Escoles amagades en soterranis de Síria per educar enmig de la guerra

Al setembre de 2010 una sequera al nord-oest d’aquest país, Sirià, va deixar a milions de persones en l’extrema pobresa. Al març de 2011 va començar la guerra, sent les primeres revoltes en els llocs més secs del país.

Pot una sequera causar una guerra? Per descomptat, donada les seves conseqüències gravíssimes sobre les collites o la disponibilitat d’aigua. De la mateixa manera pot ser-ho la sobreexplotació de recursos, la desforestació, la desaparició de terres fèrtils i en general qualsevol fenomen climàtic o ambiental que alteri les condicions de vida i d’accés als recursos bàsics de la població. Totes aquestes causes poden ser alguns dels detonants o el multiplicador d’una crisi, juntament amb una sèrie de condicionants polítics, socials i productius.

Els canvis a les precipitacions de Síria estan lligats a l’augment de la pressió al nivell del mar a la Mediterrània oriental, que també mostra una tendència a llarg termini. També hi ha hagut una tendència a llarg termini d’augment de les temperatures, que també ha contribuït a la disminució de la humitat del sòl.

No hi ha cap causa natural que expliqui aquesta tendències a llarg termini, mentre que l’augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions són coherents amb els models que estudien la resposta a l’augment dels gasos d’efecte hivernacle. És més, els models assenyalen pel futur un augment de les temperatures i una disminució encara més important de les precipitacions a la Mediterrània oriental, el que no pot més que agreujar els problemes actuals.

En resum, la guerra de Síria i el seu corol·lari d’emigracions massives es deuen, molt probablement, al canvi climàtic provocat per les activitats humanes, agreujat per la disminució dels recursos de l’estat derivats del petroli, i és possible que no sigui més que un preludi del futur que ens espera.

Avui en dia, segons indicacions de les Nacions Unides l’any 2015, un milió de refugiats han arribat a Europa. Es tracta de la crisis migratòria més gran de la historia moderna Europea.

Ara es complirà cinc anys de la guerra Síria, per a molts nens serà l’única vida que han viscut.

El diari educació ens ensenya com són escoles amagades a Síria.

 font:http://diarieducacio.cat/escoles-amagades-en-soterranis-de-siria-per-educar-enmig-de-la-guerra/

Un col·lectiu sense ànim de lucre impulsa nou escoles de primària, amb 3.330 alumnes, repartides en set barris de les zones sota el control de l’oposició al règim a Alep

  • Nens que juguen a ser nens per oblidar la guerra
  • Una refugiada siriana lluita per continuar els seus estudis universitaris
  • Por a una “generació perduda” siriana: la guerra dispara el treball infantil

Estem a les portes del cinquè aniversari del començament de la guerra a Síria i, amb el pas d’aquesta mitja dècada, han florit multitud d’iniciatives civils que intenten combatre l’horror que inunda el país. Les escoles del col·lectiu Kesh Malek s’han hagut de cenyir a les adversitats del conflicte: els bombardejos i altres perills els han portat a enterrar escoles al subsòl; però a dins, les regles les posen ells. El color i la imaginació animen els nens a pensar en un futur per a la seva generació.”Tinc un gran somni”, diu una de les enganxines que adorna una aula.

Kesh Malek és un col·lectiu independent i sense ànim de lucre fundat per la societat civil siriana. Formen aquest equip, ja sigui en la diàspora o dins del país, ciutadans que, tot i la guerra, segueixen disposats a agafar les regnes del seu futur. Especialment, a través de l’educació dels més vulnerables: els infants.

Kesh Malek, que significa “escac al rei” en àrab, és una metàfora d’aquest escac necessari en tot tipus de dictadures o opressió. Supervisen nou escoles de primària, amb 3.330 alumnes, repartides en set barris de les zones sota el control de l’oposició al règim a Alep. Es calcula que 2,8 milions de menors a Síria estan sense escolaritzar, i en àrees com en les que actua aquesta associació, les matrícules en educació bàsica han caigut del 100% al 6%.

“Un grup de companys s’encarrega d’assegurar que els valors del col·lectiu s’estan aplicant a les escoles”, diu Hayma Alyousfi, membre de Kesh Malek. “Aquests són el respecte dels drets dels infants, prohibir la ideologia política i religiosa i el rebuig a tot tipus de violència verbal i corporal. I així, proporcionar un espai per a la creació i l’entreteniment, a més de fomentar la llibertat d’expressió entre els alumnes. Tot això acompanyat per una infraestructura de refugis subterranis, per intentar mantenir fora de perill dels successius bombardejos dels avions d’Al-Assad i Rússia, que tenen com a objectiu tots els espais públics, incloses les escoles”, explica a eldiario.es.

