Alguns emperadors romans es van tornar bojos per culpa de les copes que utilitzaven als seus palaus…..

Difícilment podríem trobar personatges del món del còmic més internacionalment coneguts com Astérix i Obélix. Doncs bé l’entranyable Obélix deia sovint: « Ils sont fous, ces Romains ! » (estan bojos aquests romans!), i la veritat és que no li faltava raó, al menys pel que feia als seus emperadors. Un d’ells, Domiciano, va ser un dels emperadors més cruels que va conèixer l’imperi romà. Es feia anomenar:        “Dominus et Deus” ( Déu i Senyor ) i l’obsessió que tenia per la seva pròpia seguretat el portava a sospitar de tothom: de senadors, d’historiadors, de legionaris… veia conspiracions per tot arreu, a les que ell responia eliminant a l’adversari de la manera més cruel que li passava pel cap. Un altre emperador que, tristament es pot afegir a la llarga llista d’aquests paranoics personatges és Calígula. Fill de Germánico, un dels generals amb més reputació de l’imperi romà, el va acompanyar des de ben petit en moltes de les campanyes militars. Quan comptava només deu anys va presenciar la mort del seu pare que va ser enverinat per ordre de l’emperador Tiberi en el poder. Tot això va provocar en ell un impacte emocional enorme. Seria realment llarga la llista d’aquests emperadors paranoics…….

TITO FLAVIO DOMICIANO

CALÍGULA

Algú potser es preguntarà: aquests comportaments malaltissos de tants emperadors romans, a què es devien? Van ser pura casualitat o hi havia una causa que llavors no es coneixia i ara sí?

En el cas de Calígula, pels estudis realitzats se sap que era un psicòpata, un hàbil manipulador, paranoic, i envejós patològic, a més de megalòman i un claríssim depravat sexual. Es creu que va patir crisis d’epilèpsia i que patia igualment d’insomni. La ciència d’avui, acceptant que hi havia en aquesta persona un gran component genètic que el predisposava a la maldat, assumeix que la gran quantitat de plom que va envair el seu organisme com a conseqüència de tot l’alcohol ingerit en les seves borratxeres va resultar decisivament tòxic pel seu cervell, ja que aquest metall causa un deteriorament dels lòbuls laterals el qual, al seu torn, provoca en la persona una agressivitat manifesta. I es que les copes que s’utilitzaven llavors estaven recobertes de plom i el perill d’aquest metall es troba en el fet que no confereix cap gust ni a l’aigua ni als aliments, per aquest motiu no es podia detectar llavors.

L’enverinament que provoca l’acumulació de plom en el torrent sanguini s’anomena “Saturnisme”.  Els alquimistes de la Edat Mitjana anomenaven Saturn a aquest element ja que Saturn era un déu grec al qual se’l representava com un dement i justament aquesta malaltia produïa al·lucinacions i agressivitat que recordaven al déu grec.

Quan el plom ingressa a l’organisme, els enzims que metabolitzen els aminoàcids sulfurats el transformen en sulfur de plom. Per detectar la presència de plom a la sang, l’anàlisi més utilitzada és l’anomenada espectrofotometria d’absorció atòmica en càmera de grafit.

El saturnisme genera anèmia, a causa que el plom a la sang bloqueja la síntesi d’hemoglobina i altera el transport d’oxigen a la sang i cap als altres òrgans del cos.

El plom és un metall pesant neurotòxic que, quan és present a la sang, circula per tot l’organisme ocasionant danys neurològics irreversibles en arribar al cervell.

Un pensament a “Alguns emperadors romans es van tornar bojos per culpa de les copes que utilitzaven als seus palaus…..”

Els comentaris estan tancats.