Institut Sant Feliu de Guíxols
Quart d’ESO
Primer i segon de batxillerat

Tots hem jugat alguna vegada fent soroll amb les copes d’una taula algun dia de festa tot fregant la vora de vidre amb el dit humit. Aquest joc infantil es pot sofisticar fins a tenir un verdader instrument musical en un conjunt de copes de vidre amb diferents nivells d’aigua. A Internet podem trobar concerts fets amb aquest “instrument”.

En aquesta experiència reproduïm aquest entreteniment des d’una vessant més científica. Si omplim vàries copes de vidre amb diferents nivells d’aigua i provem de fer-les sonar veurem que totes fan soroll, però no amb la mateixa freqüència.

Quan freguem la superfície del líquid amb el dit humit fem una cosa semblant al que fan els violinistes quan freguen l’arquet per les cordes de l’instrument. Quan es freguen les cordes del violí estem fent oscil•lar la corda corresponent, que vibrarà amb una freqüència que dependrà de la longitud de la corda i de la seva tensió (relacionada amb la velocitat de transmissió).

En el cas de les copes, la vibració es produeix en tot el cos de la copa (bidimensional). Quan afegim aigua el que estem fent és augmentar de fet l’espai per on s’escampa la vibració. Si augmentem l’espai (longitud d’ona) disminuirà la freqüència (notes més greus com més aigua hi hagi). Aquestes freqüències de vibració les podem controlar amb un afinador que es pot aconseguir de forma gratuïta en forma d’una aplicació d’smartphone.