Monthly Archives: novembre 2012

Sufiksoj

-AĴo

Sufix que indica un objecte concret. També s’usa per indicar aliment, plat, beguda.
Permet substantivitzar un verb, un adjectiu o un altre substantiu.

La paraula harplektaĵo (trena de cabell) té tres arrels:

  • Haro – cabell
  • Plekti – trenar
  • Aĵo – sufix per substantivitzar el verb plekti

Altres paraules amb aquest sufix:

  • Manĝi > Manĝaĵo – el menjar
  • Trinki > Trinkaĵo – el beure
  • Glacio > Glaciaĵo – gelat
  • Dolĉa > Dolĉaĵo – el dolç
  • Vesti > Vestaĵo – vestit
  • Aktiva > Aktivaĵo – activitat
  • Legi > Legaĵo – lectura
  • Foti > Fotaĵo – fotografia
  • Tradicia > Tradiciaĵo – cosa tradicional
  • Fripono > Friponaĵo – engany, trampa, trapelleria

 

-UJo

Sufix que indica receptacle, recipient.

  • Krajono > Krajonujo – estoig
  • Ovo > Ovujo – ouera
  • Sukero > Sukerujo – sucrera
  • Cindro > Cindrujo – cendrer
  • Floro > Florujo – florera
  • Papero > Paperujo – paperera

 

-IGi

Sufix que permet convertir un verb intransitiu en transitiu i, així, poder afegir-hi complements directes (acusatius).

La aŭto veturas – el cotxe circula

> Mi veturigas la aŭton – condueixo el cotxe

Tiu lernanto ne parolas – aquell alumne no parla

> Paroligu tiun lernanton! – fes parlar aquell alumne!

>  Igu lin paroli! – fes-lo parlar!

Ĉi tio utilas por kuiri – això és útil per cuinar

> Mi utiligas ĉi tion por kuiri – utilitzo això per cuinar

> Utiligu ĉi tion! – utilitza això!

 

-EMa

Sufix que indica inclinació, tendència, disposició.

  • Danki > Dankema – agraït
  • Manĝi > Manĝema – que té tendència a menjar
  • Trinki > Trinkema – que té tendència a beure
  • Babili > Babilema – xerraire
  • Frandi > frandema – llaminer, golafre

Mi emas paroli Esperanton – tinc tendència a parlar Esperanto

Tiu hundo emas boji tro (aquell gos té tendència a lladrar massa) = Tiu hundo estas tro bojema (aquell gos és molt lladrador)

 

Proverboj

  • Kie mi disponas, tie mi ordonas
  • Homo proponas, Dio / sorto disponas

Aĝo, loko kaj aliaj aferoj

Aĝo kaj naskiĝa datreveno

Kiom da jaroj havas / aĝas via frato?

> Mia frato havas / aĝas 32 jarojn

Kiomaĝa estas li?

> Li estas tridekduaĝa

 

Hi ha diverses maneres de dir l’edat d’una persona quan no la sabem exactament. Per exemple, per dir que una persona té aproximadament 40 anys podem dir:

  • Kvardek jaroj pli-malpli
  • Kvardekjarulo
  • Ĉirkaŭ kvardek
  • Kvardek-iom
  • Proksimume kvardek jaroj

 

Mia pli aĝa frato – el meu germà gran

Mia malpli aĝa frato – el meu germà petit

Mia samaĝa frato – el meu germà que té la mateixa edat que jo

Li estas same aĝa kiel ŝin – ell té la mateixa edat que ella

 

Kioma tago estas via naskiĝa datreveno? — Ĝi estas la 18a de oktobro

  • Naskiĝa tago / naskiĝa datreveno / naskiĝa dato – data de naixement, sense l’any
  • Soleni – celebrar
  • Solenato – el que rep la celebració
  • Solenanto – el que ofereix la celebració

 

Kies naskiĝa datreveno estas la unua en la jaro / okazas la unua?

Kiu estas la sekvanta? / Kies naskiĝo tago sekvas?

Kioma naskiĝatago estas la antaŭlasta / la lasta?

 

Loĝi kaj lokoj

Kie vi loĝas?

En kiu loko / urbo / kvartalo / lando vi loĝas?

Kun kiu vi loĝas?

Ĉu vi loĝas sola? / Ĉu vi loĝas kun…

  • iu? – algú
  • mia parulo aŭ koramiko? – la meva parella o xicot
  • kunulo? – company
  • kunlaboranto? – company de feina
  • konatoj? – coneguts
  • familianoj? – amb familiars

 

De kiu lando vi estas / venis / devenas? — Mi estas de Barcelono

De kie vi estas / venis / devenas? — Mi venis de Barcelono

El kie vi estas / venis / devenas? — Mi estas el Katalunio

L’estructura a seguir amb els pronoms relatius Kiu i Kie és:

  • Kiu + nomo: Kiu lando…
  • Kie + verbo: Kie venis…

 

Aliaj aferoj

  • Unuo – individu
  • Duopo – parella
  • Triopo – trio
  • Kvaropo – quartet
  • Ambaŭ = unu kaj alia – ambdós
  • Duope = unu kun alia (kune) – en parella

 

Serĉi kaj Ŝerci

  • Serĉi kaj trobi – buscar i trobar
  • Ŝerci kaj ridi – burlar-se / fer broma i riure

Per recordar i no confondre Serĉi i Ŝerci, podem pensar que Serĉi ve de l’anglès Search i Ŝerci de l’italià Scherzo.

