Passant pel camí medieval, la Laura, la mare d’en Pau, ens va portar fins el castell. Era el dijous 25 d’octubre, i feia un temps fresc, amb molta boira. Pel camí vam observar les alzines, els roures… i com la natura ens anunciava la tardor.
La Laura que és historiadora i sap un munt de coses interessants, ens va explicar com era abans aquest castell i com es va construir. I els nens i nenes de cicle inicial ho expliquem així:
“El rei va donar aquestes terres al seu metge, perquè el cuidava molt bé. I aprofitant que ja hi havia una torre de defensa, va fer construir un castell. D’això fa molts anys!
Aquest castell era dalt del turó i es veia tota la vall del Fluvià. Tenia una muralla molt gran i forta. Les habitacions més importants tenien el terra de travertí i vidre a la finestra. Les altres habitacions no tenien vidre, només porticons.
Hi havia tres cisternes per guardar-hi l’aigua de la pluja, que la feien servir per tot: per beure, per rentar-se, per cuinar, per apagar el foc… També hi havia una comuna perquè els senyors del castell fessin el pipí i la caca. L’altra gent havia de fer les seves necessitats al bosc.
El castell tenia dues torres amb espitlleres, per espiar i tirar fletxes. Les espitlleres eren al pis d’abaix. Hi havia un fossat molt fondo a l’entrada, i una porta més petita a darrera, per sortir del castell.
Aquest castell tenia una capella petita, on hi anava tota la gent del poble. Era dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.
A la muralla, encara es poden veure els forats per on van posar les bastides (fetes de pals i cordes), per construir tot el castell. El baró Carles de Fortuny no hi va viure mai, perquè quan ell el va comprar, ja començava a estar enderrocat”.