Institut Narcís Xifra
Primer de batxillerat
Objectiu
Observar la flotabilitat de la Coca-cola normal i la light.
Què necessites?
- Recipient amb aigua
- Llauna de Coca-Cola normal i light
Rumia …
Per què la coca cola light sura i la normal s’enfonsa?
Arxiu de la categoria: Gravetat
El tap equilibrista
ESCOLA VEDRUNA GIRONA
Quart d’ESO
Material
- Tap de suro
- Escuradents
- Forquilles
Agafem un tap de suro i li clavem la meitat d’un escuradents rodó (preferiblement). A continuació, cal clavar dues forquilles metàl·liques al tap de suro, a la mateixa alçada i inclinades cap avall. Al clavar-hi les forquilles fem baixar el centre de gravetat del conjunt fins a un punt més avall que la punta de l’ escuradents, i això fa que s’aguanti amb un punt de suport tan petit.
Juguem amb la ciència
Institut Font del Ferro
Primer de batxillerat científic i tecnològic
Taller que explica fonaments físics i químics mitjançant joguines tradicionals. Fem servir joguines comercials i estris comercials que no són joguines infantils però que tots coneixem, com el pèndol de Newton i el termòmetre de Galileu.
I fent servir també, joguines que hem construït al taller de tecnologia o al laboratori de física i química.
I explicarem la conservació de la quantitat de moviment, la densitat, el centre de masses, els camps magnètics, l’electricitat, la llum i els miralls, les ones, el moviment, les reaccions químiques, etc …..
Joguines comercials
- Levitron
- Pèndul de Newton
- Prisma de Newton
- Columna de Galieu
- Ferrofluids
- Imants cantaires
- Plastilina màgica
- Giroscopi
- Reproductor hologràfic
- Làmpada de plasma
- Spinsational animator
- Cotxe elèctric ( electròlisi per energia solar)
- Equilibristes
- Carraca
Joguines fabricades
- Joguines amb globus
- Connecta
- Joguines amb imants
- Submarí
- Coets
- Calidoscopi
- Motor elèctric amb piles i imants
Juguem amb la pressió
Institut Vilafant
Alumnes Tercer d’ESO
Un llit de xinxetes
- Material
Globus, xinxetes - Com ho fem?
Posem al damunt d’una taula un gran nombre de xinxetes, molt properes i amb la punxa enlaire. Inflem el globus i empenyem sobre les xinxetes.Posem al damunt d’una taula una xinxeta, molt properes i amb la punxa enlaire. Inflem el globus i empenyem sobre les xinxetes. - Què observem?
En el primer cas la força es reparteix sobre la superfície de moltes xinxetes i el globus no es punxa. En el segon cas la força actua sobre la superfície d’una sola xinxeta, la pressió és molt elevada i es reventa. - Categories
força, pressió
Inflem un globus/llaminadura núvol sense bufar
- Material
globus, llaminadura núvol bomba de buit - Com ho fem?
Inflem una mica un globus, el col•loquem dins d’una bomba de buit i comencem a treure aire. Podem fer el mateix experiment amb la llaminadura - Què observem?
Quan es treu aire disminueix la pressió de l’interior del recipient i es trenca l’equilibri entre la pressió interior del globus i la pressió exterior. Quan dismineuix la pressió a l’interior del recipient, per mantenir l’equilibri, com les parets del globus són flexibles, es dilata i augmenta el tamany. - Categories
pressió atmosfèrica,dilatació, Llei de Boyle-Mariotte
La pressió atmosfèrica que fa un líquid
- Material
vas de precipitat, embut, paper film, tub de goma, tub de vidre(o goma) en forma de U, suport, aigua acolorida - Com ho fem?
Omplim el tub en forma de U unit al suport d’aigua acolorida. En un extrem hi connectem un tub de goma i a l’altre un petit embut tapat amb un globus o paper film. - Què observem?
Quan introduim l’embut dins del vas amb aigua, apareix un desnivell en l’aigua acolorida que hi ha en el tub en forma de U. Podem verificar que la pressió varia amb la profunditat.
Quina pressió fem quan caminem?
- Material
cartró, tisores, balança, ordinador - Com ho fem?
Retallem un cartró de
forma regular (quadrat o rectangular), medim la longitud dels costats, i calculem la superfície. Amb la balança mesurem la massa i posteriorment determinem la densitat superficial.
Retallem la silueta dels nostres peus amb una plantilla del mateix tipus de cartró i com coneixem la densitat superficial del cartró, podem calcular la superfície de contacte dels nostres peus amb el terra.
A partir de la nostra massa i amb un senzill full de càlcul, introduïm les dades de la nostra massa, massa del cartró amb la silueta del nostre peu, calculem per, superfície de contacte dels peus i pressió que exercim sobre el terra. - Què observem?
D’una manera senzilla calculem la pressió que exercim sobre el terra. - Categories
massa, pes, superfície, pressió
L’aigua que no cau del vas
- Material
vas, paper, aigua - Com ho fem?
omplim el vas d’aigua, col•loquem un paper sobre el vas i l’invertim - Què observem?
l’aigua no cau atès que la força cap amunt de la pressió atmosfèrica sobre el paper és més gran que la força cap avall deguda al pes de l’aigua.
Caiguda de cossos
Com ho fem?
1r- Agafem 2 objectes del mateix volum i diferent massa, i els deixem caure (velocitat inicial 0) des d’una determinada alçada.
2n- Seguidament, amb un dels objectes hi acoblem un paracaigudes, i repetim el mateix procés.
En els dos casos fem servir un cronòmetre per calcular el temps de caiguda
Què observem?
En el primer cas els dos objectes arriben al terra amb el mateix període de temps.
En el segon cas observem que l’objecte acoblat al paracaigudes tarda més temps en arribar al terra.
Explicació científica
En el primer cas demostrem la caiguda de cossos degut a l’acceleració de la gravetat i apliquem totes les fórmules cinemàtiques del moviment uniformement accelerat per poder calcular la velocitat final dels objectes.
Relació entre espai i temps
Relació entre la velocitat i el temps
Relació entre les velocitat i la posició
En el segon cas observem com el cos amb el paracaigudes cau amb moviment uniformement accelerat però en el moment d’obrir-se el paracaigudes apareix la força de resistència aerodinàmica (arrossegament) que frena la caiguda del cos, arribant al moment d’equilibri en que apareix un moviment uniforme (mirar vídeo).