L’“ADN porqueria” fa redefinir el genoma humà

Diuen que tot passa per una raó, i que les casualitats no existeixen, sinó que totes les coses tenen un sentit o una funció. El nostre ADN no hauria de ser menys, per aquest motiu em sembla molt lògica aquesta notícia. La part de la seqüència genètica que es creia inútil (més del 90% segon les fonts) és en realitat un tauler de comandament que determina com i quan s’activen els gens. La troballa permetrà combatre més bé certes malalties. La ciència de la biologia haurà de replantejar-se el concepte de gen Continua la lectura de L’“ADN porqueria” fa redefinir el genoma humà

Es pot canviar el model energètic des dels ajuntaments?

Ja hem dit altres cops que el futur ens mena cap a un decreixement per manca de recursos en general. Segons les dades no és un futur gaire llunyà. El decreixement provindrà de un col·lapse generalitzat de la nostre societat basada en un model econòmic de créixer-créixer (el que anomenem BAU). De fet el decreixement ja ha començat. No es tracta de un decreixement voluntari ni desitjat, però penso que cal adaptar-se i planificar-lo. No fer-ho suposarà un patiment extra innecessari. Continua la lectura de Es pot canviar el model energètic des dels ajuntaments?

límits de les renovables o límits dels nostres desitjos?

El darrer article de Carlos de Castro, del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid (http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3093&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=limites-de-las-renovables-o-limites-de-nuestros-deseos). Com sempre ens posa els peus a terra pel que fa a l’autèntic potencial de les renovables, tant eòlica (com és el cas del que parla en aquest article) com de la solar. Interessant l’enllaç a la seva presentació feta a Sevilla sobre el tema (http://www.eis.uva.es/energiasostenible/wp-content/uploads/2015/10/limites-renovables-sevill.pdf); més de 15 pàgines d’excel·lent informació sobre els límits de la eòlica. Continua la lectura de límits de les renovables o límits dels nostres desitjos?

La gran carbassa s’acosta a la Terra

Coincidim amb la nit de Halloween passarà molt a prop un asteroide de 400 metres de diàmetre a 1,3 vegades la distància a la Lluna.  Això són 480.000 quilòmetres de la Terra; si donar la volta a la Terra suposa aproximadament 40.000 km per l’equador, estarà a una distància equivalent a una mica més de donar 10 voltes a la terra per aquesta mateixa línia.

Davant d’aquest fet ens sorgeixen dues preguntes:

La mateixa nit de Halloween, l’asteroide ens visitarà, serà molta casualitat ?.

De tota manera tenim sort, fa 20 dies que ha estat detectat i ja el tenim a sobre. Si hagués caigut a la terra,  haguéssim tingut temps de reacció? Continua la lectura de La gran carbassa s’acosta a la Terra

La convergència empresarial en el TTIP

No ens cansem de parlar sobre el TTIP, i no precisament per lloar-lo. El TTIP, i tots els tractats similars, volen – en el fons i no tant en el fons – dotar de grans poders a les corporacions per tal que facin i desfacin. El medi ambient, la sobirania alimentària, els drets dels treballadors, el que els serveis bàsics com educació i sanitat siguin públics i per a tothom…..això no importa res. Tant sols importa guanyar més i més i créixer-créixer. Ja no governaran els estats ja que aquests estaran sota el poder de les corporacions transnacionals. La democràcia, ja de per si escadussera en l’actual sistema, encara serà menys i menys important. La veu del poble, moltes vegades callada i manipulada, encara serà més i més anorreada. Ens ho poden embolicar amb paper de colors, ens poden posar música celestial, però el cert és que tot fa una certa pudor a podrit. Continua la lectura de La convergència empresarial en el TTIP

Un estrany rebuig espacial caurà sobre la Terra el 13 de novembre

Si ens referim únicament a les escombraries espacials, i segons l’Orbital Debris Program de la NASA, hi ha més de 21.000 fragments majors de 10 cm, que són els que són vigilats per les agències espacials. Si parlem de fragments més petits, la xifra ascendiria a més de 100 millones. WT1190F és una peça ‘perduda’ de les deixalles espacials en òrbita més enllà de la Lluna, que romania sense identificació ni seguiment abans de ser detectat per un telescopi a principis d’octubre. La força gravitatòria del Sol i la Lluna ha dut a WT1190F ha autodestruir a l’atmosfera. Cap altre rebuig espacial d’aquesta classe ha fet el mateix camí. Continua la lectura de Un estrany rebuig espacial caurà sobre la Terra el 13 de novembre

