Institut Montilivi
Cicle mitjà, cicle superior i ESO
Material
Com ho fem?
Recobrint un globus inflats situarem jerseis de diferents colors.
En primer lloc comprovarem la quantitat de llum que reflexa cada jersei i posteriorment mesurarem la temperatura de l’aire a l’interior del globus.
Què observem?
Que la quantitat de llum reflectida influeix en la temperatura de l’aire a l’interior del globus.
Institut de Celrà
Primer de Batxillerat
Càmera fosca gegant
Animats perquè vam veure que l’Institut Maria Rúbies de Lleida va construir una càmera fosca gegant, nosaltres també hem volgut fer-ho.
Material:
Conceptes que es volen explicar:
La trajectòria de la llum és rectilínia.
Funcionament:
(El que ens ha costat més és fer que no entri gens de llum, perquè hem partit de retalls de 
caixes i hi havia molts punts a revisar).
Un cop aconseguit que sigui completament fosca, es col·loca de manera que tingui una vista exterior d’un edifici, un arbre.. La càmera disposa d’una pantalla fixa en el fons de paper blanc i una altra de mòbil per a poder enfocar les imatges, si cal.
A l’entrada de la llum es pot escollir: no posar cap lent i deixar un petit orifici o bé posar-ne una d’1m o bé una de 0,5m de focal.
Resultats:
S’observa la imatge invertida.
Drac de Gardner
El drac de Gardned o drac Thinky. El va dissenyar Jerry Andrus (Jerry’s Paradox Box), un mag i il•lusionista, amb l’ajuda de Bill Ritchie, de l’empresa ThinkFun, per a la conferència matemàtica Gathering for Gardner de l’any 1998.
Material:
Nosaltres vam projectar el retallable sobre una paret i vam resseguir el model sobre cartolines. El retallable el trobareu a: http://www.thinkfun.com/sites/default/files/images/product_library/thinky/bbc/Dragon-Illusion-BBC.pdf
Concepte que es vol explicar:
Il·lusió de la cara buida: amb un sol ull el nostre cervell pressuposa que el que observem ha de ser una cara, malgrat les 
pistes falses que ens dóna el drac, perquè el seu cap és còncau.
Funcionament:
Tapant-nos un ull ens hem de moure davant del drac. En el moment que veiem la punta del nas més endavant que la resta es produirà un efecte brutal, ens seguirà, tant si aixequem la vista com si la baixem, ell mourà el cap per no perdre’ns la mirada…
Si us costa fer-ho amb un sol ull, podeu utilitzar una càmera, la del mòbil per exemple, per veure aquest efecte.
Il·lusions òptiques en moviment
Material:
plantilles, nosaltres hem fet servir les de:
http://www.echna.ne.jp/~magic/shikaiderman/animatedillusion.pdf
Concepte que es vol explicar:
Il•lusió òptica, igual que en el cinema la persistència de la imatge a la retina, dóna la sensació de moviment aparent.
Resultats:
Veureu com la imatge amb molt poc moviment de la cartolina es desplaça molt ràpidament de dreta a esquerra en el nostre cas. Podeu trobar molts exemples a internet.
Anamorfisme
Material:
Concepte que es vol explicar:
Segons la perspectiva es pot observar una deformació d’una imatge (produïda mitjançant un procediment òptic o bé matemàtic) com si fos l’objecte en 3D, altre cop mirant amb un sol ull o el que és el mateix a través d’una càmera (visió monocular).
Mirascope
Utilitzarem aquest petit muntatge compost de dos miralls còncaus que ens permet veure la imatge real d’un objecte.
Material:
Concepte que es vol explicar:
fenomen de la reflexió
miralls còncaus
imatge real
Funcionament:
Un mirall reflecteix la llum que li arriba. Amb un mirall podem aconseguir imatges virtuals o reals, segons el tipus de mirall i segons la distància on es troba l’objecte. Les virtuals queden “darrera” el mirall, en aquest cas al composar i posar un mirall còncau enfront a l’altre amb un forat al mig del mirall superior, aconseguim una imatge real. Sembla talment com si la poguéssim tocar!
La fletxa que canvia de sentit
Per explicar la refracció ens servirà aquest experiment tant simple.
Material:
Concepte que es vol explicar:
la refracció de la llum
les lents convergents
Funcionament:
Col•loquem el paper amb les dues fletxes darrera el got i omplim d’aigua el got fins a “tapar” la fletxa de baix. La llum en entrar a l’aigua canvia de direcció, perquè hi ha un canvi de medi, l’aigua ha actuat com una lent convergent.
Resultats:
Veurem que mirant a través del got la fletxa canvia de sentit.
Institut Font del Ferro
Primer de batxillerat científic i tecnològic
Taller que explica fonaments físics i químics mitjançant joguines tradicionals. Fem servir joguines comercials i estris comercials que no són joguines infantils però que tots coneixem, com el pèndol de Newton i el termòmetre de Galileu.
I fent servir també, joguines que hem construït al taller de tecnologia o al laboratori de física i química.
I explicarem la conservació de la quantitat de moviment, la densitat, el centre de masses, els camps magnètics, l’electricitat, la llum i els miralls, les ones, el moviment, les reaccions químiques, etc …..
Joguines comercials
Joguines fabricades
Institut Nou de Sant Gregori
Alumnes de Primer d’ESO
Un ou dins una ampolla
L’aigua que no cau
La pressió aixafa la llauna
L’aigua puja sola
Construint una pila amb mètodes casolans
Has intentat mai construir una pila a partir d’un conjunt de llimones o de patates? Ara en tindràs l’ocasió.
Generant corrent amb plaques fotovoltaiques
Podràs veure com es genera corrent a partir d’algunes plaques solars
Generant corrent amb un alternador senzill
És suficient de fer girar una bobina de fil de coure dins d’un camp magnètic per generar corrent!
Generant corrent amb un aerogenerador construït amb material reciclat
Es tracta d’observar un generador funcionant amb energia eòlica que va ser construït per un nostre alumne, al curs d’un treball de recerca, a partir de material reciclat.
Les següents experiències són demostratives de l’existència de la pressió atmosfèrica:
La llauna de refresc
Posem a escalfar dos dits d’aigua dins d’una llauna de refresc. Deixem bullir força estona, fins que el vapor d’aigua hagi substituït completament l’aire de dins de la llauna. Molt ràpidament, amb l’ajut d’unes pinces metàl.liques, agafem la llauna i la volquem dins d’un recipient ple d’aigua freda. Què passarà?
Màgia amb un tub de vidre llarg
Omplim un tub d’uns 70cm de llarg amb aigua, i el tapem amb el polze, de manera que no hi entri cap bombolla d’aire. El capgirem dins d’un recipient ple d’aigua, procurant que continui sense entrar-hi cap bombolla d’aire. Molt ràpidament, l’enlairem. Què creus que passarà?
Un got ple que no vessa
Omplim un vas de 
plàstic d’aigua, i el tapem amb un full de plàstic gruixut i rígid, procurant que no hi entri cap bombolla d’aire. El capgirem. Què creus que passarà?
Material
Com ho fem?
Posem en funcionament l’aparell i esperem uns cinc minuts a fi que es vagi carregant.
Col·loquem el plomall de paper damunt la campana i observem. Podem acostar la mà, el dit i els cabells.
Què observem?
Observem l’electricitat estàtica com es manifesta visualment i en contacte amb el cos.
Objectius
Material
Coneixements previs
El coeficient de fricció és una constant de proporcionalitat entre la força de fricció dinàmica o estàtica i la normal. En definitiva, és una expressió de l’oposició al moviment que ofereixen les diferents superfícies físiques als cossos que hi entren en contacte. Al ser un coeficient no té dimensions i es representa amb la lletra grega “mu”, μ.
Parlem de dos tipus de coeficients de fricció: un coeficient de fricció dinàmic (oposició al moviment ja iniciat) i un d’estàtic (oposició a l’inici del moviment); amb valor inferior sempre del dinàmic a l’estàtic (μdin < μest). Costa més iniciar el moviment que mantenir-lo.
La força de fricció o fregament entre superfícies és la causa, per exemple, que puguem caminar o que una roda al girar es mogui.
Ff = μ N
Procediment
Per a una superfície rugosa: Preparem el material i pesem els diferents totxos amb un dinamòmetre (en sabrem la massa) i així ja tenim calculada la normal. Anotem les dades en una taula de dades.
Posem un dels totxos, el de menys massa, a la superfície i mesurem la força que necessitem per començar a moure-ho utilitzant el dinamòmetre de 25 N. Repetim la mesura.
Mesurem la força d’inici de moviment (Ff estàtica) afegint un segon totxo de diferent massa. Repetim la mesura. I així successivament fins a tenir 3-4 valors per a diferents masses.
Anotem a la taula de dades la força mesurada en relació a la massa (Normal) dels diferents totxos.
Farem la mateixa experiència però un cop iniciat el moviment.
Explicació pel professor
Mitjançant les dades experimentals mesurades amb el dinamòmetre a la superfície de lliscament, Força d’inici de moviment (F. fricció estàtica) i el pes (normal) fem una representació gràfica en la qual, s’observa una relació directament proporcional de les dues variables tal i com ens diu la fórmula de Ff. Calculem la constant i ja tenim el coeficient de fricció estàtic.
Farem el mateix amb la mesura de la força necessària per mantenir el moviment sobre la superfície en concret. Representem aquesta força (F. Fricció dinàmica) respecte el pes (normal) amb els mateixos totxos utilitzats anteriorment, i n’obtenim altre cop la constant de proporcionalitat, coeficient de fricció dinàmic.
Institut Vilafant
Alumnes Tercer d’ESO
Un llit de xinxetes
Inflem un globus/llaminadura núvol sense bufar
La pressió atmosfèrica que fa un líquid
Quina pressió fem quan caminem?
forma regular (quadrat o rectangular), medim la longitud dels costats, i calculem la superfície. Amb la balança mesurem la massa i posteriorment determinem la densitat superficial.L’aigua que no cau del vas
Institut Vilafant
Alumnes Primer d’ESO
Il·lusió òptica amb l’aigua
Truc del pebre i el sabó
Aigua i oli
Globus que no es rebenta amb la flama
Got que no es buida
Desaparició d’una moneda
