-IGi

Sufix que permet convertir un verb intransitiu en transitiu i, així, poder afegir-hi complements directes (acusatius). Es forma a partir de substantius, adjectius o verbs.

A partir d’adjectius:

• Seka > sekigi – eixugar
• Malseka > malsekigi – mullar
  • La pluvo malsekigas la ĉapon
    
• Laca > lacigi – cansar
• Varma > varmigi – escalfar
• Varma > malvarmigi – refredar
• Granda > grandigi – engrandir
• Granda > malgrandigi – empetitir
• Utila > utiligi – utilitzar
• Trankvila > trankviligi – tranquilitzar
• Maltrankvila > maltrankviligi – preocupar
  • La krizo maltrankviligas min
• Facila > faciligi – facilitar
• Malfacila > malfaciligi – dificultar
• Rapida > rapidigi – accelerar
  • La veturanto rapidigas la aŭton = la veturanto faras / igas la aŭton rapidi
    
• Malrapida > malrapidigi – alentir
  • Mi malrapidigas mian paŝon
    
• Kataluna > katalunigi – catalanitzar
• Klara > klarigi – aclarir
• Bona > plibonigi (=fari pli bona) – millorar
• Bela > beligi – embellir
• Riĉa > riĉigi – enriquir
  • La krizo riĉigas la bankistojn = la krizo faras / igas la bankistojn riĉaj
    
• Forta > fortigi – enfortir
• Nova > renovigi – renovar
• Juna > maljunigi – envellir
• Unu > unuigi – unificar
  • La Katolikaj Gereĝoj unuigis Hispanion
    

 

A partir de substantius:

• Gasto > gastigi – allotjar
• Ordo > ordigi – ordenar, posar en ordre
  • Ordigu ĉi tian ĉambron
• Ruino > ruinigi – arruïnar
  • Bankoj ruinigas ekonomion
• Frukto > fruktigis – fer fructificar
  • La printempo fruktigas la planton
• Klaso > klasigi – classificar
  • Klasigu tiujn paperojn
• Limo > limigi – limitar
  • La leĝo limigas la rapidecon de la aŭtoj
• Edzo > edzigi – esposar
  • Cindrulino edzigis princon – la Ventafocs esposa el príncep
  • Princo edzinigis Cindrulinon – el príncep esposa la Ventafocs
  • sed… Princo kaj Cindrulino edziĝis – el príncep i la Ventafocs es casen

 

A partir de verbs:

Els verbs intransitius als quals s’afegeix el sufix -IG- poden tenir un significat diferent al del verb transitiu que es forma afegint el sufix; és a dir, de vegades en català es fa servir el mateix verb en forma transitiva, intransitiva o reflexiva, o bé s’utilitzen verbs amb arrels totalment diferents, mentre que l’Esperanto sempre utilitza aquest sufix per derivar la forma transitiva de la intransitiva.

