Quant més temps ens agafem a aquest sistema, pitjors i menors seran les nostres opcions.

La frase esta extreta d’una entrevista a Richard Heinberg, ecòleg estadounidenc especialitzat en les implicacions socio-ambientals dels usos dels diferents tipus d’energies (autor ja esmentat en altres posts d’aquest bloc)

El seu llibre “Peak everything” (el pic de tot), és un referent internacional que hauria de ser llegit per la majoria de polítics a l’hora de dissenyar i planificar el futur a mig i llarg termini (fins i tot a curt….). Continua la lectura de Quant més temps ens agafem a aquest sistema, pitjors i menors seran les nostres opcions.

Nobel de Física per a Takaaki Kajita i Arthur Mcdonald, dos pioners en l’estudi dels neutrins

De totes les partícules que hi ha a l’Univers, el neutrí és una de les més estranyes. Cap a l’any 1930, ja se sabia que el neutró podria desintegrar-se donant com a resultat un protó i un electró, però després de la desintegració, faltava energia. Alguns científics van arribar a postular que potser l’energia no es conservava sempre, sinó que de vegades es reduïa. Wolfgang Pauli, es va atrevir a postular que potser hi havia una partícula que s’emportava l’energia sobrant. Si és així, deien: per què no la detectem? Ah, deia Pauli, perquè és molt difícil de detectar. No sonava convincent, però va resultar que tenia raó. La partícula que faltava va rebre el nom de neutrí. Inicialment es va pensar que no tenia massa, ara sabem que si. Continua la lectura de Nobel de Física per a Takaaki Kajita i Arthur Mcdonald, dos pioners en l’estudi dels neutrins