Tornem amb el penya segat de Sèneca…

Un altre cop, el mestre Ugo Bardi (http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2014/12/seneca-cliffs-of-third-kind-how.html), ens recorda quan fàcil i ràpid és el col·lapse en la part final de l’explotació d’un recurs respecte a la part inicial. De fet, com ja hem vist en l’anterior article on posava l’exemple de l’oli de balena, tots segueixen en la seva part d’explotació inicial el model de corba de Hubbert i en la seva part final adopten una forma més pendent….. de penya segat. Se suposa que això hauria de servir per què els nostres governants – i molts economistes acòlits que els serveixen – prenguessin les decisions més encertades. Però no cal que us expliqui que pel general sempre tracten de mantenir el model BAU actual amb les conseqüències que anem veient dia a dia…..


Continua la lectura de Tornem amb el penya segat de Sèneca…

Podem decréixer….?

L’actual model econòmic i social, el que anomenem BAU (Bussiness as Usual), es basa en créixer-créixer. En un món finit, de recursos finits, això és insostenible. Parlar de creixement sostenible és doncs un oxímoron.

La majoria dels problemes ambientals que tenim, per no dir tots, deriven de la necessitat d’extreure recursos de manera contínua per tal de satisfer les nostres necessitat d’energia exosomàtica o energia externa al nostre cos. Cal recordar que mentre que consumim aproximadament la mateixa energia endosomàtica (interna o necessària per mantenir en funcionament el nostre cos) que els nostres avantpassats homínids, la nostre necessitat d’energia exosomàtica – necessària per mantenir la nostra civilització – en el cas dels paisos del nord (els rics!!) s’ha incrementat en ocasions per més de 100 vegades. Aquest fet ha comportat i comporta un buidament progressiu del planeta i el fet d’haver sobrepassat amb escreix la capacitat ecològica de la majoria d’ecosistemes…….. i això tenint en compte que no tothom ha tingut i té accès aquests recursos (fet de la distribució injusta dels mateixos en les nostres societats i en el conjunt del planeta, amb casos realment ofensius des del punt de vista moral).

Davant d’aquest fet, la insostenibilitat del nostre sistema, una opció és la de decrèixer o senzillament viure amb menys per viure millor com alguns diuen. Però és realment possible? L’article extret de El Diario (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Decrecimiento-programa_economico_Podemos_6_334276588.html), així ho exposa i en dona tota una sèrie de raons i maneres de fer-ho. Com que de fet haurem de decréixer SI o SI, penso que es preferible fer-ho de manera ordenada i, per tant, plantejar-se iniciatives d’aquests tipus no tant sols és raonable sinó necessari.

Continua la lectura de Podem decréixer….?

La tecnologia i el tecno-optimisme, ens fan estúpids?

Un altre artícle de’n Carlos de Castro (http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=2655&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=la-tecnologia-y-el-tecno-optimismo-%25c2%25bfnos-hace-estupidos), de la Universitat de Valladolid, on exposa les raons per les quals moltes vegades es tria una hipòtesi i no una altre en ciència. En aquest cas la tria ve condicionada per la necessitat de “creure” (acceptar de manera acrítica) en la solució proposada per una de les parts que s’adapta millor al que considerem “necessari” per mantenir el nostre model actual. El cas fa referència a les renovables, eòlica i solar, suposadament per alguns les que ens permetran canviar del actual model de consum de combustibles fòssils i garantir que més o menys tot segueixi igual……..res més lluny de la realitat.

Continua la lectura de La tecnologia i el tecno-optimisme, ens fan estúpids?