• Vivi > vivigas
• Droni – ofegar-se > Dronigi – ofegar algú
  • La hundo dronas – el gos s’ofega
  • La viro dronigas la hundon – l’home ofega el gos
• Boli – bullir > Boligas – bullir (mateix verb en totes dues funcions intransitiva i transitiva)
  • La akvo bolas – l’aigua bull
  • Mi boligas la akvon – bullo l’aigua
• Morti – morir > Mortigi – matar (un verb diferent per a cada funció)
  • La kato moris – el gat morí
  • La virino mortigis la katon – la dona va matar el gat
• Bruli – cremar-se > Bruligi – cremar
  • La domo brulas – la casa es crema
  • La fajr-estingisto bruligas la domon – el bomber crema la casa
• Suferi – patir > Suferigi – fer patir
  • La malsanulo suferas – el malalt pateix
  • La kuracisto suferigas la malsanulon – el metge fa patir el malalt
• Eksplodi – explotar > Eksplodigi – fer explotar
  • La aŭto eksplodis – el cotxe explotà
  • La policisto eksplodigis la aŭton – el policia va fer explotar el cotxe
• Fali – caure > Faligis – fer caure, aterrar
  • La arbo falis – l’arbre va caure
  • Fulmo faligis la arbon – el llamp va fer caure l’arbre
• Pasi – passar > Pasigi – passar
  • La tempo pasas – el temps passa
  • Mi pasigas la tempon rigardante la televidon – passo l’estona mirant la tele (literalment, “faig passar l’estona”)
• Pendi – penjar, estar penjat > Pendigi – penjar
  • La vestaĵo pendas – la jaqueta està penjada
  • La kelnero pendigas la vestaĵon sur la seĝo – el cambrer penja la jaqueta a la cadira
• Stari – estar dret > Starigi – posar dret
  • La seĝo staras – la cadira està dreta, està dempeus
  • Mi starigas la seĝon – poso dreta la cadira
• Kuŝi – estar estirat > Kuŝigi – posar estirat, estirar
  • La malsanulo kuŝas sur la lito – el malalt està estirat al llit
  • Mi kuŝigas la malsanulon sur la lito – estiro el malalt al llit
• Veni – venir > Venigi – fer venir
  • La hundo venas – el gos ve
  • La sinjoro venigas la hundon – el senyor fa venir el gos

 

EK-

Prefix que indica una acció que comença. És un prefix important per als verbs que indiquen estat (verboj pri statoj): koni, scii, dormi, havi, stari, sidi, ami, boli, timi aŭ esti.

Si volem saber el significat d’un verb que comença per EK-, cal buscar al diccionari el verb sense el prefix. Si el significat del verb amb i sense prefix és força diferent, trobarem ambdós significats.

Koni – Ekkoni

• Gloria konis Halinan en tiu tempo – la Glòria coneixia la Halina
• Gloria ekkonis Halinan ĉi matene – la Glòria ha conegut la Halina. Ekkoni fa referència al moment puntual en el temps en què es coneixen per primer vegada.

Sidi – Eksidi

• Mi sidas sur la seĝo – estic asseguda a la cadira. Sidi és un verb d’estat; no va amb acusatiu de direcció perquè no hi ha moviment.
• Mi eksidas sur la seĝon – m’assec a la cadira. Eksidi és un verb de moviment (passem d’estar de peu a estar asseguts); va amb acusatiu de direcció.

Paroli – Ekparoli

• Ŝi parolas – ella parla
  
• La bebino ekparolis – el bebè va parlar (per primera vegada)

Scii – Ekscii

• Ŝi sciis tion – ella ho sabia
• Ŝi eksciis tion – ella se n’ha assabentat / ho ha sabut

Dormi – Ekdormi

• Mi dormis la tutan nokton – vaig dormir tota la nit
• Hieraŭ mi ekdormis je la dekdua – ahir em vaig adormir a les dotze
  

Boli – Ekboli

• La terpomoj bolis – les patates bullien
• La akvo ekbolis – l’aigua va començar a bullir

Ami – Ekami

• Ŝi amis sian kuzon – estimava el seu cosí
• Ŝi ekamis sian kuzon – es va enamorar del seu cosí

Timi – Ektimi

• Ŝi timis sian kuzon – li feia por el seu cosí
• Ŝi ektimis sian kuzon – li va agafar por al seu cosí

Esti – Ekesti

• Estis problemo inter li – hi havia un problema entre ells
• Ekestis problemo inter li – va sorgir / va passar un problema entre ells

 

Proverboj

• Metio lacigas, metio vivigas – els cansats fan la feina
• Por hundon dronigi oni nomas ĝin rabia – per ofegar el gos diuen que és rabiós. Ĉi tia estas proverbo por paroli pri pretekstoj.

Transitivaj kaj netransitivaj verboj

Kion ŝi ŝatas?

>Ŝi ŝatas pulvorkukojn

Kio plaĉas al ŝi?

