Portem la ciència a escoles i barris………

“Hem de treballar perquè l’interès per la recerca s’estengui més enllà de l’àmbit universitari…”

MANEL ESTELLER. Metge. Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge

DISSABTE, 28 DE FEBRER DEL 2015

Quan era adolescent tenia un pòster d’una preciosa Marilyn Monroe amb un vestit de plomes vermelles enganxat a la capçalera del meu llit. Pocs anys després també guardava com un tresor un llibret que recollia de forma breu (els científics en diem abstract) les darreres troballes en el terreny de la biologia molecular de científics locals que treballaven a l’estranger i que també incloïa les seves fotos. En aquelles pàgines avui hi reconeixeríem un aleshores descamissat Mariano Barbacid o un joveníssim Joan Massagué. I a l’armari de l’estudi hi havia una vella biografia de Fleming, mentre que a la prestatgeria de la meva habitació hi havia la magníficaIntroducción a la ciencia d’Isaac Asimov. Aquesta descripció d’un lloc on es desenvolupava un investigador avui s’ha adaptat amb les noves tecnologies, pero crec que no difereix gaire de les habitacions dels nois i noies que es volen dedicar a la recerca en un futur pròxim. Posa-hi Instagram, Adobe Photoshop i Youtube i la recepta tindrà el mateix gust.

La introducció té a veure amb la vocació científica de les noves generacions i amb què podem fer per estimular-la. En el meu cas va ser la barreja d’un bon professor de química, un premi primerenc donat per la CIRIT (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica) de la Generalitat de Catalunya i un bon amic que també disfrutava amb la ciència. Després, a la carrera universitària, un investigador que em va fer cas per ajudar-lo en els seus experiments, un ajut econòmic de la Fundació d’Estudis Ilerdencs i poder compartir uns moments amb investigadors reputats gràcies a les jornades d’iniciació a la bioquímica de Sitges organitzades pel doctor Joan Guinovart, actual director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). Per tant, ¿què es necessita per estimular una vocació científica? Bons models, paraules d’encoratjament i suport econòmic.

Pensava sobre tot això en dos actes recents als quals han tingut l’amabilitat de convidar-me: el lliurament dels ajuts de la Fundació La Caixa-La Pedrera als millors estudiants de selectivitat que cursen ara el primer curs de la universitat i l’acte del Programa Amgen-Teach de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Són exemples de reconeixement públic i privat als bons estudiants i als bons docents dels instituts. També podem posar com a exemples d’aquestes necessàries activitats per captar i estimular les carreres científiques entre els joves l’excel·lent programa Bojos per la Ciència en les modalitats de bioquímica (Universitat de Barcelona), biomedicina (IRB), economia (Centre de Recerca en Economia Internacional, CREi), noves teconologies (La Salle-Universitat Ramon Llull), química (Institut Català d’Investigació Química, ICIQ), matemàtiques (facultats de Matemàtiques de diverses universitats) i natura (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, ICTA-UAB). I també la tasca meritòria de l’Obra Social de La Caixa amb les seves competitives beques de postgrau per a l’ampliació dels estudis a l’Estat o a l’estranger en etapes posteriors. N’hi hauria d’haver moltes més, d’iniciatives com aquestes.

Però hem d’anar més enllà. No sols encendre la guspira i el formigueig de la ciència en aquests joves de l’escola, l’institut i la universitat, sinó també despertar en ells el desig d’investigar i fer conscients de la necessitat de la recerca com a eina transformadora i enriquidora d’una societat als no estudiants. És a dir, hem de portat la ciència als barris. I es necessària també la suma d’esforços privats i públics per contribuir a fer que el món de la investigació, l’apassionant univers dels descobriments, arribi als casals i centres cívics, a les llars d’avis, a les associacions de veins...

Els centres d’investigació han de procurar obrir-se al seu entorn quotidià més proper per explicar què estan fent i col·locar la recerca també com un puntal bàsic de l’Estat del benestar. Nosaltres, des de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), ja hem fet part d’aquest camí amb el programa Pessics de Ciència a l’Hospitalet de Llobregat. Però hem de fer més. La iniciativa de la Setmana de la Ciència és una bona idea per apropar la tasca investigadora als ciutadans, però hem d’anar més enllà a l’hora d’explicar la nostra feina a la resta de les persones i hem de fer-los partíceps de les nostres fites. Més jornades de portes obertes als centres de recerca, més xerrades divulgatives per les ciutats i pobles.

De tot aixo els americans en saben un munt i a més hi donen nomsfashion com seria outreach o going the extra mile. Però a casa nostra, que som un país petit acaronat per un mar petit, ho podem dir de forma més senzilla: ¡portem la ciència a les escoles i als barris!

Metge. Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.

Font http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/portem-ciencia-escoles-barris-3975520