[GES 2] Exposem la Renaixença

L’alumnat de GES 2 hem estat apropant-nos a la Literatura catalana, des dels seus origens, passant per la seva esplendor durant el Segle d’Or, la Decadència, la Renaixença i el Modernisme.

Hem llegit peces literàries de cadascun d’aquests períodes i de diverses autories, passant per tots els gèneres cultivats en la nostra llengua: novel·la, poesia i teatre.

Arran de l’estudi de la Renaixença (segle XIX), hem volgut mostrar a la resta d’alumnat del CFA Carme Karr alguns dels seus autors més rellevants, així com informar-ne de dades bàsiques i exposar-ne algun fragment literari. Es tracta d’Àngel Guimerà, de Narcís Oller i de Jacint Verdaguer, tres autors ben nostrats.

Hem treballat en grups per arribar al consens d’elaborar aquests pòsters i aquest ha estat el nostre resultat, que podem observar penjat als passadissos de l’escola, al costat de la nostra aula. Esperem que us agradi!

Feu clic als següents enllaços per accedir-hi!

Enllaç 1: Autors de la Renaixença.

Enllaç 2: Àngel Guimerà.

Enllaç 3: Jacint Verdaguer.

Enllaç 4: Narcís Oller

 

 

 

VISITA UAB

Sortida programada a la UAB   (9.5.2013)

Alguns alumnes del CFA Carme Karr van realitzar una sortida programada a la UAB, per compartir amb alumnes de Formació del Professorat, de Pedagogia i d’Educació Social, la seva experiència escolar al CFA Carme Karr.

Aquestes són algunes de les seves reflexions.

En primer lugar desearía suerte a los futuros funcionarios o como lo quieras decir, a los futuros maestros.

 Pues la verdad, nunca me imaginaba la universidad tan grande, y lo más sorprendente es que haya un colegio de primaria para los hijos de los profesores, y que haya de todo.

 El tema de las preguntas era bastante flojilla, esperaba mucho más, y que sepáis que no me ha molestado ninguna pregunta que me habéis hecho, y la verdad, esperaba más. Las preguntas eran un poco a conciencia para no faltarnos el respeto, y que los mismos profesores no los han dejado del todo.

 Y de que estéis estudiando para profesores, educadores pedagogos, lo veo bien. En un futuro cuando lo seáis os felicito por mi parte; a todo lo que consigáis, buena suerte.

 La escuela, para el día de hoy, me ha hecho sentar la cabeza y pensar en un futuro, al menos puedo decir que sé escribir y leer, no como la gente que no han tenido la oportunidad de ir a la escuela.

 Para acabar, dar la enhorabuena a todos los que  se esfuerzan para acabar algo que han empezado, y que dentro de poco ser alguien por su mérito y cumplir su sueño de lo que ha querido ser desde muy pequeño.

 Abdeselam

 

Siempre he tenido la curiosidad de  conocer una universidad ya que nunca estuve en ninguna y me sorprendió el grado de implicación que tienen las personas que estudian allí, personas con talento y con grandes objetivos en la vida, que en algunos casos es ayudar a otros.

 No me molestó para nada ninguna de las preguntas que nos hicieron, pero sí me chocó el hecho de que tengan un concepto tan equivocado de las prisiones y de las personas que las habitan, supongo y es evidente que será por la falta de información que tienen en este campo y por lo que a mí respecta me sentí muy halagado en aclararles algunos conceptos para que en adelante tengan  otra visión más real de lo que es hoy día una prisión moderna y sus objetivos de reinserción y educación.

 Luis Arrayas

A mi la sortida a la universitat m’ha semblat molt bona, perquè no havia tingut la oportunitat de visitar-la mai. Va ser molt agradable, tant la universitat com els estudiants, que ens van tractar com un més de la facultat, i van fer les preguntes que havien de fer per no posarnos en cap compromís. La veritat és que m’ha agradat molt, i m’agradaria tornar-hi un dia, si fos possible, perquè em vaig quedar amb ganes de fer-los algunes preguntes, encara que  la veritat és que m’imaginava una universitat més petita. Quan varem arribar no m’ho creia. El que em va sorprendre tot el que hi hagués restaurant, botigues perquè la gent pugui comprar.