Sortida cooperativa Tarpuna 2015-2016

PER  JASMINA CORTÉS:

El dia 29 d’octubre de 2015, vam anar d’excursió a un cooperativa agrícola que es diu Tarpuna.
En els camps de la cooperativa, vam aprendre a com cultivar el nostre propi aliment, com fer el reg gota a gota per optimitzar la quantitat d’aigua. És una explotació extensiva. També ens van dir que en el camp treballen més homes que dones. El camp és ecològic, per tant, no utilitzen pesticides químics. Ens van explicar que ells fan servir plantes per espantar éssers vius que puguin afectar als cultius.
Vam anar al bosc, des d’allà, podíem veure el paisatge, veiem explotacions intensives, i molts camps de cultius al voltant dels rius, molt diferents de la cooperativa.

Què pensaria Groucho Marx sobre l’energia nuclear?

“Per què hauria de preocupar-me per les generacions futures? Què han fet elles per mi?  per Groucho Marx

Fa molts anys vaig llegir i descobrir a Groucho Marx  en el seu llibre “Groucho y yo”. Julius Henry Marx, més conegut com Groucho Marx, va ser un actor, humorista i escriptor nord-americà, conegut principalment per ser un dels membres dels germans Marx. L’humor, amb la seva capacitat de ridiculitzar totes les normes socials, va ser la seva arma. Llegint el llibre (una mica autobiogràfic) descobreixes una  persona excepcional, irreverent, crítica i que no té problema a dir les coses pel seu nom. Una de les seves frases es utilitzada per Francisco Valverde, per reflectir el que fan els  polítics quan subvencionen i estimulen l’energia nuclear,  i estan llegant un futur pitjor pels nostres fills. Continua la lectura de Què pensaria Groucho Marx sobre l’energia nuclear?

Egipte torna a ficar-se en el partit del gas

Ja ha sortit en altres ocasions, de la ma del mestre Turiel, el fet que a Egipte va haver-hi revoltes produïdes – entre d’altres coses – pel fet de la disminució de les subvencions que l’estat garantia als seus súbdits…. Subvencions que sortien de les exportacions de gas, que es convertien en diners que podien ser destinats a apaivagar les protestes socials….Això li va costar el poder a Mohamed Morsi.

Ara, i segons la notícia apareguda al diari “El Diario” (http://www.esglobal.org/egipto-vuelve-a-meterse-en-el-partido-del-gas/), semblen haver trobat un gran dipòsit de gas davant les costes d’Egipte. Ja sabem que aquestes notícies cal prendre-les amb la cautela corresponent ja que les companyies, en aquest cas la italiana Eni (amb participacions de l’empresa espanyola  fenosa gas), tendeixen a magnificar els resultats per tal que pugi el valor de les seves accions. Tot i que l’explotació del dipòsit trigarà encara un cert temps, els egipcis ja es freguen les mans davant la possibilitat de tornar a l’estatus quo perdut…… Continua la lectura de Egipte torna a ficar-se en el partit del gas

Hi va haver ‘megatormentas’ solars fa 1.000 anys a la terra …

L’activitat magnètica del Sol fa que es formin bucles de plasma en la seva superfície. Quan l’activitat magnètica és més forta, hi ha tants bucles que xoquen entre si i provoquen enormes explosions de plasma. Arriben a una temperatura de desenes de milions de graus. Las partícules carregades triguen a arribar d’un a tres dies, encara que de vegades arriben en només unes hores. Xoquen contra el camp magnètic de la Terra, el comprimeixen i passen a les capes altes de l’atmosfera. La nostra tecnologia ens fa cada vegada més vulnerables a les tempestes solars.

“Si tan enormes tempestes solars xoquessin amb la Terra avui en dia, podrien tenir efectes devastadors en el nostre sistema energètic, satèl·lits i sistemes de comunicació”, diu Raimund Muscheler, el Departament de Geologia de la Universitat de Lund.

Continua la lectura de Hi va haver ‘megatormentas’ solars fa 1.000 anys a la terra …