Què fa el món amb les escombraries?

L’híper-consum que vivim té com a conseqüència directa la generació d’una gran quantitat de residus, que han de ser destruïts, processats o reciclats en altres productes o en energia. Segons Viquipèdia, la gestió de residus és: “la generació, prevenció, control, tractament, manipulació, reutilització i disposició final dels residus sòlids”. Hi ha diversos tipus de residus sòlids, incloent els municipals (residencial, institucional, comercial), els agrícoles, els industrials i els especials (atenció de la salut, deixalles domèstiques perillosos, llots de depuradora, etc.) i una varietat de mètodes per desfer- d’ells.

Però sempre hem de pensar que el millor mètode és no produir-los

Continua la lectura de Què fa el món amb les escombraries?

Una medusa parasitària revoluciona el concepte d’animal

Què és un animal? Si atenem a la definició de Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Animal) podem dir : “Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d’organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars. En un registre més científic, també se’ls pot denominar metazous. Es tracta d’organismes heteròtrofs[1] que generalment digereixen l’aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d’altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.[2] Tots els animals són mòtils,[3] tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d’animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.”

Doncs bé, el cas esmentat en l’article aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/ciencias/medusa-parasita-revoluciona-concepto-animal.html) ens parla d’un grup de paràsits myxozous que en realitat pertanyen als cnidaris. Els myxozous son paràsits ben coneguts que afecten a diversos tipus de peixos que es crien en captivitat i per tant que causen danys importants en aquïcultura.

En el cas concret del article fan referència a una micromedusa paràsita que mesura tant sols micres de mida. El més espectacular i que crida l’atenció és el fet que pel general els animals es defineixen com a organismes pluricel·lulars macroscòpics i aquest no és el cas de la micromedusa en qüestió. A més, la micromedusa ha perdut els gens Hox que caracteritzen els animals, tot i que si s’analitza el seu ADN es veu que pertanyen al grup animal dels cnidaris (http://news.ku.edu/2015/11/06/researchers-sequence-genomes-parasite-actually-micro-jellyfish). De moment caldrà seguir investigant aquest misteri….

 

Una medusa parásita revoluciona el concepto de qué es un animal

Una medusa que vive dentro de otros animales ha evolucionado a organismo microscópico de unas pocas células. Un descubrimiento sorprendente que puede redefinir el significado del término animal.

Una medusa parásita revoluciona el concepto de qué es un animal. /A. DIAMANT. P, CARTWRIGHT

Una medusa parásita revoluciona el concepto de qué es un animal. /A. DIAMANT. P, CARTWRIGHT

MADRID.- Una medusa que vive dentro de otros animales ha evolucionado a organismo microscópico de unas pocas células. Un descubrimiento sorprendente que puede redefinir el significado del término animal.

La secuenciación del genoma confirma que myxozoans, un grupo diverso de parásitos microscópicos que infectan invertebrados y vertebrados anfitriones, son en realidad una versión “muy reducida” de cnidarios, la familia que incluye medusas, corales y anémonas de mar.

“Este es un caso notable de la degeneración extrema de un plan corporal de los animales”, dijo Paulyn Cartwright, profesora asociada de Ecología y Biología Evolutiva en la Universidad de Kansas e investigadora principal del estudio. “En primer lugar, hemos confirmado que son cnidarios. Ahora tenemos que investigar cómo llegaron a ser de esa manera”.

Esta medusa microparasitaria no sólo fue resultado del desarrollo de un plan corporal reducido de sólo unas pocas células, sino de una simplificación drástica de su genoma. “Es de 20 a 40 veces más pequeño que el genoma promedio de las medusas”, dijo Cartwright. “Es uno de los genomas de animales más pequeños jamás reportados. Sólo tiene unos 20 millones de pares de bases, mientras que el promedio de los cnidarios tiene más de 300 millones”.

A pesar de la eliminación gradual radical de la estructura del cuerpo y genoma respecto a la medusa moderna durante millones de años, Myxozoa ha conservado la característica esencial de la medusa – su aguijón, o “nematocistos” – junto con los genes necesarios para hacerlo. “Debido a que son tan raras, es difícil imaginar que fueran medusas”, dijo. “No tienen una boca o un intestino. Tienen sólo unas pocas células, pero luego tienen esta estructura compleja que se parece a los tentáculos de las medusas”.

Si bien el dramático cambio de animal macroscópico a parásito microscópico parece totalmente único, Cartwright piensa que podría revelar una estrategia en la naturaleza que podría ser más extendido de lo que conocía anteriormente. “Si puede ocurrir una vez en la evolución, sin duda puede volver a ocurrir”, dijo.