>Pulvorkukoj plaĉas al ŝi

En aquests dos casos, la cosa desitjada és la mateixa (pulvorkukoj) però l’estructura sintàctica està invertida.

• En el primer cas, la cosa desitjada és l’objecte directe i, per tant, porten acusatiu tant el pronom interrogatiu com l’objecte directe;
• en el segon cas, la cosa desitjada és el subjecte i, per tant, no hi ha acusatiu.

 

Kion havis li?

>Li havis aŭton – Havi és un verb transitiu

Kio apartenis al li?

>Aŭto apartenis al li – Aparteni és un verb intransitiu

 

En Esperanto hi ha 3 acusatius: d’objecte directe, de direcció i de temps.Quan formulem una pregunta la resposta del qual és:

• un objecte directe, usem els pronoms Kiun i Kion
• una direcció, usem el pronom Kien
• un temps, usem el pronom Kiam

 

Kiun kaj Kion

Els acusatius d’objecte directe Kiun i Kion s’usen només amb verbs transitius.

Kiun Gloria ekkonis en la sesa jaro?

> Ŝi ekkonis Halinan

Kion diras Gloria al Halina en la biblioteko?

> Ŝi diras “mi ne havas tempon” (=tion) al Halina

Kion Gloria ŝatas?

>Ŝi ŝatas sporton

 

En una frase només pot haver-hi un acusatiu d’objecte directe. Si hi ha dos possibles objectes directes (què es pregunta -cosa- i a qui es pregunta -persona-) un dels dos ha d’anar encapçalat per una preposició.

Oni demandas Mas-on pri la dato de la independiĝo

Oni demandas al Mas la daton de la independiĝo

 

En cas que una frase tingui dos verbs o més, podem trobar diferents acusatius d’objecte directe, sempre que cadascun faci referència a un verb diferent.

Ŝi ofte demandas Gloria’n kion signifas tio

• Gloria’n: acusatiu d’objecte directe que es refereix a demandas
• Kion: acusatiu d’objecte directe que es refereix a signifas

En cas que substituíssim “kion signifas tio” per tio hauríem de refer la frase ja que tio hauria de ser acusatiu d’objecte directe del verb demandi i, al desaparèixer el verb signifi, hi hauria dos acusatius d’objecte directe (Gloria’n i tion) per un sol verb (demandas). La frase quedaria així:

Ŝi ofte demandas al Gloria tion

 

Kien

L’acusatiu de direcció Kien s’usa tant amb verbs transitius com intransitius. Pot usar-se juntament amb l’acusatiu d’objecte directe i l’acusatiu de temps.

Kien ili iras unufoje en ĉiu semajno?

> Ili iras bibliotekon / al la biblioteko

> Ili iras hejmen

Kien ili iris antaŭ alveni Svedion? – Svedion és acusatiu de direcció del verb alveni

> Ili iris Pollandon antaŭ alveni Svedion

 

Kien vi ĵetas la skribilon?

> Vi ĵetas la skribilon en la rubujon [llences el llapis a les escombraries]

En aquesta frase hi ha dos acusatius:

• Acusatiu d’objecte directe: skribilon ja que ĵeti és un verb transitiu
• Acusatiu de direcció: rubujon. La preposició “en” ens indica que rubujon no és un acusatiu d’objecte directe ja que l’acusatiu d’objecte directe no pot anar després d’una preposició. Per tant, és un acusatiu de direcció.

 

Kiam

L’acusatiu de temps Kiam s’usa tant amb verbs transitius com intransitius. Pot usar-se juntament amb l’acusatiu d’objecte directe i l’acusatiu de direcció, perquè no en depèn.

Kiam ni havis klason?

> La pasintan semajnon ni havis klason – havi és un verb transitiu i klason és acusatiu d’0bjecte directe.

Kiam pluvos?

> La venontan semajnon pluvos

Kiam vi iros al Girona?

> La venontan semajnon mi iros Gironon / al Girona – Gironon és acusatiu de direcció.