 Em va agradar tot, sobretot els estudiants.

 La pregunta que no m’esperava és la de com ajudem als nois quan sortim als instituts.

 La veritat és que té molt de mèrit aixecar-se  tant aviat per estudiar pel dia de demà poder ajudar a la gent.

 Una de les coses que crec que els va impactar va ser quan van veure l’escola per les diapositives. Crec que els va agradar molt els esforços que estan fent els mestres amb els interns.

 David Caro Conde

 

Com t’imaginaves la universitat?

 La veritat és que tenia una altra imatge de la universitat, no sé… Però em vaig quedar al·lucinat quan vaig veure el campus. És immens!

 Quina cosa et va sorprendre més del campus?

 Com ja he dit, és molt gran, sembla un poble amb botigues, carrers i restaurants.

 Quina pregunta et va sorprendre més?

 No em va sorprendre cap pregunta. Em vaig quedar amb les ganes que els alumnes preguntessin més coses, però entenc que es tallessin una mica.

 T’agrada o et molesta que un grup d’alumnes et faci preguntes?

 Noooo !  Al revés, m’agrada que em preguntin, i m’agrada explicar.

 Per què penses que els alumnes de la universitat tenen interès en saber com va una escola dins la presó?

 Suposo que és perquè estudien per treballar aquí a dins i volen saber com funciona.

 És important per a tu l’escola?

 Ho sento molt, però he de dir la veritat; per a mi ara mateix no és important, però reconec que uns anys enrere havia d’haver estudiat. No hauria portat la vida que m’ha ficat aquí a dins !

 Què penses de les persones que fan esforços per anar a estudiar a la universitat per fer de mestre o ser educadors?

 Penso que cadascú ha de fer el que vulgui amb la seva vida, i si ets jove i vols un futur per a tu i per a la família, això ho veig genial ! Jo no hagués estudiat mai per educador ni res que tingui a veure amb la presó, ja, ja, ja !

 David Castaño

Com t’imaginaves la universitat?

No pensaba que es una universidad tan grande

 Quina cosa et va sorprendre més del campus?

La cosa que me ha sorprendido es la gente tan amable y con ganas de saber cosas del exterior.

Quina pregunta et va sorprendre més?

La pregunta que me ha sorprendido es de la maestra que preguntó si hay gente que cometen delitos para ir a la carcel para comer y tener un techo para dormir.

 T’agrada o et molesta que un grup d’alumnes et faci preguntes?

A mi no me molesta que me pregunten, pero sí que me molesta cuando nos hemos enterado de que han dicho a los alumnos que nos preguntan mucho.

 Per què penses que els alumnes de la universitat tenen interès en saber com va una escola dins la presó?

Jo penso que els alumnes de la universitat tenen interès en saber com va una escola dins de la presó  perquè és  el seu futur treball.

 És important per a tu l’escola?

 Per a mi és molt important; m’agrada l’escola i m’agrada aprendre.

 Què penses de les persones que fan esforços per anar a estudiar a la universitat per fer de mestre o ser educadors?

Per a mi és excel.lent i pido a Dios que los ayuda con sus estudios y que formenun pais tan fuerte.

 Oudammou

Com t’imaginaves la universitat?

 Me lo imaginaba como una escuela normal

 Quina cosa et va sorprendre més del campus?

 Me sorprendió los edificios: es muy grande

 Quina pregunta et va sorprendre més?

 Una alumna me sorprendió al preguntarme qué os hace sufrir más cuando estais en la cárcel, la familia o vosotros

 T’agrada o et molesta que un grup d’alumnes et faci preguntes?

 No me molesta compartir mi experiencia

 Per què penses que els alumnes de la universitat tenen interès en saber com va una escola dins la presó?

