Raconet de poemes

La vella Quaresma

Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
un rosari i un sarró.

Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d’on surten set potes fosques
amb sabates diferents.

Cada setmana amb paciència
i amb tisora de bon tall
pota darrera pota…
Li caurà faldilla avall!

I aviat vindrà pasqua
I la mona menjarem.
Ho sentim vella quaresma…
Però no et convidarem…

GENER
Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.

els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.

Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.

Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.

Miquel Martí i Pol

CARNESTOLTES

Ara arriba carnestoltes
tots sortim a donar voltes
ens posem una disfressa
cantem, ballem i fem fressa.

Jota

DIJOUS GRAS

Peus de porc per dinar
i llardons per berenar,
botifarra per sopar
i a dormir i a descansar.

Maria Dalmurada

XOCOLATA DESFETA

Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.

En xicra o en tassa,
prou que ho diu la gent,
mai no n’hi ha massa.

S’hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.

És bona al matí
i quan s’hi berena
té un gustet molt fi.

Espessa i lluent,
tothom se la menaj,
ai!, a cremadent.
Miquel Martí i Pol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *