Doñana es mor

Ahir ja varem veure com les transnacionals mineres canadenques en la seva fal·lera per obtenir recursos no es paraven pràcticament davant de res (http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/03/12/la-mineria-canadenca-mata/). Per tal d’obtenir el que volen pasen per damunt de lleis, persones, medi ambient…

Però no tant sols les transnacionals acaben amb el mediambient. En l’article aparegut al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/zonacritica/Donana-muere_6_493510665.html), podem veure com l’acció de petits camperols i d’empreses mitjanes també pot provocar greus danys. Però el principi és el mateix: tant sols importen els guanys a curt termini, els beneficis ràpids. Cal obtenir recursos, en aquest cas hortalisses i altres cultius ràpidament, per tal de poder guanyar i créixer, per a tornar a fer el mateix.

El problema el de sempre: els recursos són finits. En aquest cas l’aigua. L’aigua- la sang – de Doñana. I ja se sap que un cos sense aigua deixa de funcionar i és mor. I Doñana s’està morint per sobreexplotació dels seus recursos hídrics. Per culpa de la fal·lera de persones que no veuen més enllà del demà. Per què quan Doñana mori ells també moriran: Els seus negocis simplement deixaran d’existir. Però a diferència de Doñana els negocis poden canviar i adaptar-se a altres llocs i activitats. Doñana no. I quan Doñana mori, una part de nosaltres – com a éssers vius que compartim i vivim en la Biosfera – també deixarà d’existir. Continua la lectura de Doñana es mor

Fer prediccions i contrastar-les

Magnífic article de  Pere Puidomènech  a   “El  Periódico” sobre la essència de la ciència. La ciència es defineix com el conjunt ordenat de coneixements estructurats sistemàticament.

El mètode d’ investigació de la ciència és el mètode científic.  El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l’evidència i l’experimentació´.

Sempre he tingut la creença que quan més vegades aplica l’ésser humà  el mètode científic  en la seva vida, menys s’equivoca en les  seves decisions… Continua la lectura de Fer prediccions i contrastar-les

La mineria canadenca mata

La societat en la que nosaltres vivim, la basada en el BAU, ha de mantenir el creixement de forma perpètua. Tot està pensat per que així sigui. Però per que això passi cal disposar de recursos infinits. Tant sols, però, hi ha un problema: la terra és un planeta finit i per tant els recursos també ho son.

La contaminació i degradació del medi ambient és una conseqüència d’aquesta cerca en recursos. Tot si val per créixer. Com és evident sempre hi ha gent que tracta de lluitar per tal de salvaguardar el medi ambient, com a mínim el del seu entorn.

És dins d’aquest enfrontament desigual, entre els poderosos que volen agafar aquests recursos al preu que sigui i els que tracten de protegir el lloc on viuen, en el que podem encabir la mort de Berta Cáceres i d’altres en pro de la defensa del medi ambient.

L’article que penjo, extret del diari “Kaos en la red” (http://kaosenlared.net/la-mineria-canadiense-mata-indican-activistas-durante-una-vigilia-en-la-convencion-de-mineria-mas-grande-del-mundo/) , serveix per il·lustrar el que hem esmentat. En aquest cas són les companyies de mineria canadenques les que exploten, amenacen, maten i vulneren les lleis per tal d’aconseguir els recursos que volen. Amb tot, no son les úniques transnacionals que ho fan. Acostuma a ser una praxis més habitual del que sembla quan la vida de les persones no val res, o si més no quan la possessió dels recursos ho es tot. Poder és hora de qüestionar moltes coses i tractar de lluitar per un canvi real si volem un món millor per als nostres infants i adolescents. Reduir el consum al necessari pot ser un inici. Continua la lectura de La mineria canadenca mata