Un segon menys o més

La desacceleració de la rotació de la Terra obliga a afegir temps al rellotge aquest 2015

La Terra perd velocitat. El planeta s’alenteix i gira més a poc a poc. La seva velocitat de rotació sobre el seu propi eix, la que estableix la durada d’un dia de 24 hores, manté una tendència a la desacceleració que encara que irregular i impredictible, és constant i perceptible gràcies a les observacions dels astrònoms i els càlculs matemàtics. Si els rellotges humans no ho tinguessin en compte, amb el pas dels anys el nostre temps deixaria de reflectir el temps astronòmic. Per evitar aquest desfasament, la comunitat internacional ha consensuat el denominat segon addicional o intercalar, una manera de guanyar temps al temps i corregir la desacceleració. Aquest 2015 toca.

“La tendència és que cada vegada la Terra giri una mica més a poc a poc, encara que la velocitat de rotació ni és constant ni fàcilment calculable”, adverteix l’astrofísic Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec. El segon addicional s’afegirà el proper 30 de juny, que tindrà 86.401 segons, un més que qualsevol dia de l’any; el segon se sumarà quan arribi la mitjanit al temps internacional coordinat (UTC). Un prestigiós organisme d’abast mundial, el Servei Internacional de Rotació i Sistemes de Referència Terrestre (IERS) mesura periòdicament la rotació de la Terra i té l’obligació d’informar amb un mínim de sis mesos d’antelació quan s’ha de sumar un segon o, si arribés el cas, perquè s’observés acceleració, restar-lo.

“La rotació de la Terra s’està desaccelerant a causa de l’efecte de les marees lunars i altres factors, com els canvis atmosfèrics (vents), que tenen un efecte notable en l’acceleració o desacceleració. Quan detectem que la diferència entre el temps astronòmic (UT1) i el temps atòmic (UTM) supera els 0,9 segons podem predir el leap second”, explica Daniel Gambis, director de l’Observatori de l’IERS a París, encarregat d’anunciar a tot el planeta que el 2015 tindrà un segon de més.

La mesura del segon intercalar s’introdueix sota criteris únicament científics per compensar l’efecte de factors externs, com la força gravitatòria de la lluna, el desglaç dels pols o fenòmens geològics com els terratrèmols, els tsunamis o les erupcions volcàniques, que provoquen canvis en la velocitat de rotació. “Qualsevol fenomen que pugui canviar la distribució de la massa de la Terra, del nucli a l’escorça, afecta la velocitat de rotació, però el seu efecte és imprevisible”, adverteix Ribas.

Sense aquest segon, afegit més d’una vintena de vegades des dels anys setanta, els rellotges que utilitzem per mesurar el temps no estarien sincronitzats amb el temps astronòmic, el real, i per tant no seguirien la rotació del planeta i la seva posició respecte al sol. La Terra fa molt de temps que s’alenteix. “Bastants milions d’anys enrere el dia era bastant més curt, passaven unes quantes hores menys entre que sortia el sol i es tornava a pondre”, explica el doctor Xavier Luri, professor del Departament d’Astronomia de la Universitat de Barcelona (UB).

El controvertit leap second, que per a la majoria de ciutadans no tindrà cap afectació en la seva vida diària, és font de controvèrsia a escala planetària, amb dos blocs de països dividits. La qüestió no és menor. “Hem de mantenir el sistema actual, sense el segon intercalar perdrem la relació entre el temps i l’experiència diària que té la gent de dia i de nit”, va declarar David Willetts, ministre de Ciència del Regne Unit fins l’estiu passat. “El problema és que el dia solar cada vegada és més llarg, mesurat amb els rellotges atòmics. Així que si no féssim aquesta correcció, amb el pas dels anys a les 12 del migdia ja no trobaríem el sol on és ara”, destaca Juan José Curto, doctor en Ciències Físiques i investigador del Departament de Geofísica de l’Observatori de l’Ebre.

Alguns dels països més poderosos i influents del món, amb els Estats Units, França o Alemanya al capdavant, advoquen per l’eliminació d’aquest segon de més i mesurar el pas del temps exclusivament d’acord amb les oscil·lacions, gairebé inexistents, dels àtoms de cesi que regeixen el pas del temps als rellotges atòmics, els de més precisió. La correcció, afirmen aquests països, podria introduir-se d’un sol cop, sumant una hora (3.600 segons) cada 600 anys, cosa que sembla clarament una maniobra dilatòria per no haver d’afrontar el problema. “Sí que hi ha certa tendència a pensar a suprimir-lo i fer-ho en blocs més grans, afegint una hora cada 500 anys, però cada vegada hi hauria més desfasament entre el temps que marca el sol i el temps civil que marca el rellotge atòmic”, argumenta Ribas. “El sistema GPS, que té el seu propi temps, ja ignora aquests ajustos”, destaca el doctor Luri.

Les discrepàncies, amb un altre bloc de països partidaris de mantenir en canvi el segon addicional, com la Gran Bretanya o la Xina, han estat font de fortes discussions entre la política, la tecnologia i la ciència. Per als defensors convençuts de mantenir de manera precisa la comptabilització del temps amb referència a la rotació de la terra, eliminar el segon addicional seria tant com desvirtuar l’hora de la civilització i mantenir-la aliena a la realitat astronòmica. El que sembla una correcció i variació mínima, un segon de més en un any que tindrà més de 31 milions de segons, no ho és si es pensa en el pas de centenars, milers o milions d’anys. Es pronostica que, en cas que no s’afegís, es perdria una hora cada 600 anys.

Encara que la velocitat de rotació ni és regular ni pot preveure’s, la tecnologia actual i el coneixement científic permeten predir el pròxim leap second “en l’horitzó de dos anys”, explica Gambis. A l’IERS només se li exigeix que avisi amb una antelació de sis mesos, previsió molt més fàcil de fer. No hi ha, però, cap model de predicció per fer pronòstics fiables a mitjà o llarg termini. “La principal influència és la lluna, la Terra està contínuament deformada pel seu efecte, que fa que el planeta es vagi frenant, uns quants mil·lisegons”, explica Ribas.

“Diferents enquestes i sondejos mostren que una gran majoria és favorable a mantenir el procediment actual amb el segon intercalar. Encara que hi ha alguns inconvenients menors, el desacoblament del temps legal (UTC) amb la rotació de la Terra podria donar lloc a importants problemes i molts més sinistres”, afirma Gambis (IERS). Sense consens entre els 200 membres que formen la Unió Internacional de Telecomunicacions (UTI), organisme que depèn de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), no està previst fer cap canvi, de manera que el segon intercalar es continuarà afegint cada vegada que els experts comprovin físicament, gràcies a l’observació astronòmica, que s’ha produït suficient desacceleració de la velocitat de la Terra. Els acords s’haurien de prendre en el marc d’aquest organisme global, integrat a l’ONU, en una nova cimera prevista per a finals d’any.

Encara que els científics ho han previst, fins ara no s’ha hagut de restar mai cap segon. “Podria succeir si la Terra s’accelerés, però seria una cosa una mica confusa per a les ciències de l’observació”, alerta Gambis. Els qui alguna vegada han desitjat guanyar minuts al rellotge i gaudir de dies més llargs, en un futur veuran satisfets els seus somnis. Temps al temps.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20150125/54424785169/desacceleracio-rotacio-terra-obliga-afegir-temps-rellotge-2015.html#ixzz3PqaWgoct

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *