Poble Igbo

Una pinzellada sobre el poble igbo
En aquest apartat del llibre volem compilar articles i escrits que fàcilment ara podem trobar a internet però de què en un principi, quan va sorgir la idea del nom de Biafra, ens vam començar a documentar.
El primer pas fou llegir el llibre Gènesis de una leyenda africana de Frederick Forsyth, publicat el 1979, però les seves vivències en aquell país van ser durant el període 1967-1969; molt abans de la paraula Biafra i la seva guerra, ens aporta molts antecedents del poble igbo, part oriental de l’Àfrica i al voltant del delta del Níger, una zona densament poblada que representa una dotzena part de la República Federal de Nigèria; és un dels 36 estats que la componen.
Per situar-nos en el començament, és la segona ètnia més estesa a l’Àfrica en una etapa pròpia amb la seva relació entre pobles, organització política, cultural i la llengua igbo i el nsibidi, costums, agricultura, amb el seu producte estrella, el nyam, i el valor de la palmera, rutes comercials, religió amb derivats en les creences, oracles, mals esperits, deïtats, molts dels quals necessitarien un estudi amb més profunditat. En diem NDL IGBO.
L’arribada dels europeus va provocar un canvi en la societat, una etapa en què va començar també el negoci de l’esclavitud. Antics clans, llinatges, confederacions, regne de Nri i confederació Aru foren conquerits, annexionats i colonitzats principalment per l’Imperi Britànic, que va crear la figura del cap oficial. Es van crear tres zones de Nigèria amb particulars constitucions i molt diferenciades en la seva ètnia, religió i cultura.
És en aquest moment quan es comença a veure com un sol poble. IGBO 1434-1960. Sota el seu protectorat ja destaquem el rebuig a ser colonitzats i comencen els enfrontaments, com la guerra Anglo-Aro, i descrivim revoltes com la lluita de les dones.
Per altra banda, sorgeixen els partits polítics que aporten un paper important en la independència de Nigèria, on el Hausses del Nord s’hi posiciona en contra i els igbos a favor, amb dos cops d’estat i molta violència i tensió. Segueix una descripció entre la independència de Nigèria a la guerra de Biafra.
Un moment clau és el pogrom, on l’odi, les venjances entre grups i la lluita pel domini de regions van acabar amb les matances dels igbos en zones de Nigèria, especialment al nord. Un any després, al 1967, a conseqüència d’això, es redacta la resolució de l’Assemblea d’Enugu. En reunió conjunta dels caps i ancians i l’Assemblea Consultiva es declaren
estat lliure, sobirà i independent. També amb dret a associar-se amb altres organitzacions, vincles i serveis comuns, i així nomenen el tinent coronel Chukwuemeka Odumegwu Ojukwu per declarar la República de Biafra, que es va fer efectiva amb la declaració d’independència del 30 de maig de 1967 seguida de l’himne i la bandera.
Els seus inicis són esperançadors en la guerra civil a Nigèria-guerra de Biafra, els seus antecedents, la secessió, les seves possibilitats, expectatives i reconeixements de Costa d’Ivori, Tanzània, Zàmbia, Gabon i Haití. Tots ells tenien l’esperança d’una Àfrica millor, amb Portugal i França que hi donaven suport d’una forma no oficial, junt amb altres països que s’oposaven a la venda d’armes. Tenim un detall del Diari de Barcelona
de l’1 de juny de 1967. Malgrat això, països com el Regne Unit, l’URSS i la República Àrab Unida trenquen les expectatives i fan canviar la situació al no reconèixer el nou estat i s’impliquen directament en la guerra. Les ofensives, el contraatac, les emboscades, el setge, les dificultats als hospitals, matances difícils de calcular al voltant del milió i mig i tres milions de persones i seqüeles on apareix la terrible malaltia, la kwashiorkor, que
als nens raquítics amb panxes inflades els aniquilava en massa, i amb milions de desplaçats.
El gener del 1968, en plena guerra, es comencen a emetre bitllets i monedes del Banc de Biafra i un any després es detallen els principis de la revolució en la declaració d’Ahiara.
Aportem cançons de guerra, No hi ha venjança en el nostre cor, i poemes com Soc un nen de Biafra. Associacions que recorden el paper del pont humanitari gairebé sempre nocturn dels avions entre São Tomé i Biafra i del suec Carl Gustaf Von Rosen com a pilot d’avió o el record de Bruce Mayrock. El final de guerra i la lluita per actualitzar Biafra 1970-2021 amb la realitat dels presoners i la pèrdua de les seves propietats i diners. Ara als 50 anys del final de la guerra de Biafra apareixen articles i comentaris polítics a Le Monde, The Observer, Daily Express i BBC Mundo, com són Generació Biafra, Per què es desperten avui els fantasmes, Poden Nigèria i Camerun aprendre lliçons de Catalunya? Ens aporten més detalls que ens alarmen, amb possibles acusacions de genocidi. Ningú ha demanat perdó. El patriota descansa és l’obituari que es va entregar el dia del funeral del líder Chukwuemeka Odumegwu Ojukwu.
En l’actualitat, després del silenci dels perdedors i amb la creença que només ells tenen dret a escriure la seva pròpia història, ressorgeix una altra vegada el sentiment del poble igbo amb nous grups del delta i partits polítics, Massob, sobiranista, i Ipob, de caire independentista.
També associacions culturals, manifestacions, tancament de comerços, queixes, protestes i el malestar per segrestos, detencions i empresonaments de líders independentistes actuals, amb veus que s’estenen, i es creen associacions per tot el món. Tot i així, actualment el poble igbo té una importància cabdal influint dins de Nigèria.
L’Aka Ikenga és un símbol de la cultura igbo que guardem la nostra associació. Un viatge de caire turístic explicant un recorregut actual a la zona de Biafra. Publicacions i llibres amb portades i ampliació del contingut dels dos més importants: Mig sol groc i Tot se’n va en orris.
L’estructura i símbols de la Màscara, que és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a la Unesco, ens recorden tradicions nostres, i La Lluita, que és l’esport principal, tanquen la pinzellada.