M’agradaria encetar aquest bloc escrivint quatre línies en forma de metàfora, tot establint una comparació entre fer un pastís i l’educació dels fills.

És sabut que hom té els seus valors, maneres de pensar i fer segons l’educació rebuda. Així, tenint en compte les capacitats i possibilitats que un té i dels ingredients de que disposa, farà un pastís amb un gust, forma i textura diferent possiblement d’una altra família. Cadascú educarà els fills d’una manera concreta.

El pastís, així com l’educació dels fills, pot variar segons les capacitats i possibilitats de les famílies (experiència concreta, temps de dedicació, il·lusions i els ingredients de què disposem -com el pastís). Tenint en compte tot això, es pot donar com a resultat un pastís dolç, salat, tou, amb una forma rodona, rectangular…

Us apunto els ingredients d’un pastís deliciós:

Llibertat, límits, disciplina, respecte, discussions, normes, solidaritat, paciència, comprensió, autoritat… i tot endolcit amb molt d’AFECTE.