de Chernobyl (gràfic extret de Wikipèdia)

Aquesta contaminació va significar restriccions en determinats aliments com podem llegir en un fragment de la wikipèdia: Continua la lectura de El llegat radioactiu de Chernobyl a Europa 30 anys desprès.