 

Timi

Ĉu vi timas araneojn / serpentojn / formikojn? – et fan por les aranyes / les serps / les formigues?

Mi plej timas ratojn – allò que més por em fa són les rates

 

Bezoni kaj Necesi

Bezoni – verb transitiu que significa necessitar. Necessiten portar subjecte

Necesi – verb intransitiu que significa caldre, ésser necessari. No necessiten subjecte

  • Mi bezonas paroli pri la afero – jo necessito parlar sobre l’assumpte
  • Necesas paroli pri la afero – cal parlar sobre l’assumpte
  • Mi bezonas akvon – jo necessito aigua
  • Necesas akvo – cal aigua

Les frases amb el verb Necesi es poden transformar usant el verb Esti, convertint el complement en subjecte i el verb Necesi en complement. El verb Esti lliga substantiu (-o) amb adjectiu (-a); i infinitiu (-i) amb adverbi (-e):

  • -o estas -a
  • -i estas -e
  • Necesas akvo = Akvo estas necesa
  • Necesas paroli pri la afero = Paroli pri la afero estas necese

 

Proverbo

La kapo estas por tio ke ĝi zorgu pri ĉioEl cap és per això, perquè s’ocupi de tot

Tio = Ke ĝi zorgu pri ĉio

Demandovortoj

DemandovortojPronoms interrogatius

  • Kiu(j)(n) – qui
  • Kio(n) – què
  • Kia(j)(n) – quin, quina [mena de], com
  • Kies – de qui
  • Kie(n) – on
  • Kiel – com
  • Kial – per què
  • Kiam – quan
  • Kiom(a) – quant, quin

 

KiuQui

Kiu venos al la muzeo? — Ni venos!

Kun kiu vivas Gloria? — Kun sia sveda patrino kaj afrika patro

De kiu lando venis ŝi? — Ŝi venis de Pollando sed ŝi estas de Belorusio

 

KioQuè

S’usa quan la resposta és un substantiu

Kio estas via nomo?

Kio vi estas? — Mi estas flegistino (infermera)

Pri kio vi laboras? — Mi laboras pri komputiloj


KiaQuin, quina [mena de]; Com

S’usa quan la resposta és un adjectiu

Kia estas ŝia ĉemizo? — Estas nigra

Kian T-ĉemizon surhavas vi? — Nigran, elegantan, multekostan, malgrandan

A la primera frase el verb Esti no requereix acusatiu i, per tant, no l’afegirem a l’adjectiu. El pronom interrogatiu, Kia, no té forma acusativa per correspondre amb l’adjectiu.

En canvi, el verb Surhavi sí que requereix acusatiu i, per tant, els adjectius aniran en acusatiu. El pronom interrogatiu, Kian, té forma acusativa per correspondre amb l’adjectiu.

En kiu lingvo ŝi rapide lernis legi? — En la sveda lingvo

 

KiesDe qui

Kies naskiĝa datreveno estas la unua en la jaro?

> La naskiĝa datreveno de Karla estas la unua

> La de Karla

> Tiu de Karla

> La mia / La via

> Lia / Ŝia (sense article)

Kies parulo ne havas laboron? – Qui té una parella que no té feina?

> La mia (parulo)

> Nenies parulo – la parella de ningú

Kies seĝo estas tiu? = Al kiu apartenas tiu seĝo? – De qui és aquella cadira, a qui pertany?

 

KieOn

Kie vi laboras? — Mi laboras en oficejo

Kie vi loĝas? — Mi loĝas en Barceloni

Kien Halina iras unufoje en ĉiu semajno? — Al biblioteko

 

KielCom

Kiel vi nomiĝas?

Kiel oni diras “pilota” en Esperanto?

Kiel oni nomas ĉi tion en la Kataluna?

 

KiamQuan

Kiam pluvos? — La venontan semajnon pluvos

Kiam ni havis klason? — La pasintan semajnon ni havis klason

 

Kiom, Kiom da kaj Kioma

Kiomquant, quants

Kiom estas kvinoble 62? = Kiom estas kvin multobligite per 62?

Kiom estas kvinone 1000? = Kiom estas 1000 dividite per 5?