A les escoles de Kesh Malek, no només s’hi ensenyen matemàtiques i gramàtica. En aquestes parets sota terra, també hi ha cabuda per als colors, un component fonamental quan el paisatge que t’envolta és fosc. Per això, al setembre de l’any passat es va posar en marxa un projecte en el qual “des d’un espai de creativitat, es llança llum sobre la diversitat del poble sirià i la seva identitat, fomentant la tolerància i els drets humans a partir de dissenys i dibuixos personalitzats per a cada aula i edat. Convertint les classes en un lloc segur per a nens i professors que els serveix d’escapatòria a la violència diària que viuen i els garanteix poder expressar-se lliurement. A través d’aquestes imatges propositives -que cobreixen les parets sense finestres, pupitres i pissarres- els nens interioritzen el respecte i posaran límits a totes les ideologies extremistes”, argumenta Alyousfi.

“Reconstruirem Síria pedra a pedra”

Altres de les activitats preparades per als alumnes, que serveixen com a eines per solucionar conflictes i canalitzar la ràbia i la violència de l’entorn, són els grups de titelles i de teatre. O les reeixides”bústies d’opinions”, que consisteixen en brindar-los l’oportunitat d’exterioritzar les seves inquietuds deixant els seus missatges en els casellers repartits pels passadissos i que després es compartiran per intentar buscar solucions d’una forma col·lectiva i participativa.

HK, un jove sirià establert a Espanya, és l’encarregat del disseny d’aquestes aules clandestines folrades de colors i missatges per als petits.

“Vull llibertat”. “Reconstruirem Síria pedra per pedra”. “Estimo els meus amics”.”Som el futur”. “Tinc un gran somni”. Aquestes són només algunes de les frases estampades en adhesius, cartells o plantilles de grafits per a què les criatures les plasmin en els murs, i que s’utilitzen per adornar aquests col·legis que, cada dia, miren de burlar la mort. HK considera que és important “ressaltar valors comuns de tots els sirians, no les diferències, que aquestes estan a la vista”.

Dibuixos i murals dels nens adornen les classes del col·lectiu Kesh Malek. | Kesh Malek.

Per això, a Kesh Malek treballen fomentant la inclusió, ja sigui de gènere, religiosa, o cultural. Amb detalls tan significatius com utilitzar les llengües més parlades per les diferents comunitats que viuen a Síria: kurd, siríac, àrab, a més de l’anglès.

Al mateix temps insisteixen en “l’oportunitat d’oferir-los més opcions de vida, que -els nens- triïn i sàpiguen que hi ha més alternatives que ser soldats. Tot, des d’una visió per treballar per una Síria lliure”.

Una missió, i alhora un somni, que comparteixen tots els integrants de Kesh Malek, els qui creuen que, per aconseguir-ho, “a Síria, caldrà passar per una refundació, una Constitució nova i una generació que conegui bé els seus drets, cregui en ells i tingui les eines per defensar-los”.

Caos total després dels bombardejos a Alep

La batalla d’aquest col·lectiu per promoure iniciatives civils que, com explica HK, “tant el Daesh (ISIS) com el règim volen aixafar”, segueix dempeus. Tot i que una de les tasques de Kesh Malek és “convèncer els veïns perquè enviïn els seus fills a aquestes escoles”, des del col·lectiu denuncien que “la intensitat dels bombardejos dels últims mesos, perpetrats pel règim i l’aviació russa, ha afectat durament el seu funcionament”.

“Encara no tenim números definitius del caos total causat últimament als afores d’Alep. Però, per exemple, al barri Al Fardos han tancat l’escola pels bombardejos durant tres dies sense parar, fet que ha provocat la por dels pares i el percentatge de l’assistència dels nens al febrer va ser només del 15%, més tres professores que van haver de desplaçar-se de la zona”, es lamenta Alyousfi.

Aquest és un reportatge publicat a Desalambre

http://www.eldiario.es/euroblog/Siria-guerra-climatica-venir_6_429117130.html

http://ssrabat.blogspot.com.es/2015/10/la-guerra-de-siria-i-el-canvi-climatic.html