La processionària triplica la seva presència a Andalucia

La processionària (thaumetopoea pityocampa; veure https://es.wikipedia.org/wiki/Thaumetopoea_pityocampa) és un lepidopter que parasita sobretot els pins. Qui no ha vist aquests dies les cues d’erugues d’aquest insecte travessant els camins del nostres boscos?.

Son les erugues (recordem que aquest insecte passa per les fases de embrió, eruga, pupa i imago) les que s’alimenten de les fulles dels pins, cedres i avets. A més els seus pèls (i en tenen milers) son extremadament urticants i perillosos ja que presenten una toxina termolàbil anomenada thaumatopina. Aquests pèls poden desprendre’s de l’eruga i flotar en l’aire o bé entrar en contacte al fregar contra elles. En qualsevol cas el contacte amb ells pot provocar fortes irritacions cutànies, al·lèrgies i en el cas de contacte amb mucoses (sobretot les nasals o bucals) poden provocar greus inflamacions i en alguns casos necrosi.

Tot i actuar sobre la vegetació els danys més importants son els que afecten a les poblacions humanes, sobretot als nens.

En un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/procesionaria-triplica-virulencia-Andalucia_0_493450953.html) ens expliquen el cas del recent increment en l’any 2015 de la població de processionària en la zona de Andalucia (concretament en les zones de Jaén i Huelva), afectant sobretot a les poblacions de pi salgareño (pinus nigra; veure https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_nigra). Aquest increment sembla ser degut a un augment de les temperatures (un hivern particularment càlid com va ser el del 2015). Com és evident l’ombra del canvi climàtic plana darrera del fenomen i augura una possible tendència a més episodis d’aquest tipus a mesura que el canvi vagi a més. Els experts aconsellen tenir cura de nens i gossos per tal d’evitar les possibles afectacions i la diversificació d’espècies arbòries en les zones afectades per tal de reduir els danys provocats per la processionària. En qualsevol cas, de moment aquests episodis estan comportant danys sanitaris i econòmics en els zones afectades. Com sempre part de la solució rau en les nostres mans, entenent que una bona gestió forestal és una bona política cara al futur i que cal fer polítiques actives per reduir al màxim els efectes del canvi climàtic (cosa que de moment, i tal com ja hem comentat altres cops, no s’està produint). Continua la lectura de La processionària triplica la seva presència a Andalucia

El canvi climàtic serà molt més catastròfic del que s’estimava inicialment

Un ex científic de la NASA adverteix del perill que s’acosta…..

Si no es prenen decisions valentes per reduir les emissions de gasos efecte hivernacle la temperatura global seguirà pujant i el gel de Groenlàndia i l’Antàrtida es fondrà . Si Groenlàndia es fon el nivell del mar pujarà 6 metres , si ho fa l’Antàrtida seran uns 60 metres…

http://www.eleconomista.es/tecnologia/noticias/7441037/03/16/-El-cambio-climatico-sera-mucho-mas-catastrofico-de-lo-estimado-inicialmente.html

Hace una década la cuestión a debate era si el cambio climático existía o era un invento de un puñado de científicos, y todo el mundo parecía tener un primo que sabía del asunto y que decía que la cosa no estaba tan clara. Hoy, el calentamiento global es ya parte del paisaje político, y la pregunta ya no es “¿qué?”, sino “¿cuándo?”. La lucha contra este proceso ha saltado a la agenda de los gobiernos y tras el acuerdo de París el consenso público parece ser que sufriremos cambios, pero nada que no podamos manejar. Así que todos tranquilos… o no.

Un estudio científico realizado por un grupo de reputados científicos, y liderado por el mismo ex investigador de la NASA que ya en 1988 advertía al Congreso de los Estados Unidos de lo que se nos venía encima acaba de dibujar un panorama que puede sonar sensacionalista, pero que viene respaldado por cálculos muy detallados.

Tormentas gigantescas en tierra, olas descomunales en la costa y enormes bloques de hielo cayendo del borde de los glaciares son sólo algunas de las consecuencias que nos esperan en las próximas décadas si la temperatura global aumenta (y esto es importante) como está previsto en sólo 2 grados centígrados respecto a la que tenía la Tierra antes de que en Inglaterra se desatase la revolución industrial.