  • Adicii – sumar
  • Substrahi – restar
  • Multobligi – multiplicar
  • Dividi – dividir
  • Kalkulilo – calculadora

Kiom daquants [de]

Kiom da lingvoj vi parolas? — Mi parolas kvar lingvojn

Kiom da gefratoj vi havas?

> Da gefratoj, mi havas du

> Mi havas du gefratojn

Kiom da jaroj havas via frato? — Mia frato havas 32 jarojn

Kiom da geknaboj estas en la klaso? — Dektri

Kiom da tempo vi studis Esperanton? — Mi jam studis Esperanton unu jaron L’adverbi jam serveix per matisar el verb i dir que vam començar fa un any i que encara l’estudiem.

Kiomaquin, quina

Usem Kioma en preguntes sobre ordinals

Kioma monato estas decembro? — Decembro estas la lasta monato / estas la 12a monato.

Kioma horo estas? — La sepa matene / La sesa posttagmeze

Kioma tago estas via naskiĝa datreveno? — Ĝi estas la 18a de oktobro

Esperanta aboco

AbocoAbecedari

L’abecedari de la llengua Esperanto és un abecedari propi, com pot ser-ho l’alfabet llatí o el ciríl·lic. Està format per 28 lletres.

Litero Nomo de la litero Ekzemplo de uzo Litero Nomo de la litero Ekzemplo de uzo
A A Arbo K Ko Kato
B Bo Banano L Lo Leono
C Co /tso/ Cepo M Mo Maizo
Ĉ Ĉo /cho/ Ĉevalo N No Nazo
D Do Domo O O Okulo
E E Elefanto P Po Porko
F Fo Floro R Ro Rivero
G Go /go/ Gorilo S So /so/ s sorda Serpento
Ĝ Ĝo /djo/ Ĝardeno Ŝ Ŝo /xo/ Ŝipo
H Ho Horloĝo T To Tablo
Ĥ Ĥo /jo/ jota castellana Ĥoro U U Urso
I I Insulo Ŭ Ŭo Ŭato
J Jo /io/ Juĝisto V Vo Vinbero
Ĵ Ĵo /jo/ jota catalana Ĵurnalo Z Zo /zo/ s sonora Zebro

A més, hi ha algunes lletres que no són pròpies de l’abecedari Esperanto però que també tenen nom per quan calgui fer transliteracions de la llengua pròpia a la llengua internacional. Són 5 lletres.

Litero Nomo de la litero
Ç Cedilo
Q Kvo
W Duobla vo
X Ikso
Y Ipsilono

Com que es tracta d’un abecedari propi els noms propis, els noms geogràfics i les paraules que no existeixen en Esperanto es transliteren a partir del so en la llengua original, no pas de com s’escriu.

Així, quan lletregem el nom català “Carla” hem de dir “Ko-A-Ro-Lo-A” ja que la “C” davant d’ “A” en català sona com la “Ko” en Esperanto. En Esperanto escriurem: Karla.

No obstant, si lletregem el correu electrònic “carlams@gmail.com” hem de dir “Co-A-Ro-Lo-A-Mo-So heliko Go-Mo-A-I-Lo punkto Co-O-Mo” ja que ens interessa escriure “C”, independentment del so que tingui en català.

Així:

  • Shakespeare – Ŝekspir
  • Txèkhov – Ĉeĥov

En aquests casos hi ha tres maneres diferents de fer l’acusatiu. Com que no hi ha una convenció fixada depèn de cada un. Agafem, per exemple, el cognom Mas. Podem fer:

  • Mason
  • Mas-on
  • Mas’on

Les dues darreres opcions donen més pistes sobre quina és la forma del nom en la llengua original.

Així:

  • Ŝekspiron
  • Ĉeĥovon
  • Zamenhofon
  • Gloria’n

 

TekstoText

  • Linio – línia
  • Frazo – frase
  • Alineo – paràgraf
  • Grandlitero – majúscula
  • Malgrandlitero – minúscula

 

Grandliteroj (majúscules) – Grandaj literoj (lletres grans)

Junedzo (acabat de casar) – Juna edzo (espòs jove)

Etfingro (dit petit -menovell-) – Eta fringo (dit petit -perquè té la mà petita-)

Les paraules de la primera columna són paraules compostes que indiquen un tipus, una classe. Apareixen al diccionari amb un significat concret; no són molt freqüents. Les paraules de la segona columna són una combinació de substantiu i adjectiu on l’adjectiu descriu el susbstantiu.

 

Krokodili kaj kajmani

Krokodilo – cocodril

Kajmano – caimà

Krokodili – en ambient esperantista, parlar l’idioma matern (gepatra lingvo)

Kajmani – en ambient esperantista, parlar un idioma que no és el matern

 

Proverbo

Kiu [homo] demandas tiu [homo] ne eraras – Qui pregunta no s’equivoca.

Kiu i tiu són adjectius demostratius. El substantiu homo, del qual depèn l’adjectiu, es pressuposa.