El darrer article del mestre Turiel (http://crashoil.blogspot.com.es/2016/03/planificar-la-transicion-versus-caida.html) ens parla sobre les investigacions i conclusions del grup d’investigació de Daniel Cohan de la Rice University (veure https://cohan.rice.edu/). En aquest grup estan especialitzats en el desenvolupament i aplicació de models fotoquímics per tal de investigar fenomens atmosfèrics i qualitat de l’aire.
Una de les seves darreres troballes ha estat un descens acusat de les concentracions de SO2 en l’atmosfera. El perquè d’aquest fet ha estat el descens en el consum de carbó en països – com Xina i India – que l’utilitzaven per tal de produir energia. A més també hi ha hagut un descens en el trànsit marítim, que també alliberava una gran quantitat de SO2 en la crema de combustibles per tal de poder moure els vaixells. Una minva en el seu ús en seria la responsable del descens. Descens que ha comportat un increment en la T del hemisferi nord. I aquest increment es deu a l’efecte pantalla que fa el SO2 davant de l’excés de calor degut a l’efecte hivernacle (el SO2 atura en les capes altes de l’atmosfera l’excés de calor produït per l’efecte hivernacle). És a dir que un gas contaminant, perquè el SO2 és responsable entre d’altres efectes de la pluja àcida, té un efecte aparentment positiu davant el canvi climàtic. I dic aparentment perquè la contaminació atmosfèrica es responsable de malalties i morts.
D’altre banda també ens parla de la destrucció accelerada del sector petrolier i amb ella la pèrdua de viabilitat econòmica de la nostra civilització.
I els efectes de tots dos problemes podrien reduir-se si es planifiquessin les accions. És a dir si es fes una prevenció. Però és aquesta prevenció, aquesta planificació, una paraula maleïda per al BAU. Perquè el BAU confia en el mercat, en el Déu mercat. Perquè el mercat, diuen, tot ho soluciona. Però fins el moment lluny de solucionar ens ha portat fins on estem: Assolint els límits del creixement (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Los_l%C3%ADmites_del_crecimiento). Per tant, cara als futurs canvis que venen cal parar-se a parlar-ne, a pensar que pot passar i quins camins podem triar……no podem predir però si prevenir. Com sempre hem dit cal apostar per un decreixement ordenat, el contrari és caure en el decreixement estil mama natura i per tant en un patiment innecessari. Continua la lectura de Planificar la transició enlloc de la caiguda lliure
