Els mil colors de Plutó

Fa uns mesos la Nasa deia que en 10 anys trobaria vida extraterrestre a l’espai. Totes les investigacions que es realitzen i resultats que s’obtenen van en aquest sentit. L’última notícia que ofereix el Periòdico referent a això, és:  “Les dades recollides per ‘New Horizons’ confirmen que el planeta Plutó té grans quantitats d’aigua gelada i compostos orgànics”

D’altra banda s’ha estrenat recentment la pel·lícula “Mart”, protagonitzada per Matt Damon, la crítica indica que té una sòlida base científica i que està assessorada per la Nasa. La pel·lícula se situa en la dècada de 2030, quan els viatges tripulats a Mart es plantegen com  habituals.

Tot són arguments per afavorir la idea que sempre he pensat: si en l’Univers no hi ha res més, és massa espai desaprofitat…

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mil-colors-pluto-4591828

Plutó disposa d’una àmplia varietat de colors, molt més extensa del que es creia. Zones vermelles i fosques a l’equador i tonalitats brillants i blaves a les latituds altes. Hi ha metà, monòxid de carboni i nitrogen, i en moltes zones abunda l’aigua en forma de gel, així com altres materials que inclouen diversos compostos orgànics. Així ho revelen les primeres dades científiques publicades a la revista Sciencede la missió New Horizons de la

NASA, que el 14 de juliol passat va cartografiar el planeta nan mentre el sobrevolava a una distància de 13.700 quilòmetres, una exploració espacial que ha donat a conèixer nombrosíssimes incògnites sobre el planeta i les seves llunes.

«Sabíem que la superfície de Plutó era heterogènia, però ha sigut sorprenent descobrir colors tan espectaculars i tanta diversitat geològica», va confessar Silvia Protopapa, astrònoma de la Universitat de Maryland, coautora de l’estudi, en què han participat centenars de científics.

Tenint en compte la quantitat d’informació recollida per la sonda nord-americana, la transmissió de dades, cada vegada més impactants, encara pot durar mesos mentre New Horizons s’allunya de Plutó i entra al desconegut cinturó de Kiuper, en què els científics consideren que pot haver-hi centenars d’altres microplanetes desconeguts.

Per determinar si la varietat de colors captats obeeix a la composició del sòl, els investigadors han analitzat dades d’un espectròmetre de captura d’imatges, que permet mapar la composició de la superfície de Plutó i les seves cinc llunes. Així, per exemple, s’ha pogut determinar que les regions que estan en latituds més altes tenen gel de metà i monòxid de carboni, cosa que explica el seu color blau brillant.

Atmosfera

L’equador, on el gel està absent, està dominat per un color vermell fosc, que indica la presència de components orgànics anomenatstholins. Són el resultat de la irradiació d’una barreja de metà, nitrogen i monòxid de carboni. L’espectròmetre de la sonda també va revelar l’existència d’un gran nombre de petites àrees de gel d’aigua a la superfície.

L’estudi, a més a més, confirma que el planeta nan, ple de depressions, planes i serralades que arriben als 3.000 metres, disposa d’atmosfera i que els seus processos geològics continuen actius.

Algunes llunes del planeta, com Hira i Nix, disposen així mateix de grans quantitats d’aigua, amb superfícies brillants que apunten que aquesta és bastant neta. La pressió atmosfèrica a Plutó és inferior al que havien calculat els científics, segons els mesuraments realitzats per la sonda.