No menos de 19 autores recurren a la paleoclimatología (la ciencia encargad de estudiar los cambios climáticos en el pasado), a modelos informáticos y observaciones actuales para concluir, sin miedo a resultar sensacionalistas, que se avecina un cataclismo sin precedentes, como recuerda The Washington Post.

El estudio, que se ha publicado este martes en la revista Atmospheric Chemistry and Physics, ha sido objeto de un intenso debate de alto nivel desde el pasado verano, tanto por sus temibles conclusiones como por la reputación científica de su director, James Hansen, y de sus otros participantes.

Hansen y sus colegas concluyen que el hielo de Groenlandia y Antártida se puede fundir mucho más rápido de lo que se ha estimado, pero además estiman que ese aporte de agua no se limitará a elevar el nivel del mar, sino que desencadenará consecuencias dramáticas en todo el planeta.

Efecto en cadena

Consideran estos científicos que el agua del deshielo estratificará el agua de los océano polares, dejando atrapadas enormes cantidades de agua relativamente templada bajo una delgada capa de líquido frío y dulce.

En términos simples, ese proceso interrumpirá el flujo de las corrientes oceánicas tanto en el Atlántico como en el Antártico. Eso incrementará el diferencial de temperatura de la atmósfera entre los polos y el ecuador (los primeros se harán más fríos, el segundo más cálido), y eso alimentará tormentas que harán que algunos de los huracanes más devastadores parezcan de juguete.

El impacto será tan grande, asegura Hansen, que habrá olas gigantes capaces de arrastrar enormes rocas a elevaciones de varios metros sobre el nivel del mar.

“Los modelos que ha usado Naciones Unidas no tienen en cuenta el efecto del deshielo, y la mayoría de modelos tienden a limitar el efecto que tendrá la estratificación tras el deshielo de Groenlandia y Antártida”, advierte Hansen.

Pseudoecologisme i l’hora del planeta

Desprès d’un breu `parèntesi de passió pasqual retornem amb un article publicat al diari “Rebelión” (https://www.rebelion.org/noticia.php?id=210396). En ell se’ns fa una reflexió, penso que important, sobre pràctiques tals com “apagar les llums per salvar el planeta”. De fet el nom de l’activitat era “L’hora del planeta”.

La qüestió és. Realment aquesta acció serveix a la sostenibilitat del planeta? Serveix pel que pretén? Doncs de la lectura sembla que no. És més tal i com s’esmenta en l’article “El fre al canvi climàtic no vindrà d’accions banals de culpabilització social (el que els poders fàctics anomenen conscienciació social). De fet el que està succeint és que estem immersos en una lluita global per a definició de sostenibilitat en la que van guanyant les grans transnacionals.

Per cert, també fan referència a un fet que ja hem esmentat en d’altres ocasions (sota la forma de la paradoxa de Jevons): els avenços tecnològics no han comportat una disminució en el consum d’energia sinó a un augment.

Continua la lectura de Pseudoecologisme i l’hora del planeta

Els 8 conflictes que podria causar l’aigua

Un dels punts clau per a comprendre l’origen dels conflictes relacionats amb l’aigua és el tema geoestratègic. El 22 de març va ser el Dia Mundial de l’Aigua . Aquest article mostra almenys vuit conflictes relacionats amb l’aigua en l’actualitat.

http://www.telesurtv.net/multimedia/Conoce-los-8-conflictos-que-podria-causar-el-agua-20160321-0038.html

Latinoamérica

La escasez de agua ha generado tensiones entre Bolivia y Chile por un pequeño manantial natural llamado río Silala o las aguas del Silala.

Este río nace en Bolivia y por posteriores canalizaciones desemboca en Chile.

El argumento chileno señala que nace originalmente como una acumulación de manantiales provenientes del Quetena (comunidad de Bolivia) y luego recorre algunos kilómetros para desembocar en el río San Pedro de Inacaliri (Chile), que forma parte de la cuenca hidrográfica del río Loa (norte de Chile).

El acuífero Guaraní es considerado la tercera mayor reserva mundial de agua dulce, con una extensión de un millón 175 mil kilómetros cúbicos. Esta reserva de agua es también un potencial foco de conflicto entre Argentina, Brasil, Paraguay y Uruguay.

El conflicto entre Israel y Palestina

El problema del agua es una de las causas más importantes que inciden en el conflicto entre Israel y Palestina. Israel necesita controlar las fuentes de abastecimiento del río Jordán y los acuíferos de las localidades de Gaza y Cisjordania debido a las escasas precipitaciones en la región. El vital líquido de ese país es uno de los asuntos geoestratégicos fundamentales para su subsistencia.

