-IGi
Sufix que permet convertir un verb intransitiu en transitiu i, així, poder afegir-hi complements directes (acusatius). Es forma a partir de substantius, adjectius o verbs.
A partir d’adjectius:
- Seka > sekigi – eixugar
- Malseka > malsekigi – mullar
- La pluvo malsekigas la ĉapon
- La pluvo malsekigas la ĉapon
- Laca > lacigi – cansar
- Varma > varmigi – escalfar
- Varma > malvarmigi – refredar
- Granda > grandigi – engrandir
- Granda > malgrandigi – empetitir
- Utila > utiligi – utilitzar
- Trankvila > trankviligi – tranquilitzar
- Maltrankvila > maltrankviligi – preocupar
- La krizo maltrankviligas min
- Facila > faciligi – facilitar
- Malfacila > malfaciligi – dificultar
- Rapida > rapidigi – accelerar
- La veturanto rapidigas la aŭton = la veturanto faras / igas la aŭton rapidi
- La veturanto rapidigas la aŭton = la veturanto faras / igas la aŭton rapidi
- Malrapida > malrapidigi – alentir
- Mi malrapidigas mian paŝon
- Mi malrapidigas mian paŝon
- Kataluna > katalunigi – catalanitzar
- Klara > klarigi – aclarir
- Bona > plibonigi (=fari pli bona) – millorar
- Bela > beligi – embellir
- Riĉa > riĉigi – enriquir
- La krizo riĉigas la bankistojn = la krizo faras / igas la bankistojn riĉaj
- La krizo riĉigas la bankistojn = la krizo faras / igas la bankistojn riĉaj
- Forta > fortigi – enfortir
- Nova > renovigi – renovar
- Juna > maljunigi – envellir
- Unu > unuigi – unificar
- La Katolikaj Gereĝoj unuigis Hispanion
- La Katolikaj Gereĝoj unuigis Hispanion
A partir de substantius:
- Gasto > gastigi – allotjar
- Ordo > ordigi – ordenar, posar en ordre
- Ordigu ĉi tian ĉambron
- Ruino > ruinigi – arruïnar
- Bankoj ruinigas ekonomion
- Frukto > fruktigis – fer fructificar
- La printempo fruktigas la planton
- Klaso > klasigi – classificar
- Klasigu tiujn paperojn
- Limo > limigi – limitar
- La leĝo limigas la rapidecon de la aŭtoj
- Edzo > edzigi – esposar
- Cindrulino edzigis princon – la Ventafocs esposa el príncep
- Princo edzinigis Cindrulinon – el príncep esposa la Ventafocs
- sed… Princo kaj Cindrulino edziĝis – el príncep i la Ventafocs es casen
A partir de verbs:
Els verbs intransitius als quals s’afegeix el sufix -IG- poden tenir un significat diferent al del verb transitiu que es forma afegint el sufix; és a dir, de vegades en català es fa servir el mateix verb en forma transitiva, intransitiva o reflexiva, o bé s’utilitzen verbs amb arrels totalment diferents, mentre que l’Esperanto sempre utilitza aquest sufix per derivar la forma transitiva de la intransitiva.
