A Catalunya, la civilització ibèrica pot dividir-se en tres fases, la de l’ibèric antic, entre mitjans del segle VI i mitjans del V aC., l’ibèric ple, entre aquella data i principis del segle II a.C. (època de la conquesta romana) i ibero-romana, des d’aquesta última data fins a la seva desaparició, engolida en la cultura romana.

A l’altra banda de l’Albera, els indigets habitaven la plana de l’Empordà i baixant per la costa, els seguien els laietans, des de Blanes fins al sud de Barcelona, ocupant també el Vallès, els cossetans, al Penedès i Camp de Tarragona i els ilercavons, a la costa de Tarragona i fins a la Plana de Castelló.  

A la Catalunya central hi havia els lacetans i els ausetans, al Bages i Osona, però la més important de les tribus de la Catalunya interior era la dels ilergets, aliada dels cartaginesos en el segle III a.C., quan aquests estan lluitant amb els romans a casa nostra. Van dominar des d’Ilerda (Lleida) un territori que comprenia tot l’ Urgell fins a Osca i l’Ebre en el seu tram baix. Als Pirineus hi vivien els andosins a Andorra, els bergistans al Berguedà, els airenosins a la Vall d’Aran i els ceretans a la Cerdanya, veïns dels Indigets i Sordons, a la costa.

Economia

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura cerealística; el blat, la civada, l’ordi i el mill eren, juntament amb el lli i els llegums (llenties, faves i pèsols), les espècies més conreades.

La segona activitat econòmica era, per la seva importància, la ramaderia , essent els animals més consumits les cabres i les ovelles, el porc, els bòvids, el cavall i el gos, dubtant-se si el porc era l’espècimen domesticat o el senglar.

          

Les tribus ibèriques practicaven el bescanvi de mercaderies entre els diferents poblats dins l’àmbit comarcal i amb els comerciants estrangers instal·lats a la costa. El comerç local es basava en manufactures o matèries primeres que tinguessin en excedent o en fossin deficitaris.

Les tribus ibèriques començaran a encunyar moneda només a partir de la presència romana a casa nostra, a la fi del segle III aC. 

 

La llengua i l’escriptura

Fins el moment, la llengua ibèrica no ha estat encara desxifrada. Es pot llegir, es coneix el valor dels signes escrits però desconeixem el significat de les paraules. Aquesta dificultat ve motivada pel fet de no existir possibles llengües paral·leles.  
El sistema d’escriptura ibèric consta de 28 signes, alfabètics i sil·làbics, i es podien escriure en els dos sentits, de dreta a esquerra o a l’inrevés. Aquests signes van copiar-se de l’alfabet fenici o del grec, encara que amb un valor fonètic diferent.   

                     

L’alfabet ibèric et permet escriure el teu nom amb els seus signes. Fes-te una etiqueta (o targeta) amb el teu nom, cognoms, adreça i població.