En 1967, después de la ocupación total de Cisjordania y la Franja de Gaza, Israel declaró de su propiedad todos los recursos hídricos. Los palestinos deben poseer una licencia por parte del ejército israelí antes de desarrollar cualquier infraestructura hídrica en su tierra.

La Ley de Aguas por la que se rige Israel procede de 1959. Establece que todos los recursos hídricos son propiedad pública y están destinados a las necesidades de sus habitantes y al desarrollo del país. Toda persona tiene derecho a recibir y a usar los recursos que están bajo control y supervisión del Comisionado del Agua.

Conflicto por los ríos Tigris y Éufrates

Turquía, Siria e Irak mantienen disputas en torno a las cuencas de estos ríos. En este caso la potencia hídrica es Turquía. La presa turca de Ataturk, uno de los embalses más grandes del mundo, permite al país producir gran cantidad de energía. Sin embargo, esta obra ha sido foco de conflicto con Siria e Irak, debido a la disminución del caudal que la obra supone. Continua la lectura de Els 8 conflictes que podria causar l’aigua

Cada 15 minuts els caçadors furtius assassinen a un elefant, i cada 8 hores a un rinoceront

Article aparegut al diari economia digital. Tocant de peus a terra i buscant solucions a la realitat que ens envolta… Continua la lectura de Cada 15 minuts els caçadors furtius assassinen a un elefant, i cada 8 hores a un rinoceront

Descobreixen que el cervell funciona com un disc dur: esborra records per emmagatzemar nous

“Inside Out”, “Del revés”, representa els complexos mecanismes interns de les emocions humanes. Explica tot l’univers dins de la ment : com es forma la personalitat, què passa quan dormim, com es depuren els coneixements.
En la pel·lícula Inside Out , els records es van emmagatzemant en petites boles que van associades amb una emoció. D’aquesta manera la petita Riley anava guardant en la seva memòria vivències en diferents colors , segons estiguessin relacionades amb l’alegria, la tristesa , la ira o la por que va sentir en aquells instants. A la vida real , el gran arxiu de records es troba en una regió del cervell coneguda com hipocamp. Allà s’emmagatzema la memòria a curt termini, que s’ha de consolidar activant determinats circuits neuronals perquè els records es guarden per sempre. Científics de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i del Laboratori Europeu de Biologia Molecular han descobert que el nostre cervell funciona com una espècie de ” disc dur” la ment ha d’esborrar certs records per emmagatzemar noves vivències en la memòria. Continua la lectura de Descobreixen que el cervell funciona com un disc dur: esborra records per emmagatzemar nous

Més de 86 milions de menors han patit la guerra

Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

És part de la cançó del Núvol Blanc del gran poeta Lluís Llach. Aquests dies la mort apareix especialment en  les diferents noticies que ens van sacsejant.  La vida i la mort són un procés únic i no poden anar separats, això fins ara no ho podem canviar, però tots tenim el dret a viure i morir dignament.

Especialment  els nens que tenen una vida per davant, necessiten desenvolupar-se en tots els sentits.  Tal com diu l’informe d’UNICEF, que ha presentat avui, els nens que viuen en zones de conflicte estan sovint exposats a traumes extrems que causen estrès tòxic , un estat que inhibeix la connexió de neurones i que té importants repercussions que afectaran el seu desenvolupament cognitiu, social i físic per a la resta de la seva vida . Continua la lectura de Més de 86 milions de menors han patit la guerra

Espanya afrontarà sequeres més intenses i duradores

Així ho ha afirmat l’AEMET (Agencia Estatal de Meteorologia) amb motiu de la celebració del Dia Meteorològic Mundial , que enguany porta per lema .

“Més càlid , més sec, més humit. Afrontem el futur”.

Ernesto Rodríguez , cap de l’àrea d’Avaluació i Modelització del clima de l’Agència Estatal de Meteorologia indica que la zona mediterrània destaca per ser la zona més gran del planeta en què s’espera una clara reducció dels recursos hídrics. Apunta amb bon criteri que hem de situar el canvi climàtic i el medi ambient en el rànquing dels problemes que més preocupen a la població.  Això passa per reduir el consum i potenciar els productes quilòmetre zero… Continua la lectura de Espanya afrontarà sequeres més intenses i duradores