Solitud

Estudi preliminar descarregable:

estudi preliminar solitud

relació espistolar

Dades importants:

  • Comentari per al dimarts 11
  • Examen per al dia 11
  • Recuperació del 1r trimestre – Divendres 14

Com fem el comentari de Solitud?

  • Introducció:- Autor i obra ( Pseudònim, renovadora del llenguatge en la liuteratura catalana – recull lèxic del carrer/camp/augmentatius/diminutius, una de veus més potents de la literatura  relació espistolar amb Joan Maragall, publicat per capítols a la revista Joventut, dins del corrent Modernista és regeneracionista, el seu personatge femení presenta una complexitat psicològica enorme i viu una evolució brutal)- Modernista és regeneracionista: El modernisme pretèn ser un moviment modernitzador de la cultura i l’art ( traspassar els coneixements de la classe burgesa a les classes populars), un moviment polític catalanista, d’esquerres i transformador- Context històric
    – Context literari___________________________________________________________________
  • Cos
  • Explicació de l’evolució del personatge de Mila
  • Explicació dels espais en els quals es desenvolupa l’acció: l’ermita ( l’altar, la cuina) , el poblat de Sant Ponç, el riu, la muntanya…
  • Explicació clara de les relacions en les personatges i les seves influències entre ells: Matias, Mila, Pastor, l’Ànima i el Baldiret
  • L’estil literari: paraules del carrer, paratextos, títols temàtics, detalla molt els espais interiors i els paisatges, influència de la natura en la psicologia dels personatges, quins trets característics del modernisme hi observeu, somni com a recurs literari…
  • Recordeu que podeu afegir comparacions amb altres obres d’art, pel·lis, sèries, estàtues, cançons, contes populars…obriu tot aquest món que us presenta el Victor Català,   cap a tot allò que sabeu i coneixeu sobre dones, literatura i cultura

______________________________________________________________________

Conclusió:

  • Breu resum del que s’ha parlat
  • Com ha influït Solitud ( inicia un seguit d’obres que tracte sobre la perspectiva femenina: Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, Isabel Clara-Simó, Teresa Pàmies )
  • Relacionar les cançons amb l’obra:
    – L’amor és déu en barca – Miquel Gil
    – 2k20 – Biznaga
    – El comte arnau – Joan Maragall
    – Soledat – Xavi Sarrià
    – Contigo – La Otra
    – Volves de neu – Smoking Souls
  • Què i com influeix en el moment en què es publica (1905)

PREZI
En aquesta presentació trobareu una anàlisi del MODERNISME com a moviment, l’explicació completa de l’obra “Solitud” i la vida i obres que NO són “Visionts i Cants” de Joan Maragall

https://prezi.com/view/HpMdS2zSsWghBa10yfyB/
Conferència sobre Caterina Albert/Victor Català
https://www.youtube.com/watch?v=qCgAUvW3Iqk
Apunts
https://lletra.uoc.edu/ca/obra/solitud-de-victor-catala/detall

Autora: Caterina Albert/Victor Català

Any de publicació: 1905

Estil: Modernista

Publicat en fulletons a la revista Joventut

 

Resum per parts:
Uns mots
Com una justificació de per què havia fet la novel·la en la qual ens explicava aspectes del seu estil literari, com l’excés de descripcions o la relació amb el seu editor
Capítol 1: La Pujada
  • Mila i Matias van muntant cap a les muntanyes amb carro, ella va asseguda darrere com si fora una maleta.
  • A mitjan camí, Matias va parlant amb el carreter i es posen a xerrar. La Mila va escoltant-los i pot aclarir les paraules : tristor, vedells, fredor, massa alt les quals fan referència al lloc on s’hi allotjaran
  • En arribar a un punt, han de baixar-ne i comencen a ascendir de manera costosa pel canal de Trencacames. Discuteixen sobre la vida que els espera i la mila li diu, ofesa, al Matias que l’ofici d’ermitany que afagarà és un ofici de vell xacrós.
  • La Mila va tenint la sensació d’immensitat, conforme més gran i més alt va fent-se el paisatge, més petita se sent ella. Quan arriba a dalt, des d’on s’hi veu el Roquís, diu la famosa frase: Quanta solitud!
Capítol 4: La neteja
– La Mila neteja l’altar i mentrestant apareix l’Ànima, ella s’atemoreix i es planteja que ha vist abans eixa figura.

 – S’explica una història d’amor en la qual una noia lliura els seus cabells al Sant Ponç ( de moment ens sembla una figura entre religiosa i diabòlica) a canvi que el seu estimat torni de la guerra. Quan en torna ja no l’estima perquè no té cabells.

Capítol 5: Sumant dies

– La Mila ha acabat de netejar l’altar ( alegoria de la purificació).

– Mila visita el llogaret de Murons, on coneix la Marieta i parlen sobre la maternitat i el seu desig de ser mare. Aquest desig està concentrat en la cura d’en Baldiret.

– Matías seguia dormint a l’ombra, com a bon gandul ( relacioneu l’ombra amb la part fosca de les persones)

– El Pastor té un fill que s’anomena Arnau. El qual sorgiria de la dona que havia mort atropellada pel carro que havia empès l’Ànima. Estava promès amb una pubilla de Ridorta.

