En el número 112 de SÀPIENS dediquem un reportatge a l’orde Teutònic de l’Hospital de Santa Maria de Jerusalem, que va néixer al segle XI per combatre en les croades de Terra Santa. Però les seves gestes no van tardar a convertir-lo en un dels principals actors de la política europea, fins al punt de consolidar un estat propi que els seus cavallers van estendre amb mà de ferro durant 200 anys.

La rellevància de l’orde
L’orde dels germans de la casa alemanya de Santa Maria de Jerusalem, més coneguts com l’orde Teutònic, no van destacar per la seva tasca a Terra Santa, molt similar a la duta a terme per templers i hospitalers. En tot cas té notorietat el fet que era un orde integrat exclusivament per cavallers germànics, enfront de l’internacionalisme dels altres ordes. La rellevància històrica dels teutons l’hem de trobar en el seu paper a Europa, i en concret en l’expansió germànica que van impulsar cap a l’est europeu.

Després d’abandonar Terra Santa, amb l’ensulsiada de la croada, els teutons van concentrar els seus esforços a expandir el catolicisme i el pangermanisme per la riba de la mar Bàltica, empenyent els pobles eslaus i colonitzant i repoblant de contingents germànics una àmplia franja de territori que la història coneixerà com Prússia. Posteriorment, l’orde Teutònic va ser derrotat per l’aliança polonesa i lituana, i va perdre una part molt important de les conquestes realitzades. La contrareforma va acabar de debilitar-lo, ja que l’orde es va dividir entre catòlics i protestants. Però la feina ja estava feta; segles després, Prússia, que sense l’orde Teutònic no hauria existit, va ser el motor de la unificació alemanya i del seu imperialisme des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX.