Control Visions i Cants – 17 de Març
LA VACA CEGA – JOAN MARAGALL
| Què hi ha del modernisme en la VACA CEGA? |
| NATURA: la vaca, la soca, l’aigua, el vailet, roc, ribera, cingles, comes, prats, les altres vaques, herba, cel…
Aquest poema és (DECADENTISTA) regeneracionista SOLITUD: Camí de la vaca: La vaca va caminant, maldestrement, fins a una font on poder beure. En arribar-hi, cau i topa. Intenta beure aigua mentre les seves companyes estan juntes en altre prat. Quan s’aixeca, mira al cel i queda cegada, mentre continua el seu camí, contenta per sobreviure. La vaca representa l’artista modernista que pretén canviar la societat a partir de l’art i la seva intel·lectualitat. |
| Síntesi de Visions i Cants |
| https://lletra.uoc.edu/ca/obra/visions-i-cants/detall |
Enllaç a resum de característiques de VISIONS I CANTS:
http://icarialiteraria.blogspot.com/2018/11/visions-cants-punts-clau-9.html
Enllaç a l’anàlisi de CANTS
http://icarialiteraria.blogspot.com/2018/11/visions-cants-7-cants.html
| Anàlisi de l’obra |
| http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/esp/articles/51/19/-/0/-/joan-maragall.html |
| Explicació de la teoria literària de Joan Maragall “La Paraula Viva” |
| http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/fragments/58/19/cat/0/-/joan-maragall.html |
| Elogi de la paraula ( teoria literària de Joan Maragall) |
– Per a ell, la capacitat de raonar és fonamental així com la potència de les paraules
|
| La ciutat del perdó |
– Context: La setmana tràgica
|
| Excelsior |
|
Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord; no et deixis dur a la tranquil.la aigua mansa de cap port. (1. Esperit (consciència) –> ànima de l’artista modernista -2. No perdis mai el nord –> s’ha de seguir el camí cap a la llibertat 3.. Aigua mansa –> mort, com a vitalistes aprecien molt el moviment i la espontaneïtat) Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns, dóna el front an el gran aire; sempre, sempre mar endins. ( La terra és estàtica i avorrida ( suggeriment: a la terra estan els burgesos, el camí predeterminat) en la immensitat de la mar és el lloc on podràs trobar la llibertat Mar=Muntanya Solitud) Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent; sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament. ( El cel i la mar s’uneixen com a metàfora i de llibertat. En moments de solitud, cal estar sempre en moviment ( símbol vitalista –> com la cua de la vaca cega) Fuig-ne de la terra immoble;
fuig dels horitzons mesquins; sempre al mar, al gran mar noble: sempre, sempre mar endins. –> (paral·lelisme, tornada)( Terra immòbil i horitzons mesquins –> crítica a la pròpia classe per tenir interessos materials i econòmics, sense tenir en compte la intel·lectualitat i l’espiritualitat) Fora terres, fora platja;
oblida’t de ton regrés; no s’acaba el teu viatge; no s’acabarà mai més. ( Nòmada intel·lectual –> El camí de l’ànima és infinit, en un poeta com Maragall, podem interpretar tant que parla del camí del SuperHome i el camí a Déu)
|
| La Paraula Viva |
|
| El comte Arnau |
| https://ca.wikisource.org/wiki/Visions_i_Cants/El_Comte_Arnau |
| Joan Garí |
| – Fra Joan Garí estava fent penitència a Montserrat, el Diable el tempta amb la dimonització de la filla ( Riquilda) de Guifré el Pilós. Ell es resisteix, però acaba violant-la i matant-la. Fa penitènia fins a Roma i es condemnat a viure com una bèstia.
Al final, es confessa a Guifré el Pilós, i el perdonen, ja que troben Riquilda viva al lloc on hi era soterrada. |
| El mal caçador |
| S’està fent una missa en la part de dalt d’una muntanya amb les portes obertes, un caçador escolta des de fora la missa encisat. La tranquil·litat s’apodera del lloc, però en un tres i no res, apareix una llebre i un gos bordant, que fan que el caçador comence a perseguir-los.
És condemnat a córrer per sempre i passar cada any pel mateix lloc mentre veu com el cos de Crist es fa etern i segueix ascendint a pesar que les coses materials van consumint-se. És molt clara la influència de Nietszche i el superhome i la comparació amb el Conte Arnau. |
| L’estimada de don Jaume |
| Jaume I somia amb l’illa de Mallorca som si fos una estimada per a ell “Una terra sobre el mar”–> Amor d’oïdes. Fa una personificació de l’illa de Mallorca. La mar es veu blanca perquè hi ha molts vaixells, dirigeix la mirada d’ulls blaus i profunds cap a la mar que sempre està en moviment.
