Alex, un huracà fora de temporada, amenaça les illes Açores

La temporada d’huracans a l’Atlàntic sol començar al juny i conclou a finals de novembre. El segon huracà registrat al gener a l’Atlàntic des de 1938. L’huracà va acompanyat de vents màxims d’entre 140 i 160 quilòmetres per hora. Continua la lectura de Alex, un huracà fora de temporada, amenaça les illes Açores

La remor del Peak Oil

El darrer article, com sempre excel·lent, d’Antonio Turiel (http://crashoil.blogspot.com.es/2016/01/el-rumor-del-peak-oil.html). Segueix el fil conductor, ja exposat en altres posts sobre el tema en aquest bloc del perquè uns preus baixos del petroli son preocupants i per què no hauriem de ser feliços amb ells.

Ara ja fa uns quants anys (2009),  en un article publicat a crisis energètica (http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20090108210326278) parlava sobre la forma que podria tenir l’economia en el futur. En l’article esmentava les previsions, al meu modest entendre totalment encertades, de R. Heinberg segons el qual la forma correspondria a una L. De fet és el que s’està veient cada dia més clar. Com de profunda serà la L no ho sabem. No sabem fins on podem arribar, però el cert és – que tot i les veus triomfals sobre la recuperació – que la crisi no s’ha acabat. Ha acabat la primera fase en la qual els països més dèbils i dependents en una gran part d’importacions de recursos energètics en gran quantitat (vegis els PIIGS en el cas Europeu) han vist com s’afeblien i molt les seves economies (entrant en recessions, rescats i retallades). Ara ve la segona fase en la qual hi haurà una recessió global.

Ara fa també uns quants anys (2011) que exposava, basant-me en les dades existents en aquells temps,  en els apunts per els professors encarregats de l’hort del nostre centre que:

” I on estem ara? Estem, com ja deveu haver constatat, en una època convulsa que fou ja prevista per dos geòlegs…..en Colin J. Campbell i Jean H. Laherre, que havien treballat durant 40 anys a la indústria del petroli i on havien estat en càrrecs importants. En els seu treball, ara ja un clàssic ( podeu llegir el text original a http://www.dhushara.com/book/diversit/extra/oil/oil2.htm ) encara que malauradament els polítics i economistes ni l’hagin llegit ni entès, predeien que la fi del petroli barat estava a tocar. Com sempre la negació d’un problema acaba agreujant-lo encara més.  Durant molts anys s’ha crescut de la única manera que es podia: a base de deute. És a dir s’agafaven els diners del futur per fer realitat projectes en el present amb la idea de que els diners rebuts, més un interès, es tornarien en el futur gràcies a que al créixer i anar cap a millor tindríem un excedent monetari. Tot el sistema es basava en la creença de que els recursos eren il·limitats, de que si un s’esgotava podria ser reemplaçat per un altre d’equivalent, que el creixement i el progrés anaven lligats, que progrés i felicitat eren sinònims i que la energia sempre seria barata….Però vet ací, que arriben aquests dos geòlegs pollosos i ens aixafen el compte fades……Sense energia barata, que és el que significa el zènit del petroli (no pas que s’acabi el petroli), no hi ha cap possibilitat de creixement….i així fou: l’any 2007, la crisi larvada poc a poc, va començar a prendre empenta, fins esclatar amb el primer episodi al 2008…..Els prenedors de deute, els deutors més dèbils – els de les hipoteques subprime – no van poder fer front a les despeses ja que el preu de gairebé totes les matèries primes havia pujat fent pujar els productes bàsics i per tant restant capacitat per fer front a altres despeses…..En aquesta hipòtesi no són les hipoteques subprime la causa sinó l’efecte……just a l’inrevés del que la majoria dels economistes pensen…Es va produir una davallada econòmica important, fins i tot el preu del petroli va baixar….però tant sols de forma transitòria. Tal i com van predir Campbell i Laherre, l’economia va tornar a rebotar necessitant més consum energètic i de nou tenim un increment en la demanda de petroli, gas i carbó i preus cada vegada més alts….fins arribar avui en dia a un altre episodi de crisi (de fet és la mateixa) però ara en arribar al preu dels 110-120 dolars per barril de petroli brent (l’anterior del  2008 va ser als gairebé 140 dolars). Segons la hipòtesi d’aquests geòlegs això s’anirà repetint com si fos una pilota de tenis que deixem caure. Continua la lectura de La remor del Peak Oil