• Pren de les Memòires de Rigolboche el títol de la novela:
  “Hereusement, je suis une femme”
• Presentació ( si n’hi ha en la vostra edició):Pasqual Maragall explica els passejos i converses que ha tingut amb la Maria Aurèlia per Barcelona, pels carrers i a l’ajuntament.
• Pròleg:Se’ns presenta el personatge de Carola Milà, una escriptora, en teoria analfabeta, a la qual el seu editor, en Tudurí,  li demana d’escriure les seves memòries.Ella rumia com començar la seva biografia a partir de les grans fites vitals que ella experimenta: el naixement, el bateig, la primera vegada que conviu amb un home, el primer cop que va abandonar un home i va marxar de casa…Explica la seva condició de burgesa, de rica directament, i ho explica com un fet redemptori i salvador.Dubta o reflexiona sobre quina persona (1a o 3a) farà servir per donar veracitat al personatge o per parlar més lliurement dels seus conflictes.Les dues claus de la vida de la Carola Milà seran els diners i la llibertat.  I quan hi apareixin junts a la seva vida, s’hi crearà el conflicte.En Tudurí, l’editor, li aconsella que es replantegi la manera de citar personatges públics i com en parlarà, ja que la censura institucional del Franquisme estava sempre a l’aguait de possibles escrits subversius o faltats de morals, segons els criteris de la dictadura militar i nacionalcatòlica.Frases clau:
• “El meu propi cos que és el meu món”
• Diré més aviat, com la meva estimada Rigolboche, “estimo tant la veritat, que quan hagi de fer elogis de mi mateixa sacrificaré la modèstia”

• Capítol 1:

Personatges: Carola – La mare – L’avi – és el porter – (Paula: dona jove i lletja de l’avi) – El seu pare – El noi Pujades – La Marina ( ama del pis del carrer Jaume Giral)

Naixement al barri de Santa Caterina a un pis rellogat, sa mare havia estat rica però ja no. Era soltera i havia heretat el cognom a la seva filla, Carola Milà.

Tenia dues maletes en les quals guardava tota la seva vida. La mare de Carola tenia dos cases, era filla del porter de Can Pujades i el seu pare era el noi de Can Pujades. Només el va veure una vegada.

La mare de la Carola tenia 16 anys i el seu pare 18, els avis van amagar l’embaràs de la noia tancant-la a casa.

Una nit quan ella ja tenia 7 anys, la seva mare va marxar de la porteria ( en la qual portaven vivint dels de feia dos anys) escapant-se’n per la finestra.

Frases clau

“On probablement vaig aprendre a viure al carrer i per això mai no m’ha fet por quedar-me sense teulada”

• Capítol 4:

Apareixen fets claus com retrats de l’època, a partir de la descripció dels espais íntims de casa, de les feines d’aquell temps, els comentaris i actuacions dels homes envers les dones, el fet que treballar a la botiga de guants en sigui una indescència.

Parla de com sembla que quan l’avi l’apallissa, una herència espiritual la recorre per dins, una herència de putes i males dones, com a ella li expliquen que n’eren, la seva àvia i la seva mare.

Amb el noi de ca l’adroguer, té els primers sentiments amorosos, i d’alguna manera els primers sentiments que hi mostra decididament a la novel·la, ja que fins ara, tal i com hem estat parlant semblava una mica eixuta, dura o neutra, fins i tot repel·lent, en alguns moments.

Altres fets claus:

• Avi Pujades assassinat
• El noi de ca l’adroguer, el Feliu Tobias, també ha mort i sembla tenir relació amb la de l’avi
• Avorta –> Aquest fet marca la seva maduresa física i mental, ja que al capítol 5 trobarem una Carola viscuda. Abandona eixe posat de “verge morta” per empoderarse.