“Vergonya, cavallers, vergonya” –> Frase que va pronunciar Jaume I en veure que els seus barons no volien assetjar Mallorca. Al moment, va aparèixer Sant Jordi per ajudar-lo a guanyar la batalla. Contraposició entre l’efímer i l’etern –> “Com més terra, més cel a sobre; com més cel, més quietud” Aquest poema té un caràcter més polític que la resta dels poemes que la secció de Visions –> “Tinc un regne sobre el mar com no el té cap rei d’Espanya” La tomba de Jaume I es troba a Quart de Poblet |
| L’aufàbrega |
| Parla de la nit de Sant Joan, com l’alfàbrega esdevé símbol d’amor entre parelles joves, i de purificació en fer-la a bocins i cremar-la per omplir tota la nit de la seva flaire. Li aporta un component màgic i místic. Una vegada el foc s’ha apagat, tota aquella olor ho pren tot. Al matí següent, aquella olor es barreja amb noves i s’oblida la nit. |
| La fi d’en Serrallonga |
| Serrallonga va existir. És un bandoler del segle XVI. Se’ns mostra un bandoler que es confessa sobre els seus pecats, els quals coincideixen amb els set pecats capitals. Demana siusplau que l’absolguin per què no té la consciència tranquil·la.
” fer la llei a tot Déu era el meu goig” ” odiava al rei d’Espanya pel poder que acumulava” L’han enxampat per tots els seus crims i ara vol morir en pau. “I, tant se val, és una bella cosa fer tremolar a tothom i estar segur” Actitud vitalista, tal qual, com en el Comte Arnau. –> ORGULL Tornada –> representació de l’expiació dels seus pecats, es repeteix en tots els pecats dels quals parla ” – Mes, ara… – Mes, ara, que ja sé que comparteixo en presència de Déu omnipotent…” IRA –> ” i fer mal, i fer mal, allò era viure, destruir sols per gust i per voler” ENVEJA –> sent que ningú podia ser feliç o exitós si no ho era ell pas en aquell camp de la vida, fins i tot, arribava a sentir afecte fingit per gent a la que més tard els “segaria l’herba” “Rebaixar, rebaixar, fins que es confonga” “i al damunt en Joan Sala i Serrallonga, sent més que tots i governant tot sol” AVARÍCIA –> Diu que sempre ha desitjat ser més ric que els altres, i que per acumular diners hagués fet el que hagués calgut.
PERESA, GOLA I LUXÚRIA –> Menjar molt i beure molt com a pecat, deshonrar noies que fins i tot se sentien feliços… Serrallonga ha viscut amb una voluntat d’eternitat, però el capellà li recorda que la mort és a prop i que de res li han servit tots aquells pecats… Serrallonga diu que no era luxúria, que era amor correspost pels dos costats. Però el sacerdot li diu que com que no estaven casats, era un amor il·licit i desordenat. El sacerdot l’absol finalment de tots els seus pecats. Al final, hi ha una declaració de principis de Serrallonga: Fa servir l’última frase del Credo –> una unió entre la visió catòlica i la visió del superhome, a partir de creure que les coses no acaben mai |
INTERMEZZO
| A la mare de Déu de Montserrat |
| Fa una contraposició entre la pell bruna de la Verge i el vestit blanc, símbol de puresa. L’ha mirat als ulls i s’ha entendrit.
S’allunya i escolta els monjos i els escolans. És devot. Tant sagrada és la imatge, com la muntanya. Cerca els seus camins entre la bellesa de la muntanya. La boira forma part de l’essència de Montserrat, és un símbol més de la ntura, positiu. Fa una comparació entre les flors florides de la muntanya, el polsim que expulsen en l’aire i els àngels. Al final fa una mena de reflexió com dient, potser he mirat massa la imatge i m’he descuidat la natura. El pes de la natura com a modernista, guanya a la imatge, la natura és la Verge. |
| En la mort d’un jove |
| El poema té dues estrofes. En la primera el poeta li parla al jove mentre resistia la malaltia, guerres i corones…Fins que de cop caigué mort.
La segona estrofa, personifica la Mort, i li diu bonica. L’heroi en flor, lluitador jove. Descriu com va quedant sense alè. Comença amb la mateixa comparació amb la qual acaba. Parla de com la vida acaba, però continua a la vegada. Fa una metàfora d’un bucle, dient que ell ara segueix formant part de la natura |
| L’esposa parla |
| La dona parla de com explicant-li coses a la seva a Maragall, ” el teu esprit al bell atzar dels vents” –> símbol vitalista
Maragall explica la mar com un símbol vitalista de moviment perpetu, ella el busca i ella vol anar-hi amb ell. Busca navegar amb ell encara que no sàpiga on és el camí. El poeta al final del poema, diu que a pesar de vagar pel mar de la immensitat del superhome, on farà camí sempre sense parar, per ella, retornarà a terra ferma on és el port del seu amor.
|
CANTS