VISITEM A LA SENYORA MARIA:
Estem estudiant l’escola; com és ara i com era abans. Per això el dimarts 23 d’octubre, a la tarda, vam anar a veure la senyora més gran del poble. És la senyora Maria, la besàvia de la Lota, l’Helena i la Marina. Té 94 anys i molta memòria!
“Ens va explicar que ella només va anar dos anys a l’escola: dels 4 als 6 anys. Quan sortia de classe, el que més li agradava era anar a rentar la roba al riu. Hi anaven moltes nenes, amb les seves mares. S’emportaven el sabó que havIen fet a casa i les palanganes amb la roba.
Una altra de les activitats extraescolars que es feien abans, era anar a passejar les oques al camp.
Als sis anys va anar a fer de mainadera d’uns nens més petits que ella, en una casa on la seva germana gran feia de minyona. I més tard als 11 anys, fent de minyona en una casa de Banyoles, va aprendre de lletra: als vespres, quan acabava la feina de la casa, la senyora li ensenyava a llegir i escriure.
Quan tenia divuit anys va venir la guerra. Les noies no hi anaven a la guerra (només algunes molt revolucionàries).
Després de la guerra es va casar i va venir a viure a Esponellà. I el seu fill va estrenar aquesta escola on estem ara nosaltres.
El pati era molt petit perquè el mestre hi tenia un hort.
Els nens aprenien geografia, matemàtiques… i jugaven amb les baldufes. Les nenes cosien.
Tot es feia en castellà i tothom anava a peu.”
Des de l’escola li volem agrair molt la tarda que ens va dedicar. Tots i totes vam aprendre tantes coses!
EL SENYOR BARGAS VE A LA NOSTRA CLASSE:
El divendres 26, a la tarda, vam tenir la visita del senyor Bargas, veí d’ Esponellà. Ens va explicar i ensenyar moltes coses. Va ser molt interessant!
“Ens va dir que el poble d’ Esponellà necessitava una escola. I van demanar al baró si podia donar alguns terrenys dels seus, per fer-la. Però els terrenys del baró eren a prop del riu i de la carretera (a les fotografies anteriors hi surten) i
podia ser perillós pels nens i nenes. Llavors el baró va demanar als avis del senyor Bargas (que era propietari d’aquests terrenys on ara hi ha l’escola) si podien fer un canvi. D’això se’n diu permuta. I així es va fer. El baró es va quedar amb aquestes terres i les va regalar per construir l’escola. Per això porta el seu nom.
El senyor Bargas va anar en aquesta escola i a la seva època els mestres castigaven molt: pegaven amb el regle a la punta dels dits, o posaven de cara a la paret, si no contestaves bé el que et demanaven.
Nens i nenes anaven separats i feien coses diferents.
S’escalfaven amb estufa de llenya, i havien de portar la llenya de casa seva. Els que vivien lluny, anaven ben carregats!
Els llibres que tenien eren per tots els cursos. Estudiaven aritmètica (matemàtiques), història, geografia, i castellà. No feien ni educació física, ni anglès…
Ens va portar unes llibretes antigues, folrades amb paper de diari, i tot era escrit amb ploma i amb molt bona lletra. Com s’ho feia!!!
Ens va demanar si sabíem els cinc continents, i amb el mapa del món, els vam anar trobant.
També va voler que li ensenyéssim les nostres llibretes i llibres”.
Moltes gràcies per la visita, ens va agradar molt i va animar a tots els nens i nenes a aprendre i fer bona lletra.