– Mila sent frustrat el seu desig de ser mare, en veure que no pot compartir-lo amb el seu marit

– El Pastor (Gaietà), com a figura de saviesa i raó de l’obra, els proposa fer les paus amb una cargolada

– Estan dinant els tres i Matias convida l’Ànima a seure amb ells. Estan menjant un menjar especial el qual té una connotació pecaminosa (La gola)

– L’Ànima feia olor de ferum (merda d’animal) La Mila diu: ” té les mans negres, llargues, primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí, espès i aspre, com si hagués estat soterrat” (pàg. 147)
“les dents de l’ànima li recordaven a les dents d’una gossa que havia tingut a casa del seu oncle”

– La Mila i el Matias, tornen a discutir fortament perquè el Matias marxa amb l’Ànima a caçar en comptes d’ajudar la Mila a fer feixes.

– Baldiret li demana al Pastor per anar a caçar amb l’Ànima ( alegoria dels vicis)  i Matias.
Capítol XIV – En la creu
Final del capítol:

  • Pàg. 296-297 –> Pastor opina sobre el Matías i diu que: no li convé anar amb l’ÀnimaPastor explica el tòpic literari de la ciutat com a símbol de corrupció moral i humana, i diu que s’estima més un roc de la muntanya.

“No hi ha res cert en el món, tot són mentides, faules enganyadores” –> Es posa en dubte que la realitat siga el món terrenal, hi ha una barreja entre el món  celestial i el terrenal, el Pastor és qui més històries i llegendes explica

El Pastor representa l’artista modernista i s’entèn com una ànima pedagògica i bondadosa però heu de recordar que també té sentiments:

” I el Pastor, al passar-hi, va recordar-se’n i el desig de càstig i revenja que començava a criar contra l’espieta, prengué més força, com una foguera a l’aventar-se”

“Quan el pastor li explica l’edat a Mila, ella s’entristeix, perquè confirma que aquell no podrà ser el pare dels seus fills”

–> “Un negat, un vell, un negat, un vell”

 

Capítol XV – La Relliscada
La Mila es torna a sentir sola i ha decidit anar a Murons a visitar l’Arnau.  Finalment la boda de l’Arnau va avant.

Baldiret marxa a estudiar i el sentiment de Solitud augmenta sense mesura, en corroborar també, que no hi ha res més a fer pel Matías.

Passen uns dies i comença una tempesta brutal. La Mila s’angoixa perquè no sap on és el Matías, baixa a Murons a preguntar i li diuen que el Pastor ha relliscat i s’ha mort. La Mila se sent malament per no haver-hi pensat abans.

Sentit: Les dues forces que l’atrauen, el Pastor i l’Ànima,  fan un joc de contraposicions i forces en el qual sempre guanya el Pastor, el seu guia ( l’artista modernista). Ara està sola amb el seu aprenentatge front a les tenebres de l’Ànima.

Capítol XVI – La sospita
Mila va al soterrament, han trobat el cadàver pràcticament desfigurat i rebentat, en teoria, ha mort d’una relliscada però no queda clar. Ella no assumeix que el Pastor ha mort i pensa que en qualsevol moment podrà aparèixer per donar-li alguns dels seus consells.  No assimilava la mort del Pastor, d’alguna manera sentia entre indiferència i esperança.

Baldiret pràcticament no puja a vore la Mila i ella el considera quasi mort.

Matías, no li feia companyia, era pràcticament com estar sola, ja que nomès li portava encàrrecs. Estan al mateix espai però no comparteixen res, diu que ha perdut la seua capacitat racional. No estableixen diàlegs.

Mila decideix baixar a Sant Ponç perquè necessita estar amb les persones. De camí, al bosc, veu una ombra negra entre els arbres.

Quan arriba a Sant Ponç, ella veu a la Marianeta i l’acusa que ella i el Matías s’han quedat l’herència del Pastor i a poc a poc, i d’amagades Matias ha solventat el seu deute.

El Pastor en teoria havia deixat una part del seu patrimoni econòmic a l’esglèsia de Sant Ponç i el rector (mossèn) els acusa també de quedar-se diners que no son seus.
Capítol XVII – La nit aquella
Hi ha una festa a Murons. Matias hi era allà, i la Mila va anar a veure’l.  Mila no té clars els seus sentiments, s’està debatent entre la pena i la indiferència per la mort del Pastor, i d’alguna manera, no sap com deixar de viure sense el Matias. Se sent sola i intenta contraposar-ho.

La Mila marxa cap a l’ermita. Allà, preparant el sopar, escolta un grill a fora, i li venen ganes de menjar caragols. A l’endemà, els cuina i se’ls fot.

La capella és un espai sagrat, en el qual conflueixen sensacions de mort i sensacions sacres.  Allà s’hi troba amb l’Ànima.

Pàg.341 – La Mila vol fer fora l’Ànima d’aquell espai

“A la claror escassa del quinqué” Quan passen coses dolentes la llum desapareix o trontolla

Escena de la violació:

  1.  Aquí els diners representen l’avarícia, la cobdícia, el fet que tot es pot comprar, el vici…
  2. Les forces tenebroses de la natura s’han apoderat d’ella.

Quan intenta aixecar-se no para de sentir música. L’Ànima ha desaparegut i es mira al mirall, en el qual observa una ferida que té a la cara, la qual ho ha omplert tot de sang.

 

 

Altre lloc XTECBlocs