Sobre el consum…..

Excel·lent article de Eduardo Galeano, escriptor i periodista uruguaià. Publicat a “rebelión” (, http://www.rebelion.org/noticia.php?id=193644) penso que no cal afegir cap comentari per mor de no distreure sobre el que diu……. Vull tant sols insistir en que per aconseguir un món més sostenible cal incidir en el canvi en valors, actituds, hàbits, creences…. Just el que Galeano proposa. Continua la lectura de Sobre el consum…..

L’ecologia i la sostenibilitat es cosa de tots….

Aprofito aquest espai per posar el darrer escrit aparegut en la secció de “El diario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Podemos-populismo_ecologista-justicia_ambiental_6_338826121.html) anomenada Última Llamada (blog on s’agrupen intel·lectuals, acadèmics/ques, científics/ques, polítics/ques i activistes de base, que estan convençuts de que la crisi de règim que vivim no podrà superar-se si al mateix temps no es supera la crisi ecològica).

El text, amb rerefons polític, serveix per il·lustrar o millor dit per reflexionar sobre el paper que tots tenim o hauriem de tenir en la preservació del medi ambient.

Per aquells que pensin que medi ambient i política no han de barrejar-se, val a dir que les decisions polítiques condicionen determinades actuacions que poden o no afavorir la sostenibilitat i la preservació del medi ambient. Medi ambient que recordem és on vivim i que per tant ens afecta i l’afectem.

De fet, i fins al moment no s’albira solució tangible, tots els partits polítics parlen de la necessitat primordial de créixer i gairebé TOTHOM assumeix que sense creixement no pot haver benestar.

Ja hem dit que l’actual model BAU es basa en el creixement, en el créixer-créixer. Però en un món finit els recursos necessaris per aquest creixement també son finits……Per tant no podem aspirar a créixer i ser sostenibles, a créixer i tenir un bon medi ambient. Difícil dilema que caldrà resoldre per tal de poder garantir que els nostres fills, nets, besnéts……puguin viure en un món millor.

 

Última llamada

Continua la lectura de L’ecologia i la sostenibilitat es cosa de tots….

Fa 10 anys d’una catàstrofe que podia haver sigut menor…

Ara fa 10 anys va tenir lloc el famós tsunami de Indonesia, reflectit en la pel·lícula “Lo imposible”.

Si el lector d’aquestes linies és professor de CTMA, segur que deu estar tip d’insistir que les catàstrofes geològiques – fenomens naturals que tenen lloc en un breu espai de temps en un determinat indret de la terra – no es poden predir …però si preveure. La diferència es prou important per tenir-la en compte. Predir vol dir determinar el dia i l’hora en la qual un determinat fenomen succeirà i provocarà danys i pèrdues a l’home (de fet el concepte de risc és la probabilitat de que un determinat fenomen passi en un lloc concret i provoqui danys o pèrdues en les activitats humanes). Preveure vol dir ser capaç de veure que en un determinat fenomen ha passat altres vegades en un determinat indret i adoptar mesures per pal·liar els seus efectes. D’aquesta manera podem minvar, i molt, els danys i les pèrdues. Però preveure vol dir invertir diners i esforços en investigació i en plans de prevenció…..i adoptar una planificació metòdica (una gestió ambiental correcta). Si ja en els països desenvolupats aquestes accions sovint es van deixant oblidades en els diferents calaixos de l’administració, bé per falta de pressupost, bé per ignorància, bé per pensar que a lo millor no passa res….. en els països pobres sovint no es poden ni plantejar per manca de recursos de tots tipus.

En el cas que ens afecta, el tsunami es va produir com a conseqüència d’un terratrèmol de grau 9,1 a l’escala de Richter (escala que mesura la energia alliberada per un terratrèmol, que té 10 valors i que és logarítmica). Aquests tipus de terratrèmols, anomenats per alguns megaterratrèmols, no son infreqüents en aquesta zona on diferents plaques es mouen entre si.

Continua la lectura de Fa 10 anys d’una catàstrofe que podia haver sigut menor…