Secundària
Bell-lloc del Pla
Girona
Com ho fem?
Per fer aquest experiment necessitarem una font de calor (un encenedor Bunsen o bé una manta calefactora elèctrica), un suport amb una nou i una pinça, un recipient de vidre pyrex (matràs erlenmeyer o vas de precipitats), una espàtula i permanganat de potassi.
Posarem aigua dins el recipient de vidre, l’escalfarem i després hi afegirem una mica de permanganat de potassi, que en dissolució aquosa pren un color lila.
Què observem?
Veiem que quan l’aigua s’escalfa es dilata i, per tant, disminueix la seva densitat. L’aigua puja pel recipient de vidre i l’espai que deixa és ocupat per l’aigua freda de la part horitzontal del recipient, que s’escalfarà i pujarà. D’aquesta manera es genera un moviment de l’aigua en una direcció, és a dir, un corrent. Quan la causa del moviment és la calor es parla de convecció, i per tant tindrem un corrent de convecció.
El permanganat de potassi, en tenir color lila, ens servirà per poder observar aquests corrents de convecció que tenen lloc en aigua.
Concepte científic
Els corrents de convecció s’originen degut a la diferent densitat que adquireixen els fluids quan se’ls modifica la temperatura. Els fluids calents tenen menys densitat, cosa que els fa ascendir de manera que es col•loquen per sobre dels fluids més freds.
En escalfar la base d’un líquid (aigua) o un gas, és a dir, un fluid, es fa menys dens i ascendeix, però en arribar a les zones més superficials es refreda, i, per tant, es fa més dens, de manera que descendeix. D’aquesta forma es creen els corrents de convecció.
En molts punts del planeta Terra es donen els corrents de convecció: a l’atmosfera (per exemple les brises, que són degudes a les diferències de temperatures entre el mar i la terra), a la hidrosfera (els corrents marins, bàsics en aquests ecosistemes) i a l’astenosfera (zona del mantell terrestre, a una profunditat respecte de la superfície d’entre 50 i 200 km). Els corrents de convecció són especialment importants en geologia, en la tectònica de plaques.