L’estiu més calorós des de 1975…..

Si, això diu la notícia que ha aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/actualidad/verano-mas-caluroso-1975.html). I encara no hem acabat l’estiu. Tot i que hi ha gent que nega el canvi climàtic, com és el cas de l’inefable Jose Maria Aznar i el increïble Sr. Rajoy (veure https://www.youtube.com/watch?v=bKHu1BUI07Y ), sembla que aquest ja ens ha arribat fa temps. Ja varem dir en altres posts que les previsions dels científics del IPCC és que aquestes onades siguin cada vegada més llargues i intenses. Però no ens hem de preocupar, les FAES i l’institut CATO (depenent dels meravellosos germans Koch; veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=85704), ja s’encarregaran de minimitzar tots els efectes amb la seva tasca d’intoxicació (de moment la FAES esta entretinguda difamant als governants grecs de Syriza i als aspirants de Podemos). Continua la lectura de L’estiu més calorós des de 1975…..

A la caça del forat negre al cor de la Via Làctia

Com sabem que existeix un forat negre al cor de la Via Làctia?

Por Montserrat Villar (CSIC)*

Si pudiéramos reducir el tamaño de la Tierra al de un azucarillo, nuestro planeta se convertiría en un agujero negro. En teoría, lo mismo ocurriría con cualquier objeto siempre que contáramos con un sistema capaz de comprimirlo lo suficiente: una casa, una mesa, yo misma. Por debajo de un tamaño crítico el efecto de la gravedad será imparable: ninguna fuerza podrá impedir el colapso e inevitablemente se formará un agujero negro. Ese tamaño crítico viene determinado por el llamado‘radio de Schwarschild’ y depende únicamente de la masa del objeto en cuestión. Es decir, conocida la masa, el radio de Schwarschild se deduce con facilidad. Para la Tierra es aproximadamente 1 centímetro, mientras que para el Sol son unos 3 kilómetros. Por tanto, si el Sol se redujera a una bola de unos 3 kilómetros de radio, nada impediría que se convirtiera en un agujero negro. Continua la lectura de A la caça del forat negre al cor de la Via Làctia