PER QUÈ LA LECTURA EN VEU ALTA
-per practicar l’entonació, el ritme, les pauses i la fonètica,
-per afavorir la comprensió lectora,
-per ser generadora de debat,
-per treballar alguns aspectes gramaticals,
-per afavorir l’ampliació de lèxic i vocabulari,
-per prendre consciència de l’organització de la informació.
MODALITATS DE LECTURA EN VEU ALTA
Podem distingir les modalitats bàsiques de lectura en veu alta següents:
•Lectura dramatitzada: Permet la intervenció de més d’un alumne i la lectura dels fragments corresponents a un narrador i diferents protagonistes de la història.
•Lectura comunicativa: Lectura individual d’un text que els altres no tenen. Potencia la capacitat d’escoltar de la resta del grup.
•Lectura avaluativa: Lectura en veu alta d’un text determinat per avaluar-ne després determinats aspectes: la velocitat, l’entonació, la correcció, el ritme, la fonètica… Permet assenyalar els aspectes concrets de la lectura que cal millorar.
DOMINAR LES DESTRESES PER A UNA LECTURA EXPRESSIVA CORRECTA
Per a dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva correcta es poden tenir en compte els punts següents:
•Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text.
•Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d’allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l’atenció, saber què s’ha de fer davant de paraules difícils…).
•Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l’atenció, amb l’entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura.
•Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel•la…), per a ajustar-hi la lectura.
DOMINAR LES DESTRESES PER A LA COMPRENSIÓ DEL QUE ES LLEGEIX
Per a dominar les destreses necessàries a fi de garantir la comprensió del que es llegeix es poden tenir en compte els punts següents:
•Treure profit de les imatges i altres indicis que acompanyen un text o fer servir la imaginació quan en manquen, per a assegurar-ne la interpretació.
•Fer resums, síntesis o ampliacions, sobretot quan es tracta de textos expositius i quan hi ha la intenció de fer aprenentatge a partir de la lectura.
•Localitzar en un text habitual (llibres de la biblioteca, textos escolars, diccionaris, enciclopèdies, revistes, anuncis, pàgines electròniques…) els paràgrafs o apartats que ofereixen la informació més interessant, la més completa o la més important per assolir l’objectiu.
•Identificar l’estructura d’un text, les seves parts, fixant-se en els paràgrafs, en la manera com es connecten les idees, en la seva seqüència.
•Identificar els senyals diversos (semàntics, lèxics, sintàctics, gràfics…) i treure’n profit.
•Fer servir les corresponents estratègies per a buscar el tema i la idea principal de textos habituals per a fer-ne un resum general i obtenir-ne una comprensió global.
