Seduir amb la ciència

Els nens tenen curiositat per les ciències. Encara que no sàpiguen bé ni de què van, sí que es pregunten per què el mar és blau, per quin motiu canvia la forma de la Lluna o com es construeixen les cases. No obstant, a mesura que van fent anys i van passant els cursos escolars, els joves perden l’interès en les matèries científiques.

El pedagog nord-americà Rodger W. Bybee fa anys que estudia la didàctica de la ciència per fer l’ensenyament més atractiu i aconseguir que els joves s’hi interessin i desenvolupin les competències apreses. Quan estan en educació primària, Bybee resumeix la situació en una frase: «Els nens són naturalment curiosos sobre el món». I això és una cosa que, segons el pedagog, els mestres haurien d’aprofitar. «Els professors de primària haurien d’atendre a les preguntes i motivacions de la canalla. Si els mestres tenen bones preguntes i els les presenten en un nivell interessant, ajudarà que els estudiants estiguin motivats per entendre i treballar», explica.

Les competències científiques que hagin adquirit en aquesta etapa es mesuren amb les proves PISA. Rodger W. Bybee va presidir el Fòrum Nacional de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) per a l’informe de ciències de l’any 2006. El pedagog nord-americà es mostra partidari que es portin a terme aquestes proves. «Mesuren l’aplicació del coneixement après en casos de la vida real», explica. Si aconsegueixen això, estarien preparats per al pas següent.

EL PAS A L’INSTITUT / La relació amb la ciència es complica una vegada que els joves accedeixen a l’educació secundària. És aleshores quan la motivació comença a decaure. «Es pot treballar amb idees que tenen alguna connexió amb la seva vida amb la finalitat d’ajudar-los a explorar-les i que estiguin basades en preguntes del professor». Bybee posa l’exemple de la psicologia, que es pot associar amb situacions que viuen personatges de les novel·les o en la ficció televisiva.

I una vegada acabat l’institut, molts joves segueixen estudiant cicles formatius o carreres universitàries. I el que hagin fet fins llavors és important per escollir la branca d’estudis a la qual probablement dedicaran la seva vida laboral. «En els cursos que segueixen a l’institut se’ls hauria de donar una mica d’experiència sobre què fan els científics, com formulen preguntes i donen pas a la investigació», considera Bybee. Si saben què fan, aquest coneixement els pot ajudar a triar millor el seu futur.

UNA METODOLOGIA PRÒPIA /Bybee ha creat un model d’ensenyament basat en tot això, que resumeix en cinc punts: atracció, que els estudiants pensin sobre problemes i preguntes; exploració, donar als estudiants l’oportunitat de construir noves idees a través del descobriment guiat per professors; explicació, docència dels conceptes; elaboració, l’aplicació de la idea, com per exemple veure com funciona un sistema determinat, com ara el de transport o el d’un bosc, i avaluació, l’examen o el treball final.

SUPERAR EL CONCEPTE D’EMPOLLAR / I, sent aquest un mètode senzill, encara que requereixi més temps, ¿per què se segueix estudiant ciències de la manera tradicional o, com comunament es diu, empollant? Per Bybee, s’hauria de superar aquest concepte d’ensenyament que consisteix a presentar idees.

A Espanya, sembla que la vocació científica ha millorat una mica, sobretot gràcies a la divulgació, segons un estudi de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i l’Obra Social La Caixa, que constata que hi ha un 5,6% més de joves interessats a estudiar ciència o tecnologia.

No obstant, continua costant fomentar vocacions científiques en les noies. En opinió de Bybee, aquesta qüestió pot ser que tingui molt més a veure amb la cultura que no pas amb la capacitat. «Considero que els professors de ciències de l’institut haurien de fer que les noies s’adonin que poden contestar preguntes», aconsella. De moment, les dones van al capdavant en carreres de ciències de la salut.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/seduir-amb-ciencia-4150189

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *