“En los cuadros de Hopper las cosas parecen querer significar más de lo que son, un elemento subyacente de dolor, de melancolía y de radical aislamiento ausente e imperceptible en la auténtica realidad”.
Habitaciones junto al mar … es tracta d’un istant congelat en el temps qu’ ha asumit la monumentalitat d’una figura geomètrica. L’habitació dels fons es una rèplica amoblada d’allò que veiem en primer pla. La duplicitat de l’espai és reconfortant, en tant que representa continuitat i conexió, bàsics per el benestar domèstic. I el mar i el cel semblen inofensius en aquest context. El quadre ens fa mirar de dreta a esquerra, com si el panorame que s’ens vol mostar no fos el del mar, sino el de l’habitació semioculta del fons. També el mar semble dirigir la seva mirada a aquest fons, i la llum semble estar assenyalant cap a quina direcció hem de mirar.
Habitaciones junto al mar … es tracta d’un istant congelat en el temps qu’ ha asumit la monumentalitat d’una figura geomètrica. L’habitació dels fons es una rèplica amoblada d’allò que veiem en primer pla. La duplicitat de l’espai és reconfortant, en tant que representa continuitat i conexió, bàsics per el benestar domèstic. I el mar i el cel semblen inofensius en aquest context. El quadre ens fa mirar de dreta a esquerra, com si el panorame que s’ens vol mostar no fos el del mar, sino el de l’habitació semioculta del fons. També el mar semble dirigir la seva mirada a aquest fons, i la llum semble estar assenyalant cap a quina direcció hem de mirar.