Institut Frederic Martí Carreras. Palafrugell
Primer de Batxillerat científic.

Implosió d’una llauna 
Evaporem aigua dintre d’una llauna per tal de fer fora l’aire, desprès d’una estona de sortir fum blanc, la refredem ràpidament sobre aigua tapant el forat amb l’aigua. Com el vapor d’aigua condensa i no hi ha aire hem fet quasi el buit i la llauna implosiona

Hidròfils, hidròfobs; amics de l’aigua i enemics de l’aigua
En dos provetes amb aigua amb gas posarem xocolata en trossos petits en una i sal gruixuda en l’altra. La substància “enemiga” de l’aigua es mullarà de gas i pujarà, deixarà anar el gas i tornarà a baixar.
Aplicació pràctica: per rentar taques de greix de la roba necessitem sabó, que té una part hidròfila i una part hidròfoba i ajuda a que es mullin les substàncies “enemigues” de l’aigua.

Aire versus pulmó
Intentarem bufar un globus dins d’una ampolla de plàstic. En veure que no podem fer-ho buscarem “qui” no ens deixa i té més força que els nostres pulmons i ho tornarem a fer foradant l’ampolla.

On va l’aire calent?
Dos espelmes de diferent mida enceses i les tapem. Es necessita oxigen per què hi hagi combustió, en poc temps s’apagaran però, a la vegada?. Aplicació: com ens hem de moure per sortir d’un incendi?

Pelem un ou sense mans!
Si posem un ou en un recipient amb vinagre, veurem que el vinagre (àcid) va dissolent la closca de l’ou (carbonat de calci) i es formen bombolletes (gas, indici de reacció química). En uns tres, quatre dies, tenim l’ou cru sense closca i el podem botar.

Cromatografia (la tinta negra és barreja de colors?)
Fem un punt amb retolador negre no permanent en paper de filtre i hi afegim una gota d’aigua, en escampar-se s’emporta els components de la tinta a diferent velocitat segons “l’amistat” que tingui l’aigua amb cada component.