Obsolescència programada i consum responsable

L’obsolescència programada és una estratègia que garanteix que les empreses puguin sempre fabricar més i més per tal de reemplaçar els aparells malmesos. Malmesos  intencionadament. Programats per que es facin malbé i així puguin ser substituïts per altres. Aquesta és l’estratègia adient per el model BAU basat en el créixer-créixer continu. Però existeix un problema: aquesta manera de fer requereix un consum continu i exponencial de recursos. I la Terra és rodona i finita, i per tant els recursos també ho son. El creixement continu és impossible en aquesta bola Terra a la qual pertanyem. Creixement i sostenibilitat són paraules oposades, per la qual cosa el creixement sostenible és un oxímoron. Continua la lectura de Obsolescència programada i consum responsable

Confirmen una teoria matemàtica de 1952 que explica la formació dels dits

Els científics confirmen que les proteïnes BMP i WNT són les molècules que el britànic Alan Turing va proposar fa més de mig segle com a responsables de la formació dels dits en l’embrió Continua la lectura de Confirmen una teoria matemàtica de 1952 que explica la formació dels dits