Fòssils, fracking i com construir relats fantàstics

Un altre article de Carlos de Castro (http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=2795&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=fosiles-fracking-o-de-como-construir-relatos-fantasticos), de la Universitat de Valladolid. Un altre avís de com el tecno-optimisme, un dels mals de la nostra societat, pot comportar greus problemes al impedir-nos veure la possibilitat de un col·lapse. Continua la lectura de Fòssils, fracking i com construir relats fantàstics

Perquè un hort ecològic?

Aquest és un article que vaig escriure per la nostra revista de l’institut (revista giola nº 16) ara ja fa un cert temps…..

L’HORT ECOLÒGIC

Ferran M. Claudin

Hola de nou a tots els que alguna vegada heu llegit algun dels meus escrits (rotllos?) sobre la sostenibilitat i la ecologia. Avui he decidit escriure, de nou, sobre l’hort ecològic.

Com ja sabeu, el centre va optar des de fa temps per fer un hort basat en els principis de l’agricultura ecològica. L’objectiu d’aquesta iniciativa era múltiple: fomentar la cooperació entre els nois i noies de l’institut, afavorir la interiorització de pràctiques sostenibles mitjançant la pràctica, donar una base teòrica i pràctica que permeti ser capaç de cultivar i gestionar un seguit d’espècies vegetals, …etc.

Amb tot, l’objectiu d’aquest article – més que insistir en tots aquells aspectes que ens van portar a instaurar l’hort a l’institut – es destacar el perquè d’un hort ecològic. Perquè ecològic i no convencional?

La frase “som el que mengem”, que sovint s’utilitza com slogan és en realitat més certa del que sembla. Suposo que a aquestes alçades tothom sap que l’agricultura convencional, la que es basa en la utilització massiva de combustibles fòssils (tant pel transport, com per la collita i treball del camp, com en ús de fertilitzants i d’insecticides), està més preocupada per la productivitat que per la qualitat del que produeix.  A més, des del punt de vista energètic i mediambiental és insostenible.

L’agricultura ecològica està més interessada en la qualitat que en la quantitat, sense perdre però de vista la producció.  El sòl, l’intestí de les plantes, és una part important de la qual cal tenir cura. Cal mantenir la població de microorganismes que, en simbiosi amb les arrels de les plantes, les ajuden a créixer i mantenir-se sanes. Un bon sòl és la base d’una collita sana i diversa, dels aliments que faran que siguem el que mengem.

Ensenyem què és la dieta variada i com fer-la, quins són els nutrients que hem d’incorporar i en quines proporcions, què és el que contenen els aliments i com classificar-los en funció del que ens subministren, també els  trastorns alimentaris…..però és el que mengem sa i saludable?, ha sigut produït mirant la seva qualitat?, podem garantir que la seva ingesta no ens provocarà malalties?. De què serveix aprendre un seguit de qüestions pràctiques i teòriques si el ingredient bàsic, els aliments, no son produïts amb cura?

Un exemple de l’anteriorment qüestionat el tenim en la soia (Glycine max). Aquesta fabàcia, originària de l’est d’Àsia, és present avui en dia en molts plats, tant de tradicionals com de nous així com a additiu d’aliments preparats. Sovint la ingerim en forma de llet, com a tofu, com a salsa de soia…..etc. El seu contingut en proteïnes, en fitoestrògens, en isoflavones i altres components la fan ideal per una dieta – entre d’altres aliments – que reudeixi els nivells de colesterol, que ajudi en el tractament de la osteoporosi, que previngui problemes de la pròstata…etc. Però totes aquestes propietats van quedant enfosquides pel fet de que les grans multinacionals han fet que sigui un dels productes alimentaris de més consum i per tant de major producció. Per poder mantenir aquesta gran producció ha calgut incrementar els seu conreu, desforestant en molts casos boscos o sobreexplotat les terres ja existents, amb la consegüent contaminació del sòl per l’ús de fertilitzants i pesticides. D’altre banda, per fer-la més resistent a determinades plagues i als herbicides s’han fet canvis en el seu genoma. Aquesta acció ha donat lloc a la soia transgènica.

Com la soia, que és tant sols un exemple, la humanitat ha creat transgènics d’altres espècies vegetals (i animals com en el cas del salmó i la carpa), a saber: tomàquets, blat de moro, cotó, papa, cafè, pomes, gerdons, bananes, girasol, enciam, blat, raïm……etc. De tots aquests també n’ha incrementat la seva producció, contaminant mitjançant l’agricultura intensiva utilitzada per fer-ho els sòls i destruint molts ecosistemes. De fet, el problema és el de sempre: la nostre societat basa tot en el créixer-créixer, en el creixement continu que comporta un consum cada vegada més gran de recursos en un món, que al ser finit, té uns límits. Límits que per molt que insistim són uns límits físics que ens encotillen i que al voler traspassar-los comporten, en la majoria de casos, malmetre els ecosistemes on vivim. És una mena de suïcidi programat, un caminar al estil lemming cap al precipici.

Des del centre tractem amb l’optativa de l’hort, que ja voldria que fos per a tots els alumnes, ensenyar a treballar amb harmonia amb la natura i no contra ella, a gaudir del sabor d’uns vegetals sense transgènics, a respectar els ritmes i temps de la natura, a mirar als vegetals com a éssers vius i a respectar-los i a tenir cura d’ells, a cuidar del sòl i de la munió d’organismes que en ell hi viuen i a cooperar entre nosaltres en lloc competir per tot. Tothom pot tenir un hort ecològic a casa seva, fins i tot en tests i taules de cultiu. No només és important per garantir que mengem aliments sans, sinó perquè els nostres fills i la gent que ens envolta prengui consciència de tot el que he esmentat. Perquè és a través d’aquesta presa de consciència, d’aquest canvi en els hàbits, actituds, valors i normes, que la gent pot començar a pressionar per tal que canviï el model BAU (Business as Usual). Sense aquest canvi, sense aquest procés de qüestionar el model de créixer-créixer i voler canviar-lo, anirem caminant cap al nostre destí com els lemmings. Seguirem ensenyant a fer dietes equilibrades on els aliments seguiran contaminats i, per tant, no podran servir per a tot allò que havíem previst ( i a perpetuar un model injust de relació entre el home i la natura i entre els mateixos homes).