Aboco – Abecedari
L’abecedari de la llengua Esperanto és un abecedari propi, com pot ser-ho l’alfabet llatí o el ciríl·lic. Està format per 28 lletres.
| Litero | Nomo de la litero | Ekzemplo de uzo | Litero | Nomo de la litero | Ekzemplo de uzo |
| A | A | Arbo | K | Ko | Kato |
| B | Bo | Banano | L | Lo | Leono |
| C | Co /tso/ | Cepo | M | Mo | Maizo |
| Ĉ | Ĉo /cho/ | Ĉevalo | N | No | Nazo |
| D | Do | Domo | O | O | Okulo |
| E | E | Elefanto | P | Po | Porko |
| F | Fo | Floro | R | Ro | Rivero |
| G | Go /go/ | Gorilo | S | So /so/ s sorda | Serpento |
| Ĝ | Ĝo /djo/ | Ĝardeno | Ŝ | Ŝo /xo/ | Ŝipo |
| H | Ho | Horloĝo | T | To | Tablo |
| Ĥ | Ĥo /jo/ jota castellana | Ĥoro | U | U | Urso |
| I | I | Insulo | Ŭ | Ŭo | Ŭato |
| J | Jo /io/ | Juĝisto | V | Vo | Vinbero |
| Ĵ | Ĵo /jo/ jota catalana | Ĵurnalo | Z | Zo /zo/ s sonora | Zebro |
A més, hi ha algunes lletres que no són pròpies de l’abecedari Esperanto però que també tenen nom per quan calgui fer transliteracions de la llengua pròpia a la llengua internacional. Són 5 lletres.
| Litero | Nomo de la litero |
| Ç | Cedilo |
| Q | Kvo |
| W | Duobla vo |
| X | Ikso |
| Y | Ipsilono |
Com que es tracta d’un abecedari propi els noms propis, els noms geogràfics i les paraules que no existeixen en Esperanto es transliteren a partir del so en la llengua original, no pas de com s’escriu.
Així, quan lletregem el nom català “Carla” hem de dir “Ko-A-Ro-Lo-A” ja que la “C” davant d’ “A” en català sona com la “Ko” en Esperanto. En Esperanto escriurem: Karla.
No obstant, si lletregem el correu electrònic “carlams@gmail.com” hem de dir “Co-A-Ro-Lo-A-Mo-So heliko Go-Mo-A-I-Lo punkto Co-O-Mo” ja que ens interessa escriure “C”, independentment del so que tingui en català.
Així:
- Shakespeare – Ŝekspir
- Txèkhov – Ĉeĥov
En aquests casos hi ha tres maneres diferents de fer l’acusatiu. Com que no hi ha una convenció fixada depèn de cada un. Agafem, per exemple, el cognom Mas. Podem fer:
- Mason
- Mas-on
- Mas’on
Les dues darreres opcions donen més pistes sobre quina és la forma del nom en la llengua original.
Així:
- Ŝekspiron
- Ĉeĥovon
- Zamenhofon
- Gloria’n
Teksto – Text
- Linio – línia
- Frazo – frase
- Alineo – paràgraf
- Grandlitero – majúscula
- Malgrandlitero – minúscula
Grandliteroj (majúscules) – Grandaj literoj (lletres grans)
Junedzo (acabat de casar) – Juna edzo (espòs jove)
Etfingro (dit petit -menovell-) – Eta fringo (dit petit -perquè té la mà petita-)
Les paraules de la primera columna són paraules compostes que indiquen un tipus, una classe. Apareixen al diccionari amb un significat concret; no són molt freqüents. Les paraules de la segona columna són una combinació de substantiu i adjectiu on l’adjectiu descriu el susbstantiu.
Krokodili kaj kajmani
Krokodilo – cocodril
Kajmano – caimà
Krokodili – en ambient esperantista, parlar l’idioma matern (gepatra lingvo)
Kajmani – en ambient esperantista, parlar un idioma que no és el matern
Proverbo
Kiu [homo] demandas tiu [homo] ne eraras – Qui pregunta no s’equivoca.
Kiu i tiu són adjectius demostratius. El substantiu homo, del qual depèn l’adjectiu, es pressuposa.