- Vivi > vivigas
- Droni – ofegar-se > Dronigi – ofegar algú
- La hundo dronas – el gos s’ofega
- La viro dronigas la hundon – l’home ofega el gos
- Boli – bullir > Boligas – bullir (mateix verb en totes dues funcions intransitiva i transitiva)
- La akvo bolas – l’aigua bull
- Mi boligas la akvon – bullo l’aigua
- Morti – morir > Mortigi – matar (un verb diferent per a cada funció)
- La kato moris – el gat morí
- La virino mortigis la katon – la dona va matar el gat
- Bruli – cremar-se > Bruligi – cremar
- La domo brulas – la casa es crema
- La fajr-estingisto bruligas la domon – el bomber crema la casa
- Suferi – patir > Suferigi – fer patir
- La malsanulo suferas – el malalt pateix
- La kuracisto suferigas la malsanulon – el metge fa patir el malalt
- Eksplodi – explotar > Eksplodigi – fer explotar
- La aŭto eksplodis – el cotxe explotà
- La policisto eksplodigis la aŭton – el policia va fer explotar el cotxe
- Fali – caure > Faligis – fer caure, aterrar
- La arbo falis – l’arbre va caure
- Fulmo faligis la arbon – el llamp va fer caure l’arbre
- Pasi – passar > Pasigi – passar
- La tempo pasas – el temps passa
- Mi pasigas la tempon rigardante la televidon – passo l’estona mirant la tele (literalment, “faig passar l’estona”)
- Pendi – penjar, estar penjat > Pendigi – penjar
- La vestaĵo pendas – la jaqueta està penjada
- La kelnero pendigas la vestaĵon sur la seĝo – el cambrer penja la jaqueta a la cadira
- Stari – estar dret > Starigi – posar dret
- La seĝo staras – la cadira està dreta, està dempeus
- Mi starigas la seĝon – poso dreta la cadira
- Kuŝi – estar estirat > Kuŝigi – posar estirat, estirar
- La malsanulo kuŝas sur la lito – el malalt està estirat al llit
- Mi kuŝigas la malsanulon sur la lito – estiro el malalt al llit
- Veni – venir > Venigi – fer venir
- La hundo venas – el gos ve
- La sinjoro venigas la hundon – el senyor fa venir el gos
EK-
Prefix que indica una acció que comença. És un prefix important per als verbs que indiquen estat (verboj pri statoj): koni, scii, dormi, havi, stari, sidi, ami, boli, timi aŭ esti.
Si volem saber el significat d’un verb que comença per EK-, cal buscar al diccionari el verb sense el prefix. Si el significat del verb amb i sense prefix és força diferent, trobarem ambdós significats.
Koni – Ekkoni
- Gloria konis Halinan en tiu tempo – la Glòria coneixia la Halina
- Gloria ekkonis Halinan ĉi matene – la Glòria ha conegut la Halina. Ekkoni fa referència al moment puntual en el temps en què es coneixen per primer vegada.
Sidi – Eksidi
- Mi sidas sur la seĝo – estic asseguda a la cadira. Sidi és un verb d’estat; no va amb acusatiu de direcció perquè no hi ha moviment.
- Mi eksidas sur la seĝon – m’assec a la cadira. Eksidi és un verb de moviment (passem d’estar de peu a estar asseguts); va amb acusatiu de direcció.
Paroli – Ekparoli
- Ŝi parolas – ella parla
- La bebino ekparolis – el bebè va parlar (per primera vegada)
Scii – Ekscii
- Ŝi sciis tion – ella ho sabia
- Ŝi eksciis tion – ella se n’ha assabentat / ho ha sabut
Dormi – Ekdormi
- Mi dormis la tutan nokton – vaig dormir tota la nit
- Hieraŭ mi ekdormis je la dekdua – ahir em vaig adormir a les dotze
Boli – Ekboli
- La terpomoj bolis – les patates bullien
- La akvo ekbolis – l’aigua va començar a bullir
Ami – Ekami
- Ŝi amis sian kuzon – estimava el seu cosí
- Ŝi ekamis sian kuzon – es va enamorar del seu cosí
Timi – Ektimi
- Ŝi timis sian kuzon – li feia por el seu cosí
- Ŝi ektimis sian kuzon – li va agafar por al seu cosí
Esti – Ekesti
- Estis problemo inter li – hi havia un problema entre ells
- Ekestis problemo inter li – va sorgir / va passar un problema entre ells
Proverboj
- Metio lacigas, metio vivigas – els cansats fan la feina
- Por hundon dronigi oni nomas ĝin rabia – per ofegar el gos diuen que és rabiós. Ĉi tia estas proverbo por paroli pri pretekstoj.