Impacte del model actual energètic sobre la democracia

Que disponibilitat energètica i creixement econòmic van lligats de la ma ja ningú ho dubta. Que per mantenir el nostre model actual basat en el créixer-créixer cal energia barata i abundant tampoc. Que tenim un problema si no aconseguim mantenir la disponibilitat energètica que necessitem per garantir els anteriors punts, també ningú ho dubta. I es aquí, en el manteniment d’aquesta disponibilitat – sobretot per part dels paisos desenvolupats i rics – que sovint es conculquen drets fonamentals d’aquells paisos on es troben els recursos energètics (petroli, gas, carbó, urani…..) o els materials necessaris (terres rares, coure….) per construir els aparells (panells solars, aerogeneradors…) necessaris per captar energies com la solar i la eòlica. Aquesta conculcació pren diverses formes, des de les més radicals com la intervenció militar directe (estil Irak o Libia), fins les més subtils com les sancions econòmiques per no fer allò que interessa als país o paisos predadors (estil Venezuela, conflicte a Ucraïna…), intervenció en la política del país que té els recursos que son necessaris (cas del cop d’estat de Xile per part del general Pinochet)…..etc. Qualsevol acció sembla vàlida per obtenir aquells recursos necessaris per mantenir el BAU. Continua la lectura de Impacte del model actual energètic sobre la democracia

Biografía de un gusano

Daniel Ramón es un señor alto y flaco, de 55 años, que tiene en la frente, sobre la ceja izquierda, una cicatriz casi imperceptible que parece un ojo cerrado. Si pasas muchas horas con él, ese ojo te acaba obsesionando. Crees que se abre cuando le das la espalda, que se abre y te estudia y te evalúa como si fueras una bacteria, un virus, una levadura. Este señor te cuenta lo suyo sonriendo, con un entusiasmo aminorado por el pudor, mientras sus brazos van de delante hacia detrás, o de abajo arriba, un poco con los movimientos mecánicos de una biela, como los manejaría un adolescente en un examen oral, pongamos que de química. Él se examina a sí mismo todo el día con un ojo interior que no se cierra nunca. Quizá la vigilancia permanente de ese ojo es la responsable de un currículo de vértigo que empieza con una licenciatura en Ciencias Biológicas por la Universidad de Valencia, donde se doctoró y ejerció de catedrático de Tecnología de los Alimentos; continúa en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), y sigue fluyendo hasta la actualidad, donde se desempeña como consejero delgado de una empresa cuyo nombre –Biópolis– parece sacado de Blade Runner.

Continua la lectura de Biografía de un gusano

Horts urbans

Els horts urbans constitueixen una iniciativa popular que cada vegada va guanyant més adeptes. Proporcionen un espai de trobada de gent amb opinions i creences diferents però agermanades pel seu interès comú en fomentar una alimentació més sana. Entre els valors que sovint imperen en ells estan la cooperació dels membres que en ells hi conviuen i la democratització de les decisions. Continua la lectura de Horts urbans

Espècies que podrien desaparèixer aquest any 2015

Hace millones de años hubo meteoritos gigantes, erupciones masivas, salvajes enfriamientos de la temperatura global, incluso supernovas cercanas. Estos y otros factores formidables provocaron las cinco extinciones masivas ocurridas hasta ahora en el planeta Tierra, momentos en los que más del 75% de las especies desaparecían para siempre. ENVIADO POR: ECOTICIAS.COM / RED / AGENCIAS, 12/01/2015, 10:46 H | (167) VECES LEÍDA Miles de animales buscan escapar a la extinción. Continua la lectura de Espècies que podrien desaparèixer aquest any 2015

Maquetes cèl.lula animal i vegetal

 

Els alumnes de 2n d’ESO, han treballat en parelles i han fet maquetes a escala de les cèl·lules animal i vegetal.

MATERIAL:

Planxes de porexpan, plastilina, escuradents, paper, tisores i serra.

PROCEDIMENT:

1. Modelatge de l’estructura de les cèl·lules animal i vegetal; amb la serra i les tisores anem donant forma a les planxes de porexpan.

2. Amb la plastilina formem els diferents orgànuls que hem de situar a les cèl·lules, tenint en compte el color i la mida que han de tenir.

3. Posem el nom dels diferents orgànuls en uns  paperets  i els enganxem en els escuradents, els quals aniran clavats a cada orgànul.

Els resultats han sigut els següents: