Clima, economia i energia: Divergint des de la properia

Aquest és un post d’un article del mestre Pedro Prieto aparegut a la seva web de Crisis energètica (http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20160301173628772). L’objectiu de posar-lo és el de manifestar la divergència respecte de les opinions del economista Vicenç Navarro, amb el qual – al igual que amb el economista Juan Torres – m’uneixen les aspiracions de justícia social i redistribució de la riquesa. Ambdós economistes, injustament vilipendiats pel seu ajut – que no cal confondre amb militància – a “Podemos”, són reconeguts internacionalment dins del seu camp. El cas del Sr. Navarro es particularment notable ja que és un dels economistes – dels pocs – del nostre país de reconegut prestigi internacional. Tant ell, com el Sr. Juan Torres, han hagut de rebre i suportar les crítiques de molts economistes (i periodistes que sense tenir ni idea de economia es permeten el luxe de impartir opinions sobre el tema) – els habituals de la tele – que tant sols tenen com a mèrit el fet de ser fidels al “sistema”. Sistema, que com moltes vegades hem esmentat, ens està portant als límits del col·lapse.

De manera semblant al mestre Prieto, després de llegir el seu article sobre el canvi climàtic aparegut al diari Público (http://blogs.publico.es/vicenc-navarro/2016/02/23/el-cambio-climatico-es-peor-de-lo-que-se-ha-dicho/#disqus_thread), haig de manifestar – tot i la meva admiració per la feina del Sr. Navarro – algunes discrepàncies o divergències que queden perfectament incloses dins de l’extens i complert article del mestre Prieto. Continua la lectura de Clima, economia i energia: Divergint des de la properia

Escoles amagades en soterranis de Síria per educar enmig de la guerra

Al setembre de 2010 una sequera al nord-oest d’aquest país, Sirià, va deixar a milions de persones en l’extrema pobresa. Al març de 2011 va començar la guerra, sent les primeres revoltes en els llocs més secs del país.

Pot una sequera causar una guerra? Per descomptat, donada les seves conseqüències gravíssimes sobre les collites o la disponibilitat d’aigua. De la mateixa manera pot ser-ho la sobreexplotació de recursos, la desforestació, la desaparició de terres fèrtils i en general qualsevol fenomen climàtic o ambiental que alteri les condicions de vida i d’accés als recursos bàsics de la població. Totes aquestes causes poden ser alguns dels detonants o el multiplicador d’una crisi, juntament amb una sèrie de condicionants polítics, socials i productius.

Els canvis a les precipitacions de Síria estan lligats a l’augment de la pressió al nivell del mar a la Mediterrània oriental, que també mostra una tendència a llarg termini. També hi ha hagut una tendència a llarg termini d’augment de les temperatures, que també ha contribuït a la disminució de la humitat del sòl.

No hi ha cap causa natural que expliqui aquesta tendències a llarg termini, mentre que l’augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions són coherents amb els models que estudien la resposta a l’augment dels gasos d’efecte hivernacle. És més, els models assenyalen pel futur un augment de les temperatures i una disminució encara més important de les precipitacions a la Mediterrània oriental, el que no pot més que agreujar els problemes actuals.

En resum, la guerra de Síria i el seu corol·lari d’emigracions massives es deuen, molt probablement, al canvi climàtic provocat per les activitats humanes, agreujat per la disminució dels recursos de l’estat derivats del petroli, i és possible que no sigui més que un preludi del futur que ens espera.

Avui en dia, segons indicacions de les Nacions Unides l’any 2015, un milió de refugiats han arribat a Europa. Es tracta de la crisis migratòria més gran de la historia moderna Europea.

Ara es complirà cinc anys de la guerra Síria, per a molts nens serà l’única vida que han viscut.

El diari educació ens ensenya com són escoles amagades a Síria. Continua la lectura de Escoles amagades en soterranis de Síria per educar enmig de la guerra