El viatge de l’Unai: una aventura extraordinària al voltant del món.

Sortida al cinema
L’alumnat de llengua catalana de GES I i GES II hem anat al cinema.
La pel·lícula que hem vist és El viatge de l’Unai. Un documental dirigit per Andoni Canela amb guio de Mexitxell Margarit i música d’Albert Guinovart.
La historia és el viatge d’una família que durant més d’ un any volten per tot el món fotografiant set animals que estan en perill d‘extinció, ja que el pare és un prestigiós fotògraf del Nathional Geografic. Tota la pel·lícula està narrada pel seu fill Unai, un nen de 10 anys que ens explica molt bé que hem de tenir cura dels animals, hem de protegir-los i alhora cuidar el món on vivim.
El documental m’ha agradat molt. Penso que és una experiència molt interessant per aquesta família que ha tingut la sort de veure llocs tan meravellosos i mostrar-nos després tots els animals que han pogut fotografiar en el seu hàbitat: pumes, elefants, pingüins, llops cocodrils, bisons i calaus.

Àngels Roig GES II tarda

RAS_C_PELI_ANDONI_CATALAN

Cinema Social: La Granja del Pas

Amb l’alumnat de GES, CAM i català 2 hem anat al cinema Funatic a veure la pel·lícula de Sílvia Munt, La granja del pas.

La pel·lícula posa sobre la taula de manera excepcional el problema dels desnonaments i dóna veu i presència a les persones que pateixen aquesta situació.

La Granja del Pas és el lloc de reunió de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Sabadell; després d’una convivència de gairebé un any, Sílvia Munt broda un documental on no només parla del funcionament i l’evolució de la Plataforma, sinó que posa noms, veus i cara a les persones que hi van, les deixa parlar del seu patiment, de com han trobat suport i acompanyament en aquesta etapa tan dura i de com, en molts casos, les ha transformat el fet de formar-ne part.

Diu la Isabel Palacios, alumna de GES, en una reflexió posterior a la pel·lícula: “ em fa llàstima veure en quina societat ens hem convertit, on importen més els diners i tot allò material abans que les persones”. Per sort, no sempre ni a tot arreu acaba sent així: a La granja del pas es parla de les persones per damunt de tot. I deu ser això el que la fa excepcional.

LA GRANJA DEL PAS