Sucre, menjar escombraria, interessos econòmics i salut

Ja hem dit moltes vegades, ho tornem a repetir, que SOM EL QUE MENGEM. Dins del nostre organisme conviuen amb nosaltres milions de bacteris, en el tracte digestiu, que formen un ecosistema que cal cuidar i preservar. Per fer-ho cal tenir cura del que mengem. De fet existeixen proves de que determinats gens s’activen i s’inactiven en funció del que mengem (és un dels descobriments de la epigenètica). Això fa que bessons/es idèntics/ques deixin de ser-ho en funció d’hàbits alimentaris diferents (a més de viure en un ambient diferent).

El sucre i el menjar escombraria s’han convertit, des de fa temps, en enemics de la nostra salut. Tots dos provoquen problemes greus en el nostre organisme. En el cas del sucre Diabetis, sobretot de tipus 2 (veure https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000313.htm), malalties cardiovasculars, increment de la pressió en sang i increment en el contingut de greixos en sang.  Sobretot el sucre que s’ingereix es troba en les begudes refrescants. Tant és així que en determinats països s’han prohibit els anuncis d’aquest tipus de begudes en horari infantil, a més dels anuncis de menjar escombraria. Fins i tot s’han incrementat els imposts sobre aquests tipus de begudes. Les xifres en les quals s’han basat per prendre aquestes decisions son prou aclaparadores: en els USA s’ha passat de un 2% de nens amb diabetis tipus 2 fins a un 45% , a Anglaterra la taxa d’obesitat ha pujat a més d’un 25%, a Espanya el 43% dels nens presenten sobrepés…..

Però paral·lelament a lo que diuen els estudis científics, les companyies implicades en begudes refrescants i en menjar escombraria, gasten molts milions d’euros a l’any per tal d’intoxicar als usuaris amb contrainformació. Contrainformació elaborada per científics pagats per les pròpies companyies. Una vella tàctica que també va utilitzar la indústria del tabac davant de les denúncies que els afectats per malalties interposaven contra elles, o la tàctica que utilitzen les indústries del món del petroli per negar el canvi climàtic. Aquesta contrainformació pretén confondre al potencial consumidor per tal de seguir guanyant diners a costa de la salut dels usuaris. A més, bastant sovint, el menjar escombraria és més barat que el menjar considerat com dieteticament adient.

I quin és el paper de l’estat? Doncs per limitar el seu paper tenim les portes giratòries, la gloriosa pràctica que consisteix en barrejar interessos públics i privats mitjançant polítics que prèviament o amb posterioritat treballen per les grans companyies. D’aquesta manera aquestes companyies garanteixen que els seus interessos seran respectats i potenciats. Després, però, els mateixos polítics implicats – en un exercici de cinisme sense límits – ens parlaran de la pàtria, de l’important de ser honest, de la importància de tenir bons hàbits alimentaris….. Però paral·lelament, en la majoria de casos

Tot el dit ho podem llegir, amb escreix, en un article aparegut al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/tribunaabierta/Dulces-intereses-amargan-salud_6_494560567.html).

El dit, cal cuidar el que MENGEM perquè SOM EL QUE MENGEM. Per això és important fomentar hàbits alimentaris saludables, amb l’educació des de petits, i una agricultura i ramaderia veritablement sostenibles que tinguin en compte tots els factors implicats. Ens hi va la salut, la nostra salut i la del medi ambient que ens envolta.

Continua la lectura de Sucre, menjar escombraria, interessos econòmics i salut

Presoners dels transgènics ?

Les investigacions de la Soil Association dels Estats Units van demostrar que els cultius transgènics han augmentat el cost de l’agricultura i la reducció dels guanys dels agricultors. Aquests són alguns dels factors que fan del negoci dels transgènics cosa semblant a una presó pels agricultors…

Los costos aumentan

Las variedades modificadas genéticamente aumentan los costos de las semillas agrícolas hasta en un 40 % por cada acre cultivado. La soja y el maíz transgénicos que constituyen el 83 % de este tipo de plantaciones GM en todo el mundo, les generan a los agricultores menos ingresos en promedio que los cultivos no modificados genéticamente. Las empresas que venden transgénicos prohíben que tras la cosecha los horticultores guarden un número de semillas para replantar; contrariamente a la práctica tradicional los agricultores tienen que comprar nuevas semillas cada año.

Para poder emplear las variedades transgénicas los agricultores no solo deben comprar cada año las semillas, sino que tiene que pagar adicionalmente a las empresas de biotecnología la llamada “tasa de tecnología”. El empleo de semillas transgénicas incrementa el uso de herbicidas “especiales” que además tienen costos mayores que los “normales”, sobre todo en los lugares en los que han surgido nuevos problemas de malas hierbas (muchas plantas se han hecho resistentes a los herbicidas y son un problema generalizado y global).

Continua la lectura de Presoners dels transgènics ?