• Descripció completa de l’espai de Can Pujades
• L’avi Salvador és un indecís i sempre amenaça amb marxar de la porteria
• Descripció de Sindu com la d’un senyor de l’època
• S’explica l’origen del naixement de la Carola, com a amor no correspost, al Gúmer, l’envien a Anglaterra a estudiar, mentre que a la Carola, mare, la col·loquen a una casa de confiança amagada durant els 9 mesos de l’embaràs per evitar relacions familiars
• Context bèl·lic: vaga fa 5 anys, van haver-hi morts, s’estan preparant bombes, seminari Cu-Cut
• Teatre Borràs: Jaume Borràs, està representant una obra sobre el conflicte obrer
• Context polític: guerra del Rif,  Maura, la Lliga Regionalista ( partit regionalista català)
• L’educació amb consciència obrera del Feliu Tobias
• Carola s’estima el Feliu: perquè li mostra l’amor, un home fet, li porta llibres ( Què és la propietat – PJ Proudhon )
• El Salvador, li posa un vigilant i els controla totalment.
• La Carola pren compromís polític a partir del Feliu i col.labora en l’atemptat que hi haurà després
• Moment de la Font: Ve dels assassinats de la família – s’aboca a la font – avorta –> S’entén com un renaixement
• Es queda insconscient en un banc, i una senyora (la Reinal) l’acull a casa
• Retorna al “present” i explica la seva relació. Paral·lelisme entre la vida d’una ESCRIPTORA i un MARINER : vides solitàries, al costat de la mar, afició per l’alcohol, seca però empàtica…
• Afig que es viuda i àvia

• Intro: pertany a una nova classe social (s’endinsa en la burgesia) i que canvia la seva identat
• Se la troben desmaiada. La senyora Reinal – Paquita – Bertolozzi i l’adopta.
• Es posa un altre nom, Carmina Torres. S’inventa el seu origen, diu que vivia a la barraca de Pekin, amb un avi inventat, vell i alegre, el contrari del senyor Milà.
• La Carola està per batejar
• Coneix l’amo de la casa, Eusebi Reinal, un senyor dubitatiu i indecís.
• El doctor Puig-i-Homs, el descriu d’una manera platònica, li agradava la seva olor.
• Comença a llegir en català, és una gran novetat. Comença a llegir per plaer
• Està mentint contínuament: en el nom, amaga les seves capacitats…
• Comité de les Obreres de l’Agulla: ( FET CABDAL)
  1r – Apareix el terme Feminisme de la boca de la Paquita Reinal
  2n – Li diu: tu seràs diferent i seràs exemple per a totes
  3r – Escriure cartes al bisbat per tal que li financen l’Escola de dones. Les cartes contenen dosis d’ironia respecte al feminisme i la posició socials dels homes
• Bateig: li posen el cognom Torres-Bertolozzi, perquè la família és Reinal és una mica estirada…Personatges:
• Carmina Torres (la Carola)
• Paquita – Senyora Reinal – Francesca Bertolozzi
• Dr. Puig i Homs
• L’Eusebi Reinal
• L’Agustí Turull –> S’intueix una relació íntima entre Carmina i Agustí . L’Agustí li diu a Carola que no se’n refiï de la Paquita. La Paquita, a la vegada, sentia gelosia per la relació de Carola i Turull. Li regala un llibre i marxa.
• Maria Albiol –> Es passaria la vida escrivint novel·les. És la seva gran amiga fins a la mort.
• Anita –> La criada
• La senyora Reinal marxa de viatge però no se’n refia de la (Carmina) Carola i de les seves possibles visites del Turull
• Luxe: abans el luxe es concedia a partir dels elements orientals i africans ( teles, catifes, pells d’animals)
• Turull: critica la Senyora Reinal per l’excès de luxe amb el que viu, que tot ho fa per aparentar
• Turull li confessa a Carmina l’amor que sent per ella i que ha tornat exclusivament per veure-la. Carmina té por que se n’assabenti la Paquita

• El servei era exemplar, la Joana era (1)malcarada i (2) eficient, la cambrereta (1)amable i (2)mala pècora

– Epítets ( la tècnica dels 2 adjectius): són adjectius que l’autor fa servir de manera dual per descriure un personatge , i per tal de marcar-los psicològicament

2. Dictadura de Primo de Rivera

3. Esteve Plans, home controlador, sofreix pels encontres de dissabte de la Llorença el Dr. Subietas, recordem la lletjor de l’home.

4. Ella no sent absolutament res per l’Esteve.

5. La Llorença no vol avortar, i desitja tenir el nen, a pesar que l’Esteve l’adverteix que no el reconeixerà. Això connecta amb la idea del seu naixement. S’estan repetint els esquemes.

6. La guerra del Rif.

7. El crim del carrer d’Escudellers

8. El personatge de Carola es mostra com un esperit femení que viatja entre generacions i famílies.

9. La Joana ( la seva minyona ) i ella se’n van a Mollet una temporada i en tornar s’hi casen.

10. Després de passar per Carola Milà, Carmina Torres, Llorença Torres ara torna a ser rebatejada com a Carola Milà i Milà – reafirmació de la seva primera identitat, per la crema dels papers (en la Setmana Tràgica) del seu bateig.

11.Les tres estrelletes signifiquen un canvi d’època.

12. En l’actualitat, en Tudurí, li diu que per a haver explicat només 25 anys ja porta 200 pàgines.

13. En Tudurí avisa Carola que explica fets molt impactants i durs amb massa normalitat.

• Es fa un llistat de la Nissaga Plans i se n’explica la història de cadascun d’ells i les seves empreses
• ” La vertadera família de la burgesia són les anònimes” Frase de Carola al capítol anterior
• L’àvia de l’Esteve: té una falsedat sense matisos, és el personatge més seductor per a ella. És una persona que ha vist morir tanta gent que s’hi creu immune a la mort. Sempre hi ha alguna mena de dona de major edat i amb una consideració  social superior que fa de “mestra” per a bé, o per a mal, a la Carola.
• Es remarca el caràcter controlador de l’Esteve Plans
• Es compren una casa a Via Laietana. L’Esteve no hi vivia.
• Frases:

“A Madrid ja han començar a cremar esglésies, aquí no tardaran. Tu no te’n recordes de l’any 9, però tota la ciutat va cremar com una torxa.

Referència a la Setmana Tràgica – Setmana Lluminosa

• L’Esteve intenta complaure la Carola amb regals i joies
• Apareix un personatge Heilbrun. Empresari europeu que ajudarà a millorar l’economia dels Plans.
• El senyor Heilbrun té un episodi polèmic amb la Rossy, la filla de la Carola, que ja és grandeta ( 8 anys), surt corrent d’on estava dient que l’empresari li havia ensenyat “la granota”.

• Parla d’en Benito Garrido, un home que realment la va fer feliç. Ella el considerava l’home més bo que havia conegut, també, un dels homes més sabuts
• Benito marxa i torna intermitentment a Barcelona. De vegades per permissos, de vegades per ferides
• La família dels Plans decideix separar-se’n en grups.
• Kurt Frisch ha guardat les joies de la família i més pasta, a Ginebra, a nom de Carola Milà
• Una imatge típica: dos dones parlant sobre la por a quedar-se soles
• Joana i la Carola es queden a soles a Bcn
• La transformació del palau dels Plans en un hospital de campanya

Frases clau:

Carola fa una deficinió de SOLEDAT –

” Quan ell va desaparèixer, perquè  mai no he arribat a saber la seva mort, vaig saber per primera vegada què significa la soledat, que no és altra cosa que el desacord absolut amb tot el que tens a l’abast”

• Si us posés aquest fragment a l’examen:Podríeu parlar sobre tots els moments en què Carola ha estat o s’ha sentit solaPerquè o bé la gent que estima ha marxat o en aquest concret del Benito, s’ha mortEn els moments en què està envoltada de gent, també se sent sola, perquè desconfia de la majoria i l’ambient burgés en el qual es mou és poc emocional i molt material
• “No és mort, tornarà, i quan torni, valdrà la pena haver viscut tot aquest temps esperant-lo” –> Falsa esperança de la guerra
• Quan està a l’hospital:” Però no eren les remotes capes de la meva consciència que l’estimaven, sinó la meva pell, les meves mans, tot el meu cos, que vivia per primera vegada”
• Clímax del capítol:Però que no ho entens que Benito no tornarà?”Jo no plorava, avançava a contracorrent, cap al cor de la meva derrota, amb una absurda esperança”
• En Tudurí, el seu editor li escriu una carta dient-li que les memòries tenen poc èxit editorial i poca llibertat a l’hora de parlar de gent real. Aleshores, decideixen publicar-ho en forma de novel·la. Li demana també que siga més obscena.
• Carola li contesta en ironia:” Per cert, ja has pensat que serà una novel·la que acabarà bé? Un epíleg amb la meva mort no em semblaria honest. I d’altra banda, no soc romàntica i no crec que la mort et redimeixi dels teus errors.Afectuosament, Carola milà”

• L’acceptació de derrota. “Els anys de la por”. Els anys de la postguerra. L’exili interior. Compare el patiment individual amb el col·lectiu: guerra exterior i interior.
• Torna tota la plana major de Plans. Carola està amagada per Barcelona.
• L’Esteve no suporta ni a la Carola ni a la Rossy: “Havia patit tant amb la frivolitat dels uns i la maldad de l’altra”
• Heilbrun: És un alemany que ha arribat a la família a través dels negocis. És un home que va prometre una millora econòmica a les empreses dels Plans a través de la inversió en medicaments. És un nazi –> Freud era un jueu repugnant!
• Els Plans contracten una persona per a investigar i buscar la Carola. Algú de la família Plans va guardar a Ginebra a Suïssa les joies i el patrimoni de la família a nom de la Carola.
• Aquesta decisió, la prenen els homes fent la sobretaula després de dinar mentre que les dones van a la sala.
• L’Esteve vol quedar amb la Carola en un meublé, i ella accepta però amb recances. A canvi, li demana al Heilbrun un maletí  de LOEWE i diners. I tornen a viure junts.
• Al final del capítol apareix el senyor García Cuenca, el qual redecora el palau de Plans –> important quant a la redefinició dels espais de la vida de Carola

Frase clau:

• ” Quan es va trobar davant de la seva filla, Carola es va sentir  acorralada per primer cop. No sabia què dir a aquella noia alta, prima, vestida amb l’hàbit dels Dolors, que la mirava fixament amb severitat i retret”Rossy és ultra beata i conservadora

• La Rossy s’hi casa, Bertold Heilbrun és cridat a files nazis, Carola intenta fugir de la vida, però la retornen, ella cada cop és més indiferent i insensible.
• Benito li diu que les coses no són de ningú, a partir del Benito, ens mostra la idea de amor i relacions polítiques de l’ANARQUIA:” Perqauè totes aquestes coses no són de ningú, sinó de si mateixes i llavors el rancor es diposita allí on hi hauria d’haver respecte””Jo li discutia i li deia que a vegades diem meva una cosa perquè l’estimem. I ell em contestava que aquesta manera de dir meva a la persona estimada vol dir fins a quin punt l’home ha cultivat el valor de la propietat, i així el món s’ha dividit en possessors i desposseïts. I ningú no vol ser deposseït, perquè la misèria no és solament dolorosa, sinó deshonorable”
• La Rossy detestava la Carola, hi havia una guerra sorda. Per exemple, Carola, que té ganes de tenir contacte amb un home, surt al carrer sense mitges i Rossy l’acusa de pecadora.
• La Rossy detesta l’olor de la seva mare–> ” Tot el que jo feia li semblava detestable: el perfum que usava, els llibres que llegia, els moviments que feia, la roba que em motllava el meu cos, el meu cos”
• El Miquel Isern mor, i deixa en mans de la resta de les familiars les empreses
• Fa un sopar i Bertold intenta contínuament demanar la mà de Rossy, i ella li diu que no. Bertol se’n va a lluitar amb els nazis.
• Mostres de burgesia: Carol ara juga al golf
• Carola compleix 42 anys
• La situació de la família és de descontent per part de tots. La Rossy s’enamora d’un tal Ramon Darder.
• Carola intenta suïcidar-se amb veronal. Està deprimida, això mateix ho podem veure en aquesta frase:”Jo estava cansada…dolorosament cansada. Dormia molt poc i quan ho aconseguia, gràcies al veronal, vivia un llarg camí, sense repòs, amb portes que es tancaven al meu davant, portes closes amb força que jo intentava obrir inútilm,ent. Quan em despertava, la mica de claror que s’iniciava a les meves pestanyes em feia terror”

• Carola marxa a París el 1951 – al 1948 es crea la Constitució dels Drets Humans,
• Renaix com a Judith Nagy, una viatjant hongaresa
• La immensa llibertat de no ser ningú
• La Carola, comença a tramar el seu exili i fa unes reflexions finals sobre cada personatge. La seva neboda, Gigi, vol anar-hi amb ella.
• S’endú el maletí de Loewe amb les joies que tenia amagades a Suïssa i diners de l’Esteve, que restarà a Barcelona enamorat d’una nova senyora.
• Arriba a París, en auto-stop. Decideix montar un restaurant selecte, canviar-se la documentació per la d’una viatjant hongaresa. Aquest canvi de papers l’aconsegueix gràcies a les gestions que fa a Suïssa.
• Judith s’enamora d’Adrien, el fill de la recepcionista de l’hotel. ës una mena de Benito francés, encara que ell acaba deixant-la perquè es farta d’ella.  Adrien és un mini anarquista, i sent la mateixa devoció per ella que sentia el Benito…A més, viuen al carrer Saint Benôit, el nom de Benito en francés.
• Mor Esteve li deixa a la Carola Milà tota la seva herència. La consecució d’aquesta herència és la culminació del seu procés de conversió a la classe burgesa. Arriba a un pacte amb la Rossy per no barallar-se per l’herència.
• Finalment, Carola, passarà els seus últims anys a Mallorca, contemplant i acaronant el seu gatet i escrivint molt.
• És important matisar i explicar la relació que té amb el seu editor i la censura i els talls que li apliquen a la novel·la._