 Pueden tener la oportunidad de trabajar en centros penitenciarios

 És important per a tu l’escola?

 Sí, me gusta estudiar

 Què penses de les persones que fan esforços per anar a estudiar a la universitat per fer de mestre o ser educadors?

 Porque en el futuro pueden dar la educación a la gente que no sabe leer y escribir

Yassine Chentouf

LA DIFERÈNCIA DE DUES CULTURES

Aquest text que esposaré ara ens parlarà de la diferència de cultures que per desgràcia han suposat sempre un problema, ja que sempre tira la raça. No obstant, això no li dóna dret a ningú de despertar l’odi a una cultura que no sigui la seva.

 En l’ obra de Mar i Cel podem veure com l’ amor desfà tota mena de prejudicis i es demostra que la diferència de cultura no suposa un obstacle. Està clar que amb les guerres entre dos bàndols sempre s’hi surt perdent . Però em de tenir en compte que per desgràcia continua passant.

 En aquesta obra s’expliquen,d’una banda les barbàries que es van cometre al regnat del virrei Carles de València i, de l’altra la fam de venjança que tenien els musulmans contra els cristians, per haver-los expulsats. Està clar que tots com a éssers humans tenim dret a viure en pau i en harmonia i que les diferències de raça no existeixen a l’hora d’estimar. Aquesta obra reflecteix que això és possible, que l’ amor no té fronteres i que sempre s’ ha de saber escoltar i veure el punt de vista de cadascú, com va fer Blanca. Només així podrem emfatitzar i comprendrem millor la situació de cadascú. També m’agradaria dir que l’odi no condueix enlloc, ni deixa avançar en les relacions humanes.

 Per tot el que he exposat, penso que hauríem d’aplicar-nos la lliçó de ser més permissius amb nosaltres mateixos i només així entendrem millor els altres, ja que compartir experiències en fa créixer com a persones. Ens queda molt per aprendre, però suposo que podem millorar.

L’amor

Quantes vegades ens trobarem enmig de conflictes on totes dues parts tenen la seva raó de ser per molt contraposades que siguin tot i que la veritat que defensen sigui la mentida pels altres. En aquesta obra de en Guimerà, que ens situa al s.XVII, trobem tres dels grans conflictes: La Religió, L´amor i la mort .

Peró, per mi, l´amor es el conflicte més persistent en aquesta historia, protagonitzada per en Said, un mestís musulmà capità d´un vaixell pirata, i la Blanca, cristiana i presonera d’en Said. Ell que és ferit durant el atac al vaixell cristià, és atès per la Blanca, i és aquí on s’enamoren. Començam a fer-se declaracions d’amor i fidelitat. Ressaltant les virtuts l’un del altre. Però és trobem també amb l’altra cara de la moneda, on els companys pirates d’en Saïd , la família i amics de Blanca, els volen fer veure totes les contrarietats del seu amor, la diferències de les seves religions, costums i móns tant distants. Peró els es senten units per una força superior a tots aquest entrebancs. Son tan forts els seus sentiments, que en el moment en que el pare de la Blanca amenaça amb la mort al Saïd, ella s’interposa amenaçant amb el seu suïcidi, si el pare diu a la fi la seva amenaça. I en la lluita de retrets entre un bàndol i altre, en Saïd resulta ferit i mort i la Blanca es treu la vida tal com havia promès. Peró el amor de ells es també poètica i bella, com la unió inseparable dels dos mons tant distants al que pertanyen i es troben en un de sol. L’horitzó allà on es troben el mar i el cel. Que bonic es l’amor només entèn de de sentiments.

L’amor i l’odi:

La historia ens exposa tot un seguit de conflictes plens d’actes, sentiments i emocions tan contradictòries i reals com podrien ser a vida real, això si, representats per la poètica i encisadora manera de veure les cosses d’en Guimerà, autor de l’obra.

 Parlem de les batalles religioses, promogudes per les diferencies culturals, pels costums i l’autenticació dels Deus. Batalles entre cristians i musulmans, conduits per l’avarícia de les pertinences i la cobdícia del poder. Els cristians guanyaren, i espolsaren als musulmans, però va ser una batalla sense fi en molt temps.

 Trobarem l’amor, el sentiment perpetu en aquesta historia que ens descobriran en Said, en pirata musulmà i la Blanca, una cristiana presonera del seu ultim atac, on ell cau ferit. Ella, que en fa cura de les seves ferides i ell que cau impregnat per la seva bellesa, s’enamoren de tal manera, que ni les diferencies ni entrebancs que posen per un cantó la família d’ella i per l’altre els companys pirates d’ell. Ens demostren con per amor som capaços de fer concessions i sacrificis inimaginables.

 Descobrirem la mort, com a final de la historia, farà ressaltar una vegada més l’etern conflicte entre la tristesa i la bellesa del final d’una vida terrenal. Però en aquesta historia d’amor veurem els dos costats de la moneda. Veurem les llàgrimes en laude per sempre dels éssers estimats i comprendrem la bellesa comparativa de d’unió de dos mons tan diferents i contraposats com el mar i el cel que ens trobarem sempre a l’horitzó.

La traïció entre dues cultures

Tothom es pot sentir qualsevol cop traït per algun motiu. En aquest cas, en l’obra de Mar i cel, hi ha varies traïcions. Per exemple els musulmans se senten traïcionats perquè els van expulsar d’Espanya; Joanot traeix els seus companys perquè s’alia amb els espanyols i els deixa lliures, cosa que fa que es facin amb el vaixell.

 D’una banda, els musulmans se senten traïts per haver sigut expulsats de la península Ibèrica. En Saïd, capità d’un vaixell pirata de musulmans, rapta uns espanyols, entre ells la Blanca, la protagonista, filla del virrei de València. Entre els pirates musulmans n’hi ha un de català, en Joanot. Aquest traeix a Saïd i deixa escapar els espanyols que es fan amb el vaixell i maten els pirates musulmans. Al principi de l’ obra en Saïd no vol que facin mal les dones, i s’acaba enamorant de la Blanca.

 Blanca també s’enamora d’ell i això fa que, després de la traïció de Joanot, no deixi que matin Saïd, i ho porta fins les últimes conseqüències. Aquí veiem una altra traïció: el virrei de València se sent traícionat per la seva filla, perquè prefereix defensar Saïd, un musulmà, en comptes de recolzar la seva família.

 Crec que en aquesta obra es mostra la traïció entre cultures, cosa que encara segueix passant avui en dia en molts països. Com ara en molts llocs que estan en guerra i la traïció es dóna en gairebé tots els conflictes.

MAR I CEL, AMOR PROHIBIT

 Primer us vull parlar dels moriscos així era com li deien els cristians, els ban fer fora perquè eren d’una religió diferent.

Ells eren musulmans llavors per això els van expulsar de les seves terres dels pobles i de tot el país, els van culpar d’infidels per que ells no volien canviar de religió.

D’una banda tenim en Saïd de pare musulmà i mare cristiana,ells vivien tranquil·lament ha un poble ala península ibèrica, els cristians li van matar el seu pare llavors ell i la seva mare decideixen marxar al seu país amb la expulsió dels moriscos al 1609.

Des pres de tot, Saïd amb el seu vaixell algerià del qual es el capita, hi van fer presoners a un grup de cristians després d’haver assaltat la seva nau, Said es va fer unes ferides en l’assaltament de la nau dels cristians, i va demanar que li portessin una cristiana per que li cures les ferides.

La noia cristiana es diu blanca, hi es la seva presonera juntament amb el seu pare Carles, el seu enamorat, el seu cosí Ferran i el capita del vaixell cristià amb altres mariners, entre ells també havien dones. Agraït per la cura, Saïd li dona mes privilegis que els altres i amb el temps s’enamora d’ella.

Per tant m’agradaria dir vos que el que acaba unint ha Saïd i la blanca es l’horitzó, ells dos viuen en mons oposats, i l’únic que els a junta es la mort.