Primer cas a França de transmissió del Zika per via sexual

És una dona infectada pel seu company, que havia anat al Brasil. Les agències de viatges d’Estats Units i Europa haurien començat a redissenyar els seus paquets turístics per evitar les regions més afectades pel molest mosquit. El Zika amenaça al Brasil amb un daltabaix econòmic en el seu any olímpic.

I la última notícia és que els Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units, els CDC, recomanen a les dones embarassades que no viatgin al Brasil durant els Jocs Olímpics.

Les autoritats nord-americanes ja havien assenyalat a principis d’aquesta setmana que estan investigant 14 casos de víctimes afectades pel virus que podrien haver estat contagiades per via sexual, incloses diverses embarassades.

http://www.ccma.cat/324/primer-cas-a-franca-de-transmissio-del-zika-per-via-sexual/noticia/2715874/

Primer cas a França de transmissió del virus del Zika per via sexual. És una dona infectada pel seu company que havia estat al Brasil. Un cas que ha confirmat la ministra de Salut francesa, Marisol Touraine. La dona, que no està embarassada, es troba bé.

A començaments de febrer, es va informar del primer cas conegut de transmissió per via sexual als Estats Units, a Dallas. Des d’aleshores, se n”han detectat una quinzena més de casos.

El virus del Zika, transmès pel mosquit “Aedes aegypti”, causa símptomes gripals benignes, però se sospita que té relació amb els naixements de nadons amb microcefàlia quan infecta dones embarassades. També se n’estudia la possible relació amb la síndrome de Guillain-Barré, un trastorn autoimmunitari que pot causar diferents graus de paràlisi.

Als Estats Units, un estudi fet amb nou dones nord-americanes embarassades que havien viatjat a països amb presència del virus del Zika ha donat resultats preocupants. Dues s’han sotmès a avortament, dues més han avortat de manera natural i una cinquena ha tingut un fill amb microcefàlia.

Per tot això, els Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units, els CDC,recomanen a les dones embarassades que no viatgin al Brasil durant els Jocs Olímpics.

El Brasil, el país més afectat, ja té un milió i mig de casos.

El segueix Colòmbia, on ja n’hi ha més de 40.000 casos. Les autoritats preveuen que aquest any hi haurà més de 500.000 persones infectades i uns 500 casos de microcefàlia.

L’Organització Mundial de la Salut ha previst que el virus s’escamparà per tots els països del continent americà, excepte a Xile i al Canadà.

http://www.antena3.com/noticias/mundo/primer-caso-zika-transmitido-via-sexual-francia_2016022700157.html

Francia ha anunciado que ha detectado su primer caso de zika transmitido por vía sexual en una mujer cuya pareja había viajado recientemente a Brasil, epicentro del virus.

Francois Bourdillon, director del Instituto de Vigilancia de la Sanidad Pública ha revelado que la mujer infectada es “la primera confirmación de transmisión indígena”.

“Es una mujer que nunca ha viajado. Su pareja acaba de volver de Brasil, así que ha sido sometida a una prueba”, ha señalado Bourdillon, que ha añadido que el resultado ha sido positivo. Por su parte, las autoridades estadounidenses ya habían señalado a principios de esta semana que están investigando 14 casos de víctimas afectadas por el virus que podrían haber sido contagiadas por vía sexual, incluidas varias embarazadas.

Según Marie-Claire Paty, que trabaja en el área del IVS destinada a las enfermedades transmitidas por insectos, estos resultados parecen confirmar los temores de que el zika también se transmite por contacto sexual, una posibilidad identificada durante la anterior crisis protagonizada por el virus en 2013-14, en Polinesia.

En el 75% de los casos el virus no provoca ningún síntoma, de ahí que la recomendación incluya a cualquier persona que haya estado en uno de los 33 países que actualmente han notificado casos. Y si además tiene síntomas, recomienda posponer el sexo sin protección durante al menos 6 meses.

Aunque la sintomatología asociada al virus es leve, se ha observado un incremento en el número de casos de microcefalia fetal y trastornos neurológicos en algunos países afectados que podrían estar asociados al zika.

Impacta un meteorit a Còrdoba

La notícia apareguda al diari “Público” (http://www.publico.es/ciencias/impacta-meteorito-cordoba.html), ens recorda que la possibilitat d’un impacte per la caiguda d’un cos planetari – el que anomenem el risc per impacte – no és gens menyspreable. De fet en l’article s’esmenta que el cos caigut – i parcialment desintegrat a l’atmosfera en un seguit d’explosions – era un fragment probablement després d’un cos més gran (l’asteroide 2013DF).

Els cossos planetaris que poden impactar contra la Terra poden provenir, com en altres planetes, bé del cinturó d’asteroides o bé del núvol d’Oort (que és el reservori de cometes que envolta al sistema Solar). Però en realitat els cossos que tenen més probabilitat de xocar contra la nostra superfície s’agrupen sota el terme NEO (near earth objects). Els NEO son les restes de nuclis cometaris i asteroids que han sigut empesos per l’atracció gravitatòria de planetes propers cap a òrbites properes a la de la Terra (veure Fig. 1)

Fig 1. Mapa del sistema solar intern on poden apreciar-se els 379.084 NEO identificats fins agost del 2007. Les mides dels cossos van des dels pocs  metres fins un petit planeta (Armaugh Observatory).

Clàssicament els NEO és subdivideixen en els NEC (Near Earth Comets, o cometes d’òrbita propera a la de la Terra) i els NEA (Near Earth Asteroids, asteroides d’òrbita propera a la de la Terra i que a la vegada inclouen els Objectes Atenes, Amor, Apollo i PHA).

El fenomen descrit a l’article, la caiguda i desintegració parcial d’un cos planetari a la Terra no és – doncs – un fenomen estrany i aïllat. Forma part d’un procés, el de craterització, normal en la història de la Terra i la majoria dels planetes del Sistema Solar. De fet, la majoria de planetes es van originar per un procés conegut com a “acreció de planetèssims”  (fins i tot la lluna, el nostre satèl·lit sembla haver estat originat per l’impacte d’un cos planetari contra la Terra (veure http://www.investigacionyciencia.es/blogs/fisica-y-quimica/38/posts/el-origen-de-la-luna-11861). Per tant el procés de craterització per impactes, i la caiguda de tant en tant de cossos planetaris sobre la superfície terrestre, és un procés normal de la història de la Terra.

Però, pot constituir un perill per a la humanitat? Tots hem sentit parlar de que si la extinció dels dinosauris va produïr-se per l’impacte d’un gran metorit de uns 10 Km de diàmetre, o de la explosió de Tunguska produïda per l’explosió en l’atmosfera d’un cos de uns 30/50 m de diàmetre sobre una zona de Sibèria a l’any 1908 (veure Claudin, F (2008): 100 años de Tunguska. Astronomia, nº 108: 36-43). Són dos casos extrems, un de la caiguda d’un gran cos i un de la caiguda d’un petit cos. Els efectes, com no i en altres factors, diferents per la mida. Però, cada quan ens poden caure cossos d’aquestes mides sobre la nostra superfície terrestre?

Diametro Asteroide\Cometa Energia y donde se deposita Probabilidad en este siglo (mundial)

Daño potencial y respuesta requerida

>10 Km. 100 millones MTGlobal < 1 en un millón Extinción en masa, erradicación potencial de la especie humana. Poco puede hacerse en el caso de esta improbable eventualidad.
>3 Km. 1,5 millones de MTGlobal < 1 en 50.000 Desastre global de efectos climatológicos y ecológicos a lo largo de años; la civilización es destruida (una nueva edad oscura); una gran parte de la población muere poco después del evento; mitigación extremadamente cambiante
> 1 Km. 80000 MTGran destrucción regional; algunos efectos atmosféricos globales 0,02% Destrucción de regiones y zonas de borde oceánicas; nivel de destrucción por choque climático potencialmente global; pueden considerarse medidas de mitigación tales como la deflección o la planificación para una catástrofe global sin precedentes.
> 300 m. 2000 MTcráter local, destrucción regional 0,2 % Cráter de aproximadamente 5 Km. de diámetro y devastación de una región del tamaño de una nación pequeña; tsunami sin precedentes; posibilidad, igualmente probable, de informar sobre el peligro o no hacerlo; mitigación por deflección y si es posible mediante acción internacional coordinada
> 100 m. 80 MTexplosión en la parte baja de la atmosfera o en superficie, que afecta a una pequeña región 1% Explosión a baja altitud o a nivel superficial mayor que cualquiera de los misiles termonucleares conocidos; devastación regional; cráter somero de alrededor de 1 Km., de diámetro; tras el suceso plan de actuación nacional  ya que es improbable avisar del peligro con antelación
> 30 m. 2 MTestratosfera 40% Explosión estratosférica devastadora; la onda de choque puede derribar árboles, resquebrajar las casas de madera, provocar incendios en un radio de 10 Km.; probablemente causara muertes si sucede en una región poblada (la explosión de 1908 en Tunguska fue bastantes veces mayor); poco probable el aviso con antelación del peligro; pueden aplicarse planes de mitigación preparados con antelación para este tipo de situaciones.
>10 m. 100 kTatmósfera superior 6 cada siglo Explosión extraordinaria en el cielo; rotura de ventanas pero poco daño en la superficie del terreno; no hay peligro
>3 m. 2 kTatmósfera superior 2 cada año Explosión cegadora en el cielo; puede confundirse con la explosión de una bomba atómica.
> 1 m. 100 t TNTatmósfera superior 40 cada año La explosión del bólido genera una luminosidad cercana a la del sol durante unos segundos; inofensiva aunque puede dar lugar a meteoritos.
> 0.3 m. 2 t TNTatmósfera superior 1000 cada año Se puede observar como una bola de fuego; inofensiva

Tabla 1. Frecuencia de impactos prevista para cuerpos planetarios de diversas magnitudes ( extraída y modificada de Chapman 2007 (pp. 152), en Claudin, F (2008)).

Si mirem la Taula 1, podem observar que la caiguda de cossos petits, com el de Còrdoba, és relativament freqüent.

Per això i tenint en compte – com en el cas de Tunguska – que un cos impactant d’uns 30-50 m de diàmetre pot caure amb relativa facilitat, que son difícils de detectar amb prou temps (unes hores abans) i que poden provocar danys considerables si cau sobre una zona poblada, s’han creat els Space Guards.

Fig 2. Mapa de Londres en el qual s’ha superposat amb una línia negre l’àrea afectada per l’Event de Tunguska. En el cas d’haver-se produït sobre l’esmentada ciutat la ciutat sencera s’hagués vist afectada amb nombroses pèrdues materials i humanes. (cortesia Spaceguard UK).

Aquests son gabinets de científics que es dediquen en diversos llocs del món a rastrejar contínuament l’espai per tal de cercar, identificar i vigilar els NEO.

En el cas del meteorit de Còrdoba, aquest ha estat rastrejat i investigat dins dels projecte SMART (veure http://www.uhu.es/josem.madiedo/obs/metobs_index.html).

Continua la lectura de Impacta un meteorit a Còrdoba