Mesures públiques per a la transició postpetroli

En el nostre departament sempre diem que tot té solució menys la mort ….. i els de ciències “estamos en ello”. De vegades, però, la solució pot no agradar o simplement consistir en no fer res.

L’article que penjo avui està fet per Manuel Casal Lodeiro (veure http://casdeiro.info/textos/). Aquest autor és membre de Véspera  de nada (http://www.vesperadenada.org/), una associació molt activa de Galícia. L’article en qüestió ha estat publicat en el blog d’Antonio Turiel (http://crashoil.blogspot.com.es/2016/01/medidas-publicas-para-la-transicion.html) i ens parla sobre solucions, mesures preventives més aviat, per fer front al declivi energètic en el qual estem immersos i que cada vegada anirà a més. Son mesures que qualsevol govern, des del central fins als municipals, poden adoptar. Moltes son senzilles de dur a terme si hi ha voluntat i coneixement de causa ( i parlo en aquest cas des de l’experiència d’haver estat regidor en un ajuntament i haver-les pogut implementar): seria el cas d’afavorir la creació de bancs del temps, recolzar les xarxes de distribució local, aprofitament de finques no utilitzades per a fer horts urbans, potenciar la sobirania i autosuficiència alimentària, introduir temes de permacultura i agroecologia dins de les escoles, tenir a punt una xarxa de camins que permetin arribar a diferents punts caminant o en bicicleta (a la vegada que serveixin per altres usos), informar i divulgar a la població sobre temes relacionats amb els descens energètic-peak oil- decreixement, …..etc.

En qualsevol cas, segons la llei de Campoamor (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Ley_Campoamor), tot és del color del cristall amb que es mira. Depèn de com es vegin les coses, del full de ruta mental que tens per anar per la vida, fas unes coses o unes altres. Per poder fer tot aquest reguitzell d’accions el primer es tenir en compte que el planeta en el qual vivim és finit  i que és impossible el creixement perpetu en el qual és basa l’actual sistema econòmic. Si a més un s’adona, basant-se en les dades existents, que estem a la vora dels límits del creixement, llavors totes aquestes mesures semblen de lògica. És més, encara que un no vegi urgent fer quelcom per l’arribada als límits (i per tant no vegi que s’està arribant a un possible col·lapse de la societat industrial ), les mesures proposades son totes elles mesures preventives que garanteixen una millora en la sostenibilitat d’una societat i a la vegada un increment en la seva resiliència davant de situacions adverses. Continua la lectura de Mesures públiques per a la transició postpetroli

Els estereotips arruïnen el talent de les nenes en matemàtiques

Les estadístiques semblen ser els oracles del nostre temps: no és desgavellat pensar que hi ha un estudi estadístic sobre gairebé qualsevol assumpte. A vegades, l’error en la interpretació de les estadístiques condueix a conclusions equivocades, però quan s’interpreten voluntàriament de manera esbiaixada o ometent variables importants, el resultat sol ser una falsedat interessada.

No obstant això, aquesta estadística  si mereix una reflexió, al marge dels resultats concrets per part de tots nosaltres.

Font:http://www.teinteresa.es/espana/ESTEREOTIPOS-ARRUINAN-TALENTO-NINAS-MATEMATICAS_0_1509449388.html

Según Smartick. Los estereotipos y la manera de enseñar matemáticas minan la capacidad matemática femenina en españa, según los resultados del test retos Matemáticos realizado por los promotores del método Smartick.
Con respuestas de 7.147 mujeres y 7.270 hombres, el estudio demuestra que los adultos españoles apenas aprueban un test matemático de Secundaria.
Los resultados de las mujeres son bastante peores que los de los hombres (4,27 frente a 5,62), independientemente del nivel de estudios (desde Primaria a estudios de Master o Doctorado).
De hecho, tan sólo los bachilleres y universitarios hombres y las mujeres con master o doctorado logran un aprobado en el test.
Sin embargo, las métricas por género en Primaria del método Smartick revelan que esta diferencia no se aprecia en Primaria, donde las niñas sacan incluso mejores notas en Matemáticas.
La razón es por tanto de carácter social ya que, según Jo Boaler, profesora de la universidad de Stanford, la sociedad “desperidicia el talento matemático” de las niñas.
A su juicio, la forma en que se enseñan matemáticas en nuestros colegios, al poner énfasis en los resultados y en lo puramente procedimental en contraposición a un enfoque más integral, es particularmente lesiva para las mujeres, que necesitan entender mejor los porqués y para qué sirve lo que aprenden.
“Si a eso le sumamos una cultura y una sociedad que tiende a favorecer ciertos estereotipos machistas, estamos ante un claro ejemplo de profecía autocumplida”, apuntó.
MALAS NOTAS
Al margen de las diferencias entre hombres y mujeres, los resultados generales del test son malos en españa, en línea con sus puntuaciones en pruebas como PISA o TIMSS.
Los conocimientos requeridos para resolver este test no van más allá, en el caso de los problemas más difíciles, de tercero de la ESO, y solo lo han aprobado con más de un 5, las personas con nivel de estudios universitarios o superior, apuntan desde Smartick.
El análisis por Comunidades Autónomas revela además que las peores puntuaciones, como Andalucía, coinciden con las regiones con más paro y, al revés, donde mejor se ha contestado, la tasa de paro es menor, como en País Vasco y